Fa poc, em van dir que cada any té coses bones i coses dolentes, que és així, és inevitable. Que quedar-nos amb les unes o les altres és cosa nostra, però que així serà sempre i que, en tot cas, és responsabilitat nostra saber-ho manegar cap a endavant.
El pes del dolor se'm fa present, tan a l'ànima com als turmells, tant, que necessito confesar i poder dir que sento que el 2013 no ha estat un bon any.
Faig llista de tot el que he viscut i de tot el que he sentit. El que m'ha fet sentir trista, plorar, rondinar i amargar és força més llarg i pesa. Molt.
Tempestes internes, dolor a diferents parts del cos, pors que es fan presents quan estaven adormides, maldecaps alimentats per voltes i més voltes, cansament acumulat. Sentir-me sola i, novament, com temps enrere, perduda.
Però si ho penso bé, me n'adono que molts d'aquests neguits son pel fet de viure, i de viure en societat. De mantenir-me ferma en les meves conviccions, de trobar un pensament propi i intentar-lo fer valdre allà on no t'escolten o allà on pensen diferent. De les condicions de treball i de vida que vivim ara mateix. De camins que s'allunyen, interessos diferents, vides que no es poden retenir al costat. Del simple fet de fer-nos grans.
I si ho penso encara més endins meu, me n'adono que aquest any m'he enfrontat a mi mateixa, a les meves autolimitacions. M'he mirat al mirall i m'he esforçat en el que més em costa. I potser no he sortit victoriosa. Potser no he tingut sort, potser no m'hi he esforçat prou. I per això la insatisfacció. Però que ho he fet i hi hagut moments ben bonics.
Amant impetuosa d'incomplir els propòsits, no m'atreveixo a proposar-me gaire pel 2014.
Simplement, valentia.
I així, somriure, a tot el que pugui venir.
ps. Espero que passeu molt bon Cap d'Any! Ens llegim l'any vinent!