I allí, enmig del mercat de Nadal de Bratislava, a -12ºC, amb les mans glaçades i els peus tremolosos malgrat portar dos parells de mitjons, es preguntava si havia fet bé de plantar la feina de despatx amb calefacció i café calent per dedicar-se a la seva passió de fer manualitats.
Només havia venut dos agulles d'abric de feltre, unes arrecades i un clauer en tot el dia i encara li quedaven dues hores per tancar. Per recollir tot l'escampall, tancar la parada i tornar a creuar la ciutat fins arribar a casa. Potser ara ja no tenia un cap que l'esbroncava sense motiu, sols perquè s'havia llevat amb el peu esquerra, potser ara ja no tenia que aguantar els companys egoistes i competitius que li féien la gitza i ni havia de passar hores i hores davant d'un ordinador redactant informes inútils que després no tenia ningú en compte, i en canvi sols es tenia a ella mateixa, amb un horari quan no hi ha mercat que li permet ocupar-se del seu estimat hivernacle, un espai on ningú li recrimina res i en canvi lloen les seves creacions.
No, sabia perfectament que malgrat tenir les mans glaçades i els peus tremolosos no s'havia equivocat, sabia que el treball per un mateix costa molt de tirar endavant, però quan un client lluia una de les seves creacions, se l'il·luminava la cara de manera ben especial.
19 comentaris:
mMolt be, mans , peus glaçats i el cul ?
Molt bo! Està bé perseguir els somnis, encara que sembla que ja ho tinguem tot fet. La felicitat no té preu.
Bon post!
Treballar per un mateix no té res a veure amb treballar per compte d'un altre. No, no s'havia equivocat, segur! Encara que, al final, no anés bé, ho hauria intentat
Molt bé! valenta!
Un relat de Nadal!
Siiiiiiiii!!!! :-))))
Maco, maco, maco!!
Molt bé.......ets un crack!!!!
Felicitats per un gran relat :) Dona gust veure que iguals i que diferents som els blocaires amb una única imatge, eh? Un gran petó bonica!!
He deixat a casa una felicitació, però si no poguéssis passar, Molt Bones Festes :)
dificil desició, però si la tria és bona... Bon relat
-12º C? No cal anar a Bratislava :-D Bon relat! Suposo que l'artista mira la vida amb uns altres ulls que l'oficinista.
Ostres, com que no tinc ganes de comprar, doncs...bé, l'hauré de fer...
El teu podria ser ben bé el que jo diria! Petonassos!
Bon relat i bona decisió fin i tot jo ara li compraria un bon parell de mitjos gruixuts, i una bona bufanda sembla que el fred del mercat de Bratislava ens ha vingut a veure a Catalunya i tota la culpa és de Relats Conjunts
Aquests dies que fa fred és dur treballar al carrer, però segur que per dins està més satisfeta fent el que li agrada. La gent de les paradetes té mèrit.
Molt bon post.
Me n'alegro que us hagi agradat. Fa uns anys, quan les coses no anaven bé a la feina, una companya, bona amiga meva, es plantejava aquesta opció. Deixar-ho tot per a les manualitats. L'any passat, a la fira de reis, la nit de reis feia un fred com el d'ahir i vaig comprar un monederet en una noia que gairebé no podia ni obrir la capsa de diners. Totes dues històries s'han ajuntat en aquest relat. Una feina molt bonica però molt dura alhora!
Molt ben expressat el contrast entre les dos feines. Molt ben escrit.
No s'ha equivocat gens ni mica! La vida és això, mans fredes i ànima calenta. M'ha encantat aquest retall, amb ganes de més! :-)
Si és el que volia... Ben fet!
Sempre ens hem de penedir del que hem fet; no d'allò que no ens hem atrevit...
Bon relat de fi d'any!
rits... estàs provant de dir-me alguna cosa...?
Potser sí que ho hauria d'engegar tot a rodar i dedicar-me només a cosir... ains... Però jo no sóc tan valenta!
m'ha encantat.
Molt bé !!!
ptnets
k
Publica un comentari a l'entrada