Cuidar-se

Stay Alive, Jose Gonzalez

Tot fent una cerveseta no massa refrescant - pot refrescar alguna cosa, aquesta calorada que portem?- amb una amiga, em deia que feia molt bona cara, que les vacances anaven molt bé. I d'aquesta conversa vam acabar parlant de la importància de cuidar-se.

Sembla fàcil de dir, que tots ens cuidem, i que a més hem de cuidar els altres. Però sovint, hi ha qui aquest primer aspecte, cuidar-se un mateix, l'oblidem o fins i tot entenem que és una demostració d'egoisme i que està malament. Aquesta visió esbiaixada del fet de cuidar-se, pot portar just al contrari, a descuidar-se, oblidar-se tant d'un mateix, en molts casos per cuidar als altres, que provoca justament l'efecte contrari. Si un no es cuida, no pot cuidar.

Cuidar-se no vol està pendent d'un mateix i del seu gaudi per damunt dels altres, potser aquesta és la diferència. I tampoc vol dir fer mil i una activitats de plaer o una gran despesa. Però si que vol dir tenir-se en compte un mateix, les necessitats pròpies per estar bé. I avarca tres vessants: el cuidar-se físicament, mentalment i socialment. I totes tres s'han de cuidar -oi que no és fàcil, comporta força feina!-.  I aquests tres aspectes, incloure'ls en tots els àmbits de la vida pròpia.

Socialment, entenc que vol dir mantenir unes relacions socials saludables. Amistats sanes, sense enveges, on un pot ser un mateix. Mantenir relacions cordials amb totes les persones que ens envolten: veïns, companys de feina, família..... Sempre he assegurat que tinc molt bons amics, que m'han cuidat quan ha calgut i amb qui he gaudit molt. No estic segura si els he sabut cuidar quan ha calgut, però bé que ho intento. Això si, no puc negar que en moments m'he sentit sola i potser aquest sentiment de solitud m'ha fet no gaudir-ne prou, de les amistats que tinc, exigir massa.

Mentalment, suposo que vol dir no deixar que les emocions ens aturin, ens ofeguin en el pensament. Havent vist Inside Out aquesta setmana potser costa d'entendre però precisament vol dir que cada emoció jugui el seu paper, sense que cap d'elles aclapari o anul·li les altres. Que la capacitat de pensar i raonar estigui per damunt i ens faci veure tot allò que ens passa de manera molt més clara. Cuidar la ment també vol dir fer aquelles accions que ens produeixen benestar: llegir, fer exercici o altres activitats que ens donin benestar.

I finalment, està el cuidar-se físicament. Que desenganyem-nos, personalment és el que més em costa. Per què? Ni idea, però tendeixo a descuidar-me força en aquest aspecte. Vol dir tenir cura d'una mateixa en la part més  frontal, i potser incideix en les altres. I què vol dir cuidar-se físicament? L'agradar-se un mateix. Des del pes fins al pentinat dels cabells. Des de les celles fins a les ungles dels peus. Des del vestir-se com un se sent bé i còmode a tenir una pell hidratada. I tot això passa per menjar bé, per dutxar-se, hidratar-se, portar la roba cuidada, dormir les hores necessàries, ..... una feinada!

I és que cuidar-se és estimar-se. I si estimar hauria de ser fàcil però de vegades pot ser difícil, amb el cuidar-se passa el mateix. Demana temps i paciència. Ara estic fent dieta, i em costa moltíssim, però es mereix l'esforç. 

El Sr. E m'ha dit alguna vegada que quan em va conèixer va pensar que estava descuidada. També m'ha dit que ara ja no. I encara que no m'agradi reconèixer-ho, potser ha tingut alguna cosa a veure. Però continuo pensant que una s'ha de cuidar per un mateix, per viure intensament cada cosa bonica que et pugui arribar, i que de fet, les coses bones, arriben quan et cuides i t'estimes. Fins i tot el Sr. E.

ps. La foto, de la xarxa.

Vacances, per fi!

As sweet, Núria Graham

Ara sí, per fi, de vacances. I quines ganes, i quina necessitat!

Ja no recordo què ha estat altres anys, suposo que com aquest, però aquest any tinc molta necessitat de vacances, sobretot, de descansar. Més enllà de la feina, que ha estat un curs molt i molt dur, també d'oblidar-me de grups de whatsapp, de reunions, de trajectes en bus o en metro estressants creuant la ciutat amunt i avall, amb presses per arribar a tot arreu, oblidant-me del que realment vull, necessito o sóc, simplement per fer allò que se suposa que he de fer. També per oblidar-me i refer llaços esquinçats pel dia a dia d'obligacions i cansament.

I ganes, moltes ganes de fresqueta, de camins nous, de descans a la platja. De silencis, tinc molta necessitat de silenci, de corriols de rius, ocells. De les onades de la platja, d'una orxata al capvespre. De llegir sense pressa,  d'una capbussada refrescant. De passejar entre vinyes, conèixer racons del nostre país que no he vist mai. Trepitjar terra nova.

Fins i tot, de no marxar massa lluny. Tenia una