30/8/08

La frase de la nit


"Perdoni, té un cigarro
?"



Sense comentaris.
Encara riem.
Uns quants cabells blancs, i com et fas respectar, eh!
Conseqüència: crec que és el concert que més he ballat últimament.
A Sants, continuem de festa major i aquesta nit, segona part. Sense tanta gent, i potser no tan glamour, però igual de bones. Final d'estiu.

28/8/08

Fer sentir els talons


Un estudi de ves a saber d'on (on he sentit la notícia, millor m'ho estalvio) diu que les dones que porten talons tenen millors orgasmes. Es veu que amb l'esforç, es fan exercicis pèlvics i que això fa que es tinguin millors orgasmes.

Per tant, noies, ja sabeu talons d'agulla!!!!

Millora dels orgasmes o no (que estic segura que no té res a veure), portar talons és d'aquelles coses que m'agradaria que m'agradés, com el té, m'encanta la sensació de caminar amb talons, et dóna seguretat,... però el mal de peus, l'alçada i l'estil "pato mareao" ejem, fa que quedi per ocasions especials. A més, per poc que m'agradi continuo vinculant els talons al vestir formal dels temps de carrera d'adovcada que tenia que seguir i també a seriositat. I de tot això, ara mateix ja en queda ben poc.

pd. la foto, l'últim dia que em vaig posar talons, talons....

27/8/08

Mentides


Les mentides ens fan esclaus de nosaltres mateixos.

I no hi ha mentides ni millors ni pitjors.
No hi ha mitges mentides.
Ni les fetes sense mala intenció ni les que amaguen defectes o fets que avergonyeixen.
Cap mentida té lloc per poder viure en pau.

I si menteixes a algú en qui confies, algú qui estimes,
Com el pots continuar mirant ?
El traeixes i et traeixes a tu mateix,
No pots demanar confiança, no pots confiar, perquè ja no hi pots confiar.

Tothom s’amaga darrera petites mentides, o fins i tot veritats disfressades,
Mig dites, mig amagades.

De vegades, sento que tothom menteix,
Que tard o d’hora, sigui per ambició, per subsistència o el que sigui, tothom menteix.
I que la majoria de les vegades, està com acceptat que es menteixi, com si formés part de la condició humana.

En canvi, la veritat ens fa lliures.
Dóna alè i et fa somriure.
T’alliberes i l’aire t’acaricia la cara.
Et reconcilies amb tu mateix.

Ets autèntic.

Jo vaig mentir. He mentit.
I no me’n sento pas orgullosa,
Al contrari.
Me n’avergonyeix.
Em fa sentir molt miserable.

Mai per fer mal, mai per aconseguir altra cosa, simplement per disfressar debilitat, mancança o por.

Però sento que si ho reconec és el més important,
I així, ser honesta amb qui m’envolta,
però sobretot ser honesta amb mi mateixa.

23/8/08

El largo y cálido verano

El títol d’aquesta pel·lícula (la traducció al català no em surt) sempre em recorda el mateix, les tardes llargues d’estiu. Migdiades d’escàndol sota algún arbre, ganes de no fer res, de mandrejar el màxim possible. La calor que s’enganxa a la pell i gairebé no et deixa respirar i només la brisa del mar o l’airet de la muntanya refresca i dóna alè per continuar. Però si a més, estàs a la ciutat, aquesta sembla dormida, sense ni una ànima pel carrer, sense vida que se t’encomani, i el resultat és una sensació de no res.

L’apatia de l’estiu (o el hastío) s’encomana de mala manera, i tot el que es mou queda aturat com una pel·li de dvd que s’enganxa. I si les vacances son per descansar i també per fer tot allò que el dia a dia no et deixa fer, de vegades em perdo en aquest no res, dono voltes i voltes, navego sense sentit i m’entristeixo.

Per sort, petites grans coses i esdeveniments així com un puntet de rebel·lió en contra seu, fan que no perdi el nord del tot. Així, van ser les festes de Gràcia, i Joan Blanques de Baix va guanyar el primer premi. Enhorabona!!!! K. Us ho mereixeu per tota la feina que porteu durant l’any i perquè encara que no fos tan espectacular com d’altres, tenia un toc personal que el va fer guanyador, els meus patrons!!!!!!!!!!!! Je, je, je, ...sense aquesta col·laboració ves a saber què hagués passat. Espero poder ajudar més l’any vinent, me n’ha quedat bon regust i no pel fet que hagin guanyat, sinó perquè és gaudir de la festa des d’un altre punt de vista, ja no sols des de la farra d’altres vegades.


