Dia 1526, 10h del matí.
Finalment, la casa és buida.
Torna la pau. Els darrers temps, quatre
setmanes i mitja, per ser exactes, han estat un terrabastall.
Ha arribat un segon objecte
d’estudi. Una arribada completament inesperada. O potser no, dies abans de la
seva arribada, el subjecte d’estudi encomanat va començar a fer coses
estranyes. Buidar armaris, omplir caixes de roba, llençar coses que anomenava
inútils, netejar els vidres, posar cortines, penjar una làmpada…..
M’hauria d’haver adonat
abans. En informes de companys, ho anomenen “síndrome del niu”. Però no, no ens
equivoquem, no ha arribat un d’aquells subjectes minúsculs que acapara l’atenció
sense que res més existeixi. Ni tan sols, aquell subjecte anomenat “parella”
que desplaça del llit a molts camarades. El subjecte dos dorm a l’habitació del
costat. De fet, es passa gairebé tota l’estona que està a casa dins de l’habitació.
Així doncs, té a veure amb un altre terme que se sent constantment, “crisi”
És un subjecte completament diferent
al subjecte número 1 i alhora molt igual. Força més baixeta i de cabells
pel-rojos, desprèn força dolçor i la meva presència, constant des del minut 1,
no la incomoda. De fet, tal i com indica el protocol d’aproximació, només
arribar vaig marcar el territori damunt del llit inspeccionant detingudament el
que duia a l’equipatge. Res sospitós: roba, llibres, portàtil….
El protocol d’actuació sobre
com fer la guitza a la nit és força més irregular. No he aconseguit l’èxit
obtingut amb el subjecte número 1,
a qui la primera nit ja vaig aconseguir que m’obrís la
porta per dormir entre les seves cames, on continuo dormint per enveja de molts
camarades. Puc gratar la porta, que no l’obra pas. El protocol sobre el tast de
menjar tampoc ha estat superat satisfactòriament. No dóna ni una minúscula
porció del seu menjar. Que, per cert és ben diferent, no hi ha ni res de
pollastre, ni pernil ni res de carn.
La comunicació entre ambdós
subjectes és un tant irregular, fan àpats separats, horaris diferents i
converses entre tallades i poc fluides, que per cert son en un idioma
desconegut per a mi. M’he fet amb els diccionaris que hi ha per posar-me al dia.
Però no hi ha rastre de conflicte o distància.
El subjecte número 1 es
mostra una mica negutiós. Nerviosa i incòmode a casa seva. Ha canviat alguns hàbits
i per exemple l’ordinador des d’on escric ja no està al menjador sinó a l’estudi.
Els plats son rentats constantment i ja puc fer les boles de pèl que vulgui que
son recollides cada dia.
S’haurà de continuar amb els
bigotis a l’aguait per seguir l’evolució. Però està clar que el subjecte número
1 des de fa dies reclama més atenció i moixaines de les que eren habituals.
Per altra banda, darrerament
també es rep la visita d’una subjecta no identificada. D’alçada minúscula i
caminar no gaire segur, però que em persegueix constantment i em dóna la malta.
És una “nena“ i li he detectat pèls dels enemics, en concret de almenys dos
bull-dogs, crec que els vaig veure un dia a les portes veïnes. Demano instruccions
de com procedir.
Donat els canvis, em veig
forçat a sol·licitar un augment de la dotació de llauneta, fins que no s’hagi
materialitzat l’augment, no hi hauran més informes. Resto pendent de la confirmació.
Puck.
ps. post seguint l'informe del blog, el gat del XeXu, de curiosament, fa 2 anys i un dia. El que més m'ha costat és saber els dies!