21/10/11

RC: Temps moderns


Em dic Charles. Porto molts, moltíssims anys treballant de mecànic del cor. Diuen que tinc un do per arribar als racons del cors de la gent, per fer-los riure i per fer-los plorar, desofegar-los si cal. No és una feina senzilla, requereix molt d'esforç, tenacitat, elasticitat i molta paciència; les peces són tan delicades que un mínim descuit pot suposar una catàstrofe. Són tan petites que sovint no es veuen amagades entre mil i un engranatges, vasos comunicants i floritures.

Em diuen geni, i la fama i la fortuna em precedeixen. I és que tinc el millor sou: fer bategar els cors, generar somriures i endorfines, generar vida.

He netejats cors plens de brutícia, de rancúnia, de dolor. Cors malmesos per vides poc saludables, per persones que no s'estimen gaire a elles mateixes i es maltracten.

He guarits cors trencats, bocins que semblaven no poder-se recompondre, peces perdudes enmig d'un oceà de llàgrimes.

He escalfat cors glaçats on semblava que seria impossible desfer, gèlids, rocosos, innaccessibles.

He fet pessigolles a aquells cors mandrosos o tímids, aquells que necessiten una empemta per fer fluir la sang i bategar amb força.

Però ara em sento perdut, no sé trobar el defecte o la peça espatllada d'aquest cor. No sé quina vàlvula puc bombejar per ajudar-lo a tornar a sentir amor. Busco i rebusco la manera de tornar-lo a fer funcionar. Però no hi ha manera. Està tan esgotat.

No em puc rendir, no em vull rendir ara, seria un fracàs dolorós, imperdonable. Tornaré a mirar de nou totes les peces, li faré beure els millors olis, li faré agafar força, l'acariciaré tan delicadament com sàpiga perquè torni a sentir-se estimat, però encara que sigui el darrer cor que arregli, que em porti anys i panys, no el puc deixar marcir d'aquesta manera.

ps. Nova aportació als Relats conjunts. No té a veure massa amb el títol del film i del fotograma, i quan escrivia m'enrecordava d'aquest llibre.

16 comentaris:

garbi24 ha dit...

Molt tendre i maco....segur que s'acabarà arreglant aquest també.
Bona aportació

XeXu ha dit...

No, no es pot rendir ara! Si és el millor segur que se'n sortirà. Bona pensada. No he llegit el llibre, però me n'han parlat molt. T'imagines que els nostres mecanismes funcionessin amb rodes dentades?

Carme ha dit...

No, no es rendirà... segur que se'n surt!

Un relat molt maco, rits!

fanal blau ha dit...

M'agrada rits, m'agrada molt aquest relat. Segur que tornarà a guarir, escalfar, pessigollejar els cors. No es rendirà!
Una abraçadeta! Des del cor...clar. :)

Elfreelang ha dit...

Quanta feina que tindrà aquest particular mecànic que no es doni per vençut que hi ha molts cors que el necessiten! un relat preciós!

Assumpta ha dit...

Quin relat tan maco, RITS! Quanta dolcesa a les paraules... es nota que en Charles és bo a la seva feina perquè la fa amb sentiment i ara, fins i tot ell mateix està preocupat perquè ha trobat un cor que se li resisteix...

Però segur que se'n sortirà, segur, seguríssim i en Charles i la persona propietària d'aquest cor que ara està trist, estaran contentíssims!! :-)

McAbeu ha dit...

És qüestió de perseverar, segur que al final ho aconsegueix. Un relat molt maco!

zel ha dit...

On els venen ara aquests Charles? En necessitem tot un munt!

Bonic bonic, m'encanta!

montse ha dit...

Aquest relat sona com una gran melodia.

Rafel ha dit...

Molt bon relat. No es por pagar amb diners treballar la mecànica dels cors.

Gemma Sara ha dit...

Un relat molt bonic, molt maca la idea d'un arreglador de cors (una mena de psicòleg en versió millorada?). Vaig començar a llegir aquest llibre però no sé on el tinc, a veure si el recupero...

El porquet ha dit...

Preciós Rits! Un relat genial. Jo em demano un Charles, d'acord? Més que res per quan vingui alguna tamborinada tenir-lo a mà i tirar de la seva experiència per a esmenar cors esberlats!

Xavier V. Inglada ha dit...

molt bona metàfora tu, llàstima que sigui 'only literature'

Barcelona m'enamora ha dit...

Quina història tan maca Rits! Tan de bo existissin aquest tipus de mecànics per ajudar a fer com nous cors trencats!

Una abraçada!

rits ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris. Tots molt tendres que m'han emocionat. En Charles té molta feina amb aquest cor, espero que tingueu raó i que perseveri.

Un petó per a tots.

Yáiza ha dit...

A mi també m'has fet pensar en aquest llibre, clar! No hi té a veure directament, però si amb el títol i alguns detalls, oi?? Recordo que me'l vaig llegir molt àvidament, però crec que al final no em va acabar de fer el pes...