I arribarà un nou dia, una nova primavera, un nou estiu, una nova tardor i un nou hivern. I nosaltres continuarem caminant plegades vora l’aigua. Compartint una estona de sol que il·lumini els nostres rostres, deixant-nos portar pel vent que infli els nostres cors.
I arribarà un nou dia, una nova primavera, un nou estiu, una nova tardor i un nou hivern i continuarem compartint les nostres alegries, els nostres neguits i les nostres tristeses. I continuarem compartint aquelles bromes i tonteries que només nosaltres entenem, aquells moments que només nosaltres sabem trobar.
I arribarà un nou dia, una nova primavera, un nou estiu, una nova tardor i un nou hivern i durem el pes dels anys al damunt, amb els sarrons plens de guanys, desenganys, de responsabilitats i de vivències. I potser el nostre caminar serà més lent, cansat i pesat, però seguirem caminant plegades, ajudant-nos, rient i plorant com quan teníem quinze anys i corríem perseguint els velers.
I arribarà un nou dia, una nova primavera, un nou estiu, una nova tardor. I el record de les petjades damunt la sorra seran el reconfort més gran per als hiverns gèlids per la solitud. I ens adonarem que n’és de gran això anomenat amistat i que hem estat d’afortunades de tenir-nos al costat.
ps. una nova proposta de Relats conjunts
24 comentaris:
Una vida juntes i d'amistat, un bon relat.
un relat molt poètic!
M'ha encantat. L'he trobat milt bonic. Felicitats!
M'ha agradat moltíssim... Ple de sentiment! Felicitats!! ;)
Aix...les amigues són el millor del món mundial!
Nena quina qualitat tens escribint m'agradat.
Preciós! L'amitat fins al final! Molt poètic, mol bonic, un cant a la fidel amistat. M'encanta.
Molt ben escrit. Un cant a l'amistat, que de vegades convé recordar i cultivar. No sempre és fàcil, però és molt agraïda.
Bon relat! Ai, aquestes amistats duradores…
Ostres, Rits!!! Què bé que escrius!
És relat i és poesia... M'agrada moltíssim :-)
Et felicito de tot cor! :-)
Molt maco, i amb aquella cantarella final que et recorda que l'amistat és una dels privilegis més grans que tenim.
*Sànset*
Perciòs =)
He tornat aquí perquè vinc de casa en Pesé que ha fet un conte que és una passada... i he pensat "on vaig llegir jo ahir un relat que també era com poesia?"... i he recordat que era aquí :-)
Una proposta molt intimista. M'agrada això dels cicles que es perpetuen. ^_^
A mi també m'ha agradat molt!. Un relat poètic o una poesia en prosa :-))
Un bon relat poètic, queda clar que cada imatge pot generar diferents sentiments en cadascú.
He de reconèixer que no havia parat atenció en les dones del primer pla, serà que el mar m'enganxa més.
M'ha agradat aquest contrast de veure el quadre sempre igual i al voltant la natura amb els seus canvis.
Que bonic, no? M'ha agradat molt!
Moltes gràcies pels vostres comentaris. De vegades, les paraules surten soles, una imatge et provoca alguna cosa i ja està. Dono massa importància a l'amistat, però és que sóc tan afortunada!
Me n'alegro moltíssim que us hagi agradat
Un petó per a tots i totes.
M'agrada el teu relat, com passa el temps per les vides de tots, quantes coses darrera les cares envellides de sal i de sorra..., preciós!
Molt bonic, t'ha sortit un relat molt poètic, d'aquells que surten sempre que estem vora mar...
Maquíssim. M'encanta l'estructura del relat, repetint les mateixes paraules al començament de cada paràgraf. Sense amistat i amor no tindríem res. Un petó.
L'amistat vestida de poesia!
Un relat poètic i preciós, Rits!
M'ha agradat moltíssim. :)
Un relat preciós, dóna gust llegir-lo (i rellegir-lo).
Felicitats!
Publica un comentari a l'entrada