El temps passa molt ràpid, i sobretot, per a les coses que t’agraden. Qui ho hagués dit, però el cert és que aquesta finestra avui fa cinc anys. Cinc anys compartint l’aventura de la vida. Algunes vegdes poc aventurada i força poruga. D’altres, feixuga; qui va dir que seria fàcil? Però afortunadament, de vegades també amb riures i alegries per compartir.
Aquests darrers dies he mirat els escrits. Veig, em sento, que he canviat. Però també em reconec igual. Suposo que som com som, podem modificar-nos, reinventar-nos, però l’essència de es manté per moltes ferides, batalles o aventures que visquem. En cinc anys han passat moltes vivències (o no tantes) i el blog n’ha format part.
He conegut moltes persones, algunes ja no estan a la catosfera i n’han arribat d’altres. He establert lligams, iguals i diferents als que pots tocar amb la mà. Intensos i en alguns casos, desvirtualitzats i tot. I també, com en totes les relacions, també n’hi ha que canvien, s’estrenyen o distancien amb el temps.
En alguns moments he volgut desaparèixer d’aquesta finestra al món i en els darrers temps, un desassossec intern havia fet perdre el sentit inicial del blog, poder compartir tot allò que em mou des de les entranyes. Darrerament, tinc la intenció de recuperar-lo. Potser em reservo coses, potser n’hi ha que no calen, però el cert és que vull mantenir allò que em va portar aquí (perquè si no, no tindria sentit per a mi?).
Sempre he dit que em sorprèn la relació que s’estableix als blogs i també que em sorprèn que a algú li pugui interessar les neures que hi deixo anar. Però resulta que és així i, de moment, no tinc intenció de deixar-ho de fer. M’agradaria poder escriure coses diferents, petits somnis aconseguits, reptes i pors superades, propòsits acomplerts. M'agradaria poder anar deixant un rastre d'aquesta vida, petita, senzilla i insignificant, però la vida que vaig escollint i vivint. I si, hi ha entrebancs pel mig, doncs també poder trobar l’escalfor que sempre he trobat.
I per tot això, només us puc donar les gràcies. Gràcies per cada paraula que hi heu deixat. Tot un plaer conviure amb vosaltres.
Però ei, prou de xerrameca i a celebrar-ho, no? Mmm, mirant les celebracions que alguns heu fet, doncs us podria copiar i fer un concurs i posar-vos a remenar per contestar preguntetes, o bé podria fer una mica d'autobombo i declarar el millor post. O com fan als blogs de manualitats que darrerament tafanejo, podria fer un sorteig d'alguna cosa feta. O podria fer les tres coses. Així doncs per celebrar el cinquè aniversari us convido a participar d'un sorteig!!
Per participar, sols haureu de deixar un comentari dient quina de les participacions als Relats Conjunts us agrada més (perquè fer-vos triar entre els posts que m'agraden més, m'és difícil) i també és cert que participar als RC m'encanta! Us en poso cinc primer, les que més m'agraden i per no cansar-vos, però després també hi ha la resta, per si us ve de gust i en voleu votar una altra).
El termini per participar és fins dimecres de cendra, és a dir, el dia 13 de febrer. I el sorteig es farà davant els nens i nenes de Sants el dissabte 16 de febrer. Posaré els noms de tots els participants en una bosseta i una mà innocent agafarà un paperet.
Ah,... i ha d'haver-hi premi? És clar que sí! Un davantal perquè li poseu dolçor a la vida que tan esquerpa se'ns està fent!
ps. Cinc anys i tirar endavant. Per això també vull començar a canviar una mica el blog, rentar-li la cara. Aire fresc que entri per les finestres. Primer vull fer com en Garbí i posar aquests cinc anys en paper i quan ho tingui, canviar la fesonomia (aviam quan trigo!!). Per tant, si veieu coses estranyes, no us espanteu!
Per cert, el davantal,... no és com voldria, però espero que us agradi. pensar un regal que pugui anar bé tan per a nois com per a noies, no és pas fàcil! i pot ser que el tunegi una mica mes. A qui guanyi, doncs ja ens posarem d'acord en com fer-ho arribar. I el dibuix, és tret de la web, espero que ningú s'enfadi!
