16/6/15

Mereces un amor

"Mereces un amor que te quiera despeinada,
con todo y las razones que te levantan de prisa,
con todo y los demonios que no te dejan dormir.
Mereces un amor que te haga sentir segura,
que pueda comerse al mundo si camina de tu mano,
que sienta que tus abrazos van perfectos con su piel.
Mereces un amor que quiera bailar contigo,
que visite el paraíso cada vez que mira tus ojos,
y que no se aburra nunca de leer tus expresiones.
Mereces un amor que te escuche cuando cantas,
que te apoye en tus ridículos,
que respete que eres libre,
que te acompañe en tu vuelo,
que no le asuste caer.
Mereces un amor que se lleve las mentiras,
que te traiga la ilusión,
el café y la poesía."
Frida Kahlo

ps. Fa molt que no penjava res escrit per altres. Fa molt que buscava paraules que no em surten. Aquesta diu moltes de les coses que he anat barrinant aquests darrers dies. Espero que us agradi.

6/6/15

El sol interior

Ahir em va arribar aquest article
El vaig llegir i em vaig emocionar. És molt bonic i hauria de donar empenta.

El primer que vaig pensar és si realment tenia un sol dins meu. Em va costar, de fet, encara el busco. 

Les dues darreres setmanes em costa molt fer-lo lluir. M'enfado massa: amb els de l'entitat, amb la família, amb els amics, amb els companys de la feina. A tots he mostrat les meves tempestes, de llamps i trons. I buf, veure'm així d'enfadada encara ho empitjora, ja que em sento molt culpable amb mi mateixa.

Estar enfadada és molt cansat. I vull no estar-ho, perdo tota credibilitat defensant, de vegades, posicions que en el fons no crec. Estar enfadat és molt trist.

Avui m'he tornat a enfadar amb algú. I me n'he adonat que tots aquests mals humors, en el fons tenen a veure amb aquest darrer aspecte. Hauria d'estar contenta i feliç, però fa temps que les coses no són com voldria. I intento adaptar-me, però les frustracions són molt grans. Intentant no veure-ho, ho paguen tots els altres. I en el fons, me n'adono que la ràbia i mal humor amaga la tristesa, com aquell conte de fa molt de temps.

Se suposa que veure-ho ja és un primer pas. Però ara mateix encara no veig com fer tornar a brillar el sol, la meva manera de viure i ser. 

De moment, avui mirarem el partit de la Champions, que el futbol ja va ser creat per això, abstreure'ns una mica.

ps. Sé que passo poc pel blog i lamento aquesta vomitada, simplement, la necessitava.