Aquests dies, també ha nascut la Carla! Una nena preciosa i ben tranquil·leta, com els seus pares, i que des de ja, s’ha convertit en una princeseta per a tots nosaltres a qui estimar i veure crèixer.

I el neixament de la Carla ha fet que torni a pintar. Feia tant temps que no pintava cap roba, que n’havia perdut la pràctica, i esclar no ha estat la meva millor obra d’art, però ara ja he netejat els pinzells, he obert les pintures i he recuperat els dibuixos enterrats a les caixes de la mudança. I ara a pintar, que si l’any passat va ser de casaments, aquest és de naixements (ara un, però d’aquí no res, 4 de ben propers i especials!). I el pinzell petit ha portat al gran i finalment ja he pintat les dues parets de casa que volia pintar. Ara ja només queda obrir caixes i acabar de netejar.

Per tant, hi ha prou vida al voltant perquè m’entesti en quedar-me tombada passant l’estiu. Això no pot ser, l’estiu ha de ser per assaborir les postes de sol, per deixar-se acariciar per l’aigua salada, per riure, descansar, llegir i rellegir, moure’s i no deturar-se.



Pd. Les vancances tenen un efecte lingüístic que no sé evitar: no em surten certes paraules catalanes, dic castellanismes poc propis meus, i també dic moltes paraulotes. No ho puc evitar. A l’estiu, parlo pitjor.

Pd.2. La pel·lí, preciosa i el meu petit homenatge al Paul Newman, que em sembla que no està passant el seu millor moment. Ais, quin troç d’home!!!!

16/8/08

Coses de l'estiu.....

El primer meme que faig,... i m'ha costat una mica!!

1. Una pel·lícula.

Desayuno con diamantes

Típic i tòpica, ho sé, però què hi farem, és la peli que m’embadaleix i mai em cansa.

2. Una cançó.


Els teus somnis, Sopa de Cabra.

3. Un llibre.


Ensayo sobre la Ceguera, Saramago.

Me’l van deixar i em va costar molt posar-m’hi però ara el tornaria a llegir cada dos per tres.

4. Una cosa que et faci ràbia.


No fer-me entendre. Que la gent no m’entengui.

5. Una cosa que t'agradi molt.


Ara, a l’estiu, una tarda en una terrasseta, bona companyia, riure i compartir vida, sense anar atabalats, presses, incomoditats,….

6. El teu plat preferit.


Els canalons de la mare

7. Una beguda que t'agradi.


La coca-cola (massa i tot)

8. Una col·lecció.


No col·lecciono res en concret, potser papers inútils que no me’n puc despendre dels records que em porten

9. Una raresa.


Mil i una.

Dibuixar floretes (o gargots sense sentit) durant les reunions. Tinc milers de llibretes plenes.

10. Un desig.


Que casa sigui un lloc de trobava, on tothom s’hi senti a gust


I ara, he de passar-lo, no? mmm, si en teniu ganes i no l'heu fet: Tirai, Assumpta i k, a veure si tornes!!!

14/8/08

What's Going On

What's Going On - Marvin Gaye - goear.com

Ahir, al llibre que estic llegint (Junts, i prou, Anna Gavalda) explicaven la història d'amor i desamor d'en Marvin Gaye. No sabia que un dels seus discs, Here, my dear era dedicat a la seva ex-dona i que de fet, els guanys d'aquell disc van ser per a ella en concepte de separació.
Cada cançó és una part de la seva història, des del seu primer encontre fins la necessitat de trobar un nou amor i tornar-se a enamorar.

Ho he trobat preciós.

Avui, curiosament, he escoltat cançons del Marvin Gaye, almenys 3 vegades. Casualitats? Potser hi estava més atenta?

I per tant, no em puc resistir de posar una de les meves preferides. Un cant a desperatr-nos i actuar, que em va ni que pintada en aquests dies d'apatia. I ja ha tingut la seva recompensa.

Acabo d'arribar d'ajudar -molt mínimament- a engalanar un dels carrers de Gràcia. Espero poder-vos penjar el resultat ben aviat. Potser no serà el més espectacular, però que n'és de bonic!!!

11/8/08


autocensura- he borrat el post escrit. no m'agradava.

8/8/08

JJOO


TV dixit: "Catalunya es la comunidad que más deportistas aporta a los juegos, un 82% de los deportistas de la selección española"

Rits dixit: i encara ens preguntem perquè ens diuen no a les seleccions catalanes????

Qui em coneix una micarrona sap que a mi, això de les banderes, de les nacions i els estats no em mou massa. Que molt abans que el Maragall també ho digués, ja pensava que és absurd que ens vulguem separar quan la Unió europea es vol unir (tot i que últimament la UE també és can pixa...). I també he dit moltes vegades que no acabava d'entendre perquè posen els esportistes en embolics polítics i preguntes malicioses (quan això de suar la samarreta pel teu país no dóna calers).

Però aquest migdia, just arribada de la feina, he vist la llum!! Evidentment, un altre cop -i sobretot en aquests JJOO- política i esport es barregen de valent! Des de fa dies que es parla del gran moment de l'esport espanyol, de com s'estan aconseguint grans fites i gestes, i com els esportistes espanyols son reconeguts. I avui, resulta que el 82% d'aquests esportistes els aporta Catalunya!!!

Ais, si és que això de les europes de les 2 velocitats també s'aplica a Espanya! Perquè no és pas que els esportistes catalans siguem molt millors, més aviat déu ser que aquí s'inverteix més en esport, hi ha millors instal·lacions, més gent es dedica professsionalment a l'esport -des de jugadors, a fisios, entrenadors,....- i per tant es poden donar millors resultats.

Així doncs, si ara mateix hi haguéssin seleccions catalanes, el 82% dels esportistes millors qualificats per anar als JJOO no jugarien a la selecció espanyola sinó a la catalana, oi? S'0enten perquè diuen no a les seleccions?

Tot i amb aquesta parrafada que no sé ben bé perquè, avui comencen els JJOO a Beijin. Potser els més polèmics, potser els més polítitzats, potser els més falsos, però m'agrada continuar emocionant-me en allò pre-històricament anomenat esperit olímpic. La superació de les persones, els gestos fraterns, el somriure i/o el plor després de l'esforç. I m'agrada recordar els JJOO de Barcelona, quan era una adolescent meravellada amb la ciutat que canviava i es tornava olímpica.

Amb aquella inauguració que m'emocionava (la d'avui no ha estat gens malament, sobretot l'home aquest volant amb la torxa olímpica), anant a veure la gimnàstica masculina al Palau Sant Jordi o meravellant-me amb les piscines del Martín López-Zubero (i la seva esquena, esclar!)

Per tant, potser és hora d'emocionar-nos amb tots aquests esportistes que tenen una carrera professionalment molt dura i curta. Aquests són els que em mouen, els que per poder anar a Pequín han tingut que estar tot l'any treballant, suant la cansalada per la mínima olímpica, pels esport aquells que no saps ni que existeixen perquè només se'n parla durant els jocs, però que molta gent s'estima. Potser perquè el meu pare era jugador d'un d'aquests esports -el ping-pong- el seu esforç i entrega em continua emocionant. I les estrelles, la política i la corrupció, millor per un altre dia!!!

6/8/08

"Cuando el ser humano se olvida de que tiene un mundo interior se olvida también de sus propios valores. Valores que debemos añadir al mundo que nos rodea; debemos crear, inventar. Si de vez en cuando no emprendemos un viaje por nuestra vida interior con el fin de encontrarnos allí, estos valores acabarán por perderse".

Michael Ende

extret d'aquí

2/8/08

Descalça


Com una princesa destronada,

Així em sento. Sense rumb i sense nord.

Deixar de ser qui -en realitat- no ets.

Perdre l’encant desitjat.


Falsa banitat,

Alimentada per intuicions que no pas fets o paraules.


Exigir, (i exigir-se)

Esperar, (i desesperar)

Desencantar-se. (i allunyar-se)


I així, tornar a fer un nou camí,

Descalça, sense pretensions, ni maquillatges.

I arribar a on em vulguin acollir.


Pd. Tot plegat no té massa sentit. Una setmana laboralment difícil i dura –alhora que, professionalment tensa i motivadora-, personalment cansada però completament realitzada, i sentimentalment…frustada (però també alliberada).