- De veritat???? No m'ho puc creure. Estic més que enfurismada, furiosa, trec foc pels queixals!
- "Carinyo", va, que n'ets.... i jo que et volia donar una sorpresa!
- Què? T'has begut l'enteniment? Una sorpresa? Gairebé em provoques un atac!
- Apa, apa. Quan l'he vist he pensat que era perfecte! Has de perdre aquesta por irracional als pallassos. Ni diabòlics ni res, son simples pallassos. A més, Hopper és el teu pintor preferit. A sobre que em deixo mig sou en una litografia i intento fer-te una sorpresa.... va, dona! no siguis tiquis-miquis.
- Tiquis què???? Has triat la pintura més horrible que té!!!! De debò???? Per què no em preguntàves? Sorpresa? Apa, apa, amb totes les reproduccions que podien haver de Hopper tries aquesta! De debó penses que queda bé al mig del menjador damunt del sofà?
- Jo,... jo només volia fer-te contenta.
- Tranquil, ja me'n faig el càrrec. On has posat la litografia original de Chagall que teníem penjada.
- Ori.. què? aaah, jo pensava que era també una còpia.....
(diguem que la conversa no va acabar gaire bé. I algú es va colar al contenidor blau, aquell del reciclatge de paper. El desenllaç, millor preguntar-ho als interessats).
ps. Aquesta és la meva proposta a Relats Conjunts. Estranya? Sí, com el quadre.