28/6/12

RC: Keith Haring



(Aviam si trobo el telèfon... si, si, és aquest)

- Eeeeeei, tiuuuu! Què passa nen!!???!! quant de temps, eh!! Sóc jo, en Charli! Com pot ser que ja no em coneguis!! tampoc fa tants anys! Bé, si, potser uns deu. Com estàs? Com et va tot? Continues produint pelis? Segur que t'has tirat alguna famoseta, eh, com te les gastes!..sí home! No et crec pas, amb tanta aspirant a actriu i tu ben fidel a la TEVA Judit,...aaaaah, no m'ho empasso... d'acord, d'acord, si tu ho dius. Jo? Bé, vaig deixar la sèrie,... no, no, és mentida allò de conflictes amb el prota, ja saps, la gent que li agrada molt xerrar sense saber-ne res, encara que t'he de dir que el tio era un imbècil acabat... si, un notes.... Si, em vaig quedar una mica penjat, però bé, vaig fer un parell de negociets, i van tirar prou bé,... ja m'entens, coses d'aquelles que se'ns donaven bé. I bueeeeno, ara vaig fent.... si, si, de la Fanny em vaig separar,... com t'ho diria, … buscàvem coses diferents; ja no era divertida, es passava el dia de mal humor i ens fèiem mal amb mil i una discusions... crec que tot allò que ens va passar, l'accident, el nen, la Romina... van ser masses coses. Ara crec que està amb un paio pintor,... t'imagines? Un hippy d'aquests que va de transcendental per la vida.... un carcamal, i tant! Va, ja s'ho farà. Si, vaig fent, ja saps, sense lligar-me a res ni ningú...vivint-la! Fa uns dies em vaig trobar el Berni, osti, com està el paio, s'ha engreixat com vint quilos i anava amb tres crios. Recordes que enmig de la gira continuava estudiant? Doncs si, si, s'ha muntat un despatxet i porta tot de judicis immobiliaris. Un crack!.... au, va, que era un avorrit! Quan es posava en plan filosòfic no hi havia qui l'aguantés. Sempre dient-nos que no ens fèssim les festasses que ens féiem. Ah!.....Però …. d'acord, ja sé que ens hem fet grans i que ja no som les estrelles del pop que vam ser. Per això et trucava. Aquest matí mirava fotos, veia el nostre disc, allà, tots cinc ballant, amb cares d'adolescent, creient-nos que ens menjaríem el món. I us he trobat a faltar. Junts, tots cinc érem invencibles, podíem amb tot, ens fèiem costat i encara que semblés que ens rèiem els uns dels altres, el cert és que érem una pinya, una família. La millor que he tingut mai. I us he enyorat. Segur que si us tingués més a prop la meva vida seria més digne. Tan debò poguéssim tornar enrere. Potser a tu no et cal, però per a mi van ser els millors anys de la meva vida. Vols dir que puc tornar a sentir-me tan realitzat? Si? De debò? Què dius? Que m'ajudaràs? ….ehemmmm, m'has deixat sense paraules. D'acord, demà ens veiem i ens hi posem. Gràcies, tiu! Un petó.

ps. Nova aportació als Relats conjunts.

14 comentaris:

Carme ha dit...

Retrobament... espero que els vagi bé.

:) M'ha agradat!

Assumpta ha dit...

Ostres!! Quina història tan ben construïda amb aquesta imatge!! A mi no em deia res de res i tu has muntat un present, un passat, unes amistats... Et felicito!! ;-))

joan gasull ha dit...

esperem que tot els vagi bé....de vegades tornar enrrere no dóna bons resultats.
Bona aportació

kweilan ha dit...

Sembla mentida com amb aquesta imatge t'has montat aquesta història de retrobament. Bon relat!!!

XeXu ha dit...

Ara és el moment que fan un disc de retrobament per guanyar pasta, com tantes i tantes bandes. No sé per què em sembla que trucades com aquesta en deu haver sovint pel món...

cantireta ha dit...

I si ja no s'agraden? Bé, bona proposta (d'ell i teva)!

Deric ha dit...

Estic convençut que aquesta conversa ha estat molt real en més d'un grup d'aquests que van tenir el seu moment i després han tornat (i no poso noms)

montse ha dit...

Felicitats, un relat ple de records de joventut.

MBosch ha dit...

Ei, molt bo. I està súper ben portada la conversa telefònica. És un relat que més que llegir-lo, s'escolta.

Elfreelang ha dit...

m'ha agradat el teu relat....els retrobaments ....porten sorpreses

Jordi Dorca ha dit...

Les altres famílies també tornen. Tard o d'hora. Però tornen.

rits ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris. Me n'alegro que us hagi agradat. La veritat és que la primera idea era parlar d'un grup de música, després d'un grup de música anys més tard i va acabar d'aquesta manera. Deixaré que la vostra imaginació desenvolupi el relat com volgueu, si tornen a fer música, si es tornen a fer amics,..... un final obert.

Un petó per a tots i totes!

cantireta ha dit...

Obro la porta... cafè, te, refresc, aigua? Beethoven, Gun, Depeche Mode?
Gràcies per venir!

Jordicine ha dit...

Has aconseguitm una gran història a partir d'una imatge que, personalment, no em deia massa cosa. Et felicito. I ja van 2 a 0 aquests del futbol... Caram! Un petó.