19/1/11

RC: Desembarcament a Normandia



Mai va explicar ni un petit detall d’aquell dia. Però les nits d’estiu, l’avi tenia malsons. Havien passat ja molts anys però alguna cosa encara es removia per dins seu, calfreds, males contestacions i quan s’acostava el dia, un hermetisme complert.


Mai parlàvem d’aquell fet, volia fer veure que no havia passat i sols l’àvia va anar teixint historietes dels seus records, dels seus malsons, de les cures de les ferides, de les seves confessions, i va anar construint un heroi. El nostre heroi.

El dia que es va cremar el bosc, quan veiem les flames córrer per les serralades acostant-se a casa virulentament, es va calçar les botes militars i se’n va anar al costat dels bombers, a primera línia, desobeint els consells de tots que li demanaven marxar pel fum que l’ofegava. Deia que no podia deixar que tot aquell mal vencés.

Segurament mai va pensar que la seva joventut el marcaria tant. Segurament, mai va pensar que lluitar per la llibertat comportés tant de dolor.

Per això sempre ens deia que la violència no porta enlloc, que la confrontació per uns ideals sols porten la destrucció i dolor. Per això mai va creure en res, sols en les persones de cor. I per això sempre es va fer estimar tant. Perquè ho donava tot al seu pas, com havia aprés anys enrere amb les botes ben xopes i pesants.


ps. Nova aportació a Relats conjunts. Aquest cop difícil, i una versió lliure i canviada de lloc, no a Normandia sinó a l'Ebre.

18 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Has anat ben depresa a treure suc per fer-ne un bon relat...

Finestreta ha dit...

Però és real...? M'ha encantat la frase "Per això mai va creure en res, sols en les persones de cor.". M'ha arribat al cor... Creu-me, hi pensaré sovint...

garbi24 ha dit...

Sens dupte una gran persona la que pot fer i dir coses com aquestes.
Molt bon relat....tot i que ens l'han posat difícil

Carme ha dit...

Una bona història, rits. M'ha agradat molt.

DooMMasteR ha dit...

Molt bo, Rits!

kweilan ha dit...

Molt bo. M'ha agradat molt!

XeXu ha dit...

Molt bon relat, com arriba el valor i l'entrega d'aquest home, un autèntic heroi per la seva família, i per tanta altra gent.

zel ha dit...

Coi, quina rapidesa, i que ben escrit... m'hauré d'espavilar, que sempre faig tard!

El porquet ha dit...

Molt bonic rits! Una espurna d'optimisme en una imatge que ens remet a uns fets dramàtics. De tot se'n pot treure una experiència alliçonadora.

montse ha dit...

Felicitats, molt bon relat.

sànset i utnoa ha dit...

Ja pagaria la pena que tots acabéssim per ser així. Llàstima que a molts –massa!!!- els pesin molt més altres coses.

*Sànset*

Alyebard ha dit...

M'ha agradat molt!

McAbeu ha dit...

Bon relat.
Vull destacar la frase: "No podia deixar que tot aquell mal vencés", podria sortir als diccionaris com definició d'un heroi de veritat.

Filadora ha dit...

Que bé que ho has explicat.
Fantàstic.
Si portés barret me'l trauria.
:)

lisebe ha dit...

Molt maco Rits realment entranyable !

Chapeau!!

Bon cap de setmana bonica

Laia ha dit...

Clap, clap, clap! M'ha agradat molt, rits!

rits ha dit...

Moltes gràcies! M'alegro molt que us hagi agradat. Era un relat difícil, recordar el meu avi, en canvi, és més fàcil.
Una abraçada a tots i totes

Pd40 ha dit...

Per sort aquests gestos són els que perduren. Felicitats pel relat, i per l'avi.