Relats conjunts: l'home de Viturvi

"L'uomo perfetto deve entrare in una sfera, a bilanciare il loro punti di forza e di debolezza, che è diverso che essere mediocre"*

Durant molt de temps havia pensat que sabia com era l’home perfecte, que sabia què volia. Però aquest home no arribava. Buscava i buscava per tot arreu i es perdia.

Quan s’entristia, els altres li deien que era massa exigent, que l’home perfecte que buscava no existia.

Perduda, va preguntar com era l’home perfecte, si existia als ulls dels altres, d’aquells qui l’havien trobat.

Per uns havia de ser misteriós, que s’hagués d’anar descobrint poc a poc, sorprenent cada dia i fent de la vida de tot menys rutinària i controlada. Que quan menys t’ho esperessis t’acaronés o fes un petó, sense motiu, espontani.

Per d’altres calia que tingués una bona musculatura, sobretot a l’esquena i els braços, potser sense saber-ho perquè pogués recollir i protegir. És clar que el cert és que en aquest àmbit es creaven discussions i molts eren els que destacaven la importància de la mirada, que podia transmetre-ho tot.

Fins i tot alguns reconeixien que el que calia és que fos sensible als plaers de la vida.

Molts, per damunt de tot, destacaven la necessitat que fos intel·ligent, que se’n pogués aprendre i admirar.

Com sovint es deia ella mateixa, sabia que la vida era dura, per això somreia còmplice quan li destacaven la necessitat de disposar d’un bon sentit de l’humor, que fes més planeres les pujades del camí.

Hi havia qui per damunt de tot valorava l'honradesa i bondat, que et generi una confiança infinita.

Però potser de les respostes que més la va sorprendre va ser aquella que li recordava que l’home perfecte és aquell que l’havia triat, que la feia sentir la més bonica, intel·ligent i divertida, que feia sortir el millor d’ella, perquè entre totes les altres, l’havia escollida.

I llavors, amb tot aquest garbuix va entendre que si bé potser era cert que era massa exigent doncs moltes coses de les que li deien les volia en l'home perfecte, el cert és que per cadascú l'home perfecte és diferent i que si no es donen totes les coses que el fan perfecte als seus ulls, no podia compartir el camí, confiar, aprendre, riure, desitjar-se, gaudir. Perquè l'home perfecte seria aquell que s'endinsaria en el seu món, en la seva esfera, equilibrant les seves forces i les seves debilitats, que també les ha de tenir, i que el faria diferent a una vida mediocre.

ps. Una nova aportació als Relats Conjunts. I aquesta vegada una mica diferent. Sense adonar-me, del relat de la Carme em va sorgir la idea de fer un joc amb uns amics que llegeixen el blog. I d'aquell joc neix aquest post, més conjunt. Ha costat lligar-ho una mica, però van sortir frases i certeses.