15/10/10

Relats conjunts: noia llegint una carta davant una finestra


“Estimada,

Va ser tan bonic.
Potser pocs ho sabran valorar, molts li donaran poca importància, se’n riuran.
Però per mi, va ser molt bonic, de les coses més tendres que he viscut.
I el record no fa mal, ara ja no.
Una vegada em van dir que ho escrigués tot. Però de fet, tot està escrit. En cada una de les paraules, de les imatges, de les trobades, dels fets.
Era tan bonic el que teníem que espantava. Perdre-ho era ben trist. Tu m’havies avisat, eres més recelosa de sentir res, d’aventurar-nos a res per no perdre la nostra amistat.
Però és el que havia de ser. Tot té un principi i un final i no es pot retenir.
Tot s’ha d’afrontar. Som més forts del que ens pensem i no puc restar esperant que algun dia m’estimis com jo a tu.
He de fugir de les petites punxades, de les gelosies del que veig que tens amb d’altres i no entenc. Del teu riure i del teu plorar. Sols alimenten en mi un dolor innecessari.
Sé que ho entendràs.
Res dura per sempre, tot té el seu temps. Ara, finalment, ho he entès.
Et recordaré sempre amb un somriure, pel que vam viure, del què hauríem pogut ser però que mai serem.

Un petó”


ps. Nova proposta de Relats conjunts.

21 comentaris:

garbi24 ha dit...

Pobre noia que trista que li feu passar la vida. Un relat molt freqüent i massa vegades verídic.

Carme ha dit...

Ho trobo molt tendre malgrat el final de la història! M'encanta!

Elvira FR ha dit...

Ai quina carta més tendra , dolça i amb punxades de melangia!

McAbeu ha dit...

La cara trista de la protagonista (del quadre i de la carta) està més que justificada, doncs.

montse ha dit...

Bonic i tendre aquest somriure que consola.

Salut!!!

kweilan ha dit...

Molt bonic!

lolita lagarto ha dit...

quin sentiment més tendre..
una vella història bellament contada!
molt bon relat!

estrip ha dit...

és allò de que bonic mentre va durar...

segur que la noia trobarà un carta un dia que comenci igual però que no hi hagi cap però.

maria ha dit...

M'agrada...^-^

Assumpta ha dit...

El text és preciós... m'encanta com està escrit... però és molt trist!

Espero que tots dos tirin endavant i a tu felicitats per escriure tan bé! ;-)

fanal blau ha dit...

Per què transmet tristesa aquest quadre?
Els colors, la llum, les cartes que han passat per les nostres mans?
Bon relat, rits!
Hi ha qui li espanta la bellesa.

XeXu ha dit...

Quantes històries s'acaben abans de començar com la que tu descrius, i de la manera que ho fas, per cert, molt bé. Una història mil cops repetida. El que no és tan comú és ser capaç d'escriure una carta, exposar els fets i enviar-la a l'altra persona.

Anna ha dit...

M'agrada molt, és trist pero profund i tendre. Quina llàstima que no surtis bé, no?

joanfer ha dit...

joer, què bonic... però què trist! Tant de bo hagués tingut tot un final difent... Petons! ;)

VERD ha dit...

Com em sona tot plegat..fan mal aquests moments, saber que hi ha un final.

Striper ha dit...

Orecios tendre malgrat tot!!

rits ha dit...

Moltes gràcies per comentar aquest relat. El que més dieu és que desprén tendresa. I això més ben important. A mi tb m'en desprén. És trist, perquè és una història que no acaba bé, però que de fet, va ser una història ben bonica i poder quedar-se amb les coses bones i que ja no faci mal és ben bo.

Avui pensava que si la noia del quadre enlloc de rebre la carta fos qui l'escriu per enviar-la i l'estigués rellegint abans d'enviar-la, potser encara que tb desprengués tristesa podria també entendre's com un alliberament. Enviant la carta, t'alliberes del pes (potser és egoista i encadenes a l'altre) però és per mirar endavant. Un pas més per mirar endavant. Perquè ambdues parts puguin tirar endavant (marxant i entenent el perquè de la marxa).

Una abraçada ben gran per a tots i totes

barbollaire ha dit...

també sóc de l'opinió que és un relat tendre.

I molt bo!

Rita ha dit...

Trist, però tendre i bonic. M'ha agradat, rits!
Petons!

rits ha dit...

Moltíssimes gràcies pels que heu passat per aquí per primera vegada. Me n'alegro que us agradi a tots.

Tendresa, és el millor que em podíeu dir.

Una abraçada a tots i totes.

Alyebard ha dit...

Molt tendre, molt bo; llàstima que s'acabés.