17/2/12

RC. Composition X


Vull ballar amb tu tots els dies. No deixar de dansar, donar-te la mà perquè em portis al teu ritme, m'abracis i fins i tot perquè ens perdem al so de melodies que desconeixem.

Ballar amb tu és festa, alegria i omples de color les nits fosques i fredes, negres d'aquests temps que ens envolten.

Vull ballar amb tu, només has de dir-ho i deixo tots els papers del què diran perquè volin ben lluny.

ps. Nova aportació als Relats conjunts.

18 comentaris:

Carme ha dit...

Que bonic! M'ha encantat i això que jo no sé ballar... ni m'agrada gaire, però llegint-te m'hi posaria ara mateix.

S.N. ha dit...

...aviam...aquest post sembla que l'hagi escrit jo...bailad malditos!!

joan gasull ha dit...

dons ballem si allà és on hi ha la felicitat.
Maco maco....;)

Ferran ha dit...

Quina alegria, Rits! Em sembla que començaré a ballar, jo també, i deixaré de fer-me mala sang amb el que ens envolta. Corro el risc de caure deprimit.

Ballem, ballem! (i bon cap de setmana :)

McAbeu ha dit...

M'agrada aquest optimisme. El meu relat, que tinc programat per d'aquí una estona, és molt diferent però jo també hi he vist una festa en aquest quadre. :-)

Alba ha dit...

Qué xulo!! Sí que sembla que hi hagi dos persones ballant sí!
Ballem doncs!!
Un petonas!

montse ha dit...

dansem, dansem sense parar.

Elfreelang ha dit...

Molt maco i optimista dansem doncs ! felicitats!

XeXu ha dit...

És clar que sí, que diguin el que vulguin, vosaltres a ballar, i que res no us aturi!

Assumpta ha dit...

Uaaaaaaaaau!! què maco!! :-))

M'has fet veure el quadre des d'una perspectiva ben maca (que jo, xiqueta, aquest art modern no l'entenc gens) ;-))

Gregori Samsa ha dit...

I aquesta nit em disfraçaré de quadre de Kandinsky per anar de Carnaval
quina marxa!!!

Gerònima ha dit...

"Vull ballar amb tu tots els dies".
Oh! sí! Qui ha de dir què?! A veure!!
:)

Yáiza ha dit...

Danse, danse, danse! I tant!

Per cert, el llibre que t'estàs llegint, el tinc a la maleta. Demà ve amb mi cap a París! (però en castellà).

El porquet ha dit...

De casualitat, mentre he llegit el teu relat, ha estat sonant la cançó "Incendios de nieve" dels Love of Lesbian... i trobo que ha estat l'acompanyament perfecte.

Xiulem?

kweilan ha dit...

Què bonic!

MBosch ha dit...

M'has fet pensar en una frase del llibre que estic llegint i que es repeteix molt: Dancing is life. T'ha sortit un relat molt optimista i ara quan miro el quadre et juro que hi veig un parell de persones (no et sé distingir el sexe de cadascun) ballant agafadetes de la mà.

rits ha dit...

Moltes gràcies! M'alegra molt que us hagi agradat el relat. No pensava que fos optimista, però potser està bé poder dançar de tant en tant, oi?

ps. Fa molt de temps que no ballo. Ais, què hi farem.

Rafel ha dit...

Una bona interpretació ben dansaire i festiva de la composició.