D'aquí set dies el blog fa set anys. Aquesta és l'entrada 796 i fa dies que havia pensat que seria genial escriure el post 800 el dia del 7è aniversari. Buf, això vol dir que en set dies hauria d'escriure tres posts més.
Impossible?
Temps enrere, no. Ara,.....
Per què estic menys a la blogosfera i/o escric menys? Havia tingut etapes de tot, de poca inspiració, de tenir masses pensaments, o poca motivació. Això, fa temps va acabar. Fa més d'un any que em dic que tinc ganes d'estar al blog, d'escriure, de reformar el blog, de compartir la vida, de saber de la vida dels blogaires, de compartir.
El cert, però, és que he anat incorporant moltes coses a la meva vida. I és clar, quan afegeixes, n'has de treure. La vida només té 24 hores al dia. I ja no tinc 20 anys (però en molts moments encara no ho assumeixo).
La feina cada cop demana i exigeix més, vaig més cansada i faig hores de més. Els amics continuen sent el meu motor, però viure a l'altra banda de la ciutat, no és fàcil de gestionar, i sovint em desgasta emocionalment. La família darrerament ha ocupat molts moments que no acostumaven a tenir. Els pares es fan grans i és una qüestió no massa fàcil de digerir. A més, diferents qüestions familiars m'han alterat moltíssim, i en segons quins casos, encara no sé gestionar i em fan aïllar-me. I l'entitat on estic, doncs no acaba d'arrencar, i això em desmotiva i em demana estar al canó quan ja no tinc edat i no vull que sigui la meva prioritat (fet que em fa sentir molt malament, per altra banda). I... ah,.... tinc una casa i un gat que he de cuidar!
A tot això, li sumo un club de lectura que m'aporta moltíssim, sortides teatreres, noves amistats, responsabilitats dins de l'entitat, noves aficions com el ganxet, una aposta que em demana fer exercici tres cops per setmana o un noi que viu a 40km però que sembla que visqui a 400 i que veig en compte-gotes.
I no en trec masses. Sols una responsabilitat i un avís que aniria a poques reunions (i que visc malament cada cop que decideixo que tampoc hi vaig).
I què passa? Doncs que el blog se'n resenteix. Ja no hi sóc tant com voldria. Però molts dies quan abans al vespre tenia l'ordinador a la falda i us llegia, ara estic esgotada. I ni obro l'ordinador.
No sé si així podré seguir massa temps. No pel blog, eh, però si pel ritme vital que porto. Em veig malhumorada, capficada, lletja. Ha de venir un canvi.
Sols espero que el setè any de blog ho porti i us ho expliqui. Perquè el món dels blogs em continua semblant genial, i he tingut la sort de conéixer gent fantàstica. No podria dir noms, però molts sou molt especials.
Així doncs..... m'ajudeu a pensar tres posts fàcils, senzills i ràpids d'escriure perquè el dia 4 de febrer pugui celebrar el setè aniversari del blog amb el post 800?
ps. Aquest post és arrel d'un comentari d'en XeXu a la celebració del Roda al món i torna al blog.
Ep. m'encantaria que em féssiu propostes de posts!
