25/2/10

Relats conjunts: la nit estelada


Les nits d’estiu a casa els avis eren màgiques. Després de sopar ben ràpid, agafàvem les bicicletes i ens trobàvem a la plaça del poble. Cadascú portava alguna cosa: xocolata, galetes, sucs, el què fos que haguéssim pogut arreplegat sense que els grans ens veiessin.

Entre riures trapelles enfilàvem el camí del cementiri amunt fins arribar al mirador de la creu.

Allí dalt feia fresqueta, el vent bufava amb força, però tan ens feia, era el nostre indret secret. Des d’allà contemplàvem l’espectacle de la nit. Intentàvem veure les constel·lacions i fins i tot, de tant en tant, un estel fugaç. També observàvem com s’anaven tancant els llums de les cases i jugàvem a endevinar les ombres de la gent que passejava pels carrers poc il·luminats.

Ens explicàvem, acudits, històries de por, les trapelleries del dia i les esbroncades dels grans. Rèiem i sempre se’ns feia tard.

Avui, més de vint anys després, torno a agafar la bicicleta vella, enfilo el camí del cementiri amunt i em planto davant l’esplanada. Cap de nosaltres ja no ve a passar l’estiu aquí, ni ens veiem ni truquem. Però de cop i volta, mirant els estels, he tornat a escoltar tots els seus somriures i sentir-los ben a prop.


ps. Una nova aportació a les propostes de Relats conjunts per celebrar els 300 posts.

14 comentaris:

kweilan ha dit...

Molt bonic. Amb certa melangia pel temps passat. Molt ben escrit!

Striper ha dit...

Els estel, la lluna sempre ens amparen junts malgrat la distancia.

sànset i utnoa ha dit...

Noia, felicitats pels 300!

M'ha recordat a Pantalons curts i els genolls pelats. Aquest aire nostàlgic d'episodis de la infància. M'ha agradat molt i m'has fet recordar les meves nits d'estiu al poble quan tenia pocs anys...

Bonanit!
Utnoa

Carme ha dit...

Unammica de nostàlgia tendra... a aquest ahora de la nit es posa molt bé! un relat molt bonic! Felicitats pels 300...

estrip ha dit...

ja ho diuen que la llum dels estels que arriba fins a la terra és passat.

Elvira FR ha dit...

Molta tendresa en el teu relat! molt maco...

XeXu ha dit...

Molt maco l'escrit, i com et diuen per aquí, molt nostàlgic. Ho has sabut expressar molt bé.

Felicitats pels 300 posts!

garbi24 ha dit...

Magnifics records d'infancia

Assumpta ha dit...

Ai, Rits!!! M'ha agradat molt, molt, molt!!... Aquest paràgraf final és preciós!!

Nostàlgia... però no tristesa... els moments bons viscuts ens han de portar a reviure la felicitat. Són nostres, com un tresor.

FELICITATS PEL POST 300!! ;-))

LilVia ha dit...

Està genial! M'ha agradat molt Rits! M'ho has fet viure, com si jo fos un més d'aquesta colleta, i m'he vist damunt una bicicleta olorant l'herba dels marges del camí, sentint a les cames nues la pols de la sorra que aixequen les rodes i amb aquell neguit de viure una aventura...
Petons!

- assumpta - ha dit...

Un relat ple de tendresa, que fa venir un munt de records semblants i et deixa un dolç somriure...
Preciós!

Felicitats per aquests 300 apunts!!! i que en siguin molts i molts més!

Bon cap de setmana.
;)

Cris ha dit...

Ai la nostàlgia i el bon regustet de les coses que sempre portem a la motxilla invisible de la vida eh? Preciós, m'ha encantat.... i com no: MOLTÍSSIMES FELICITATS per 300 posts, i que en siguin molts i molts més, preciosa, petons grans i bon diumenge :)

Rita ha dit...

Genial, Rits! M'has fet tornar a la meva infantesa, ja m'hi veia! :P

rits ha dit...

M'alegra que us hagi agradat. Era just el que volia, els records dels estiu d'infantesa, plens de bons moments inocents i tendres!

una abraçada a tots i totes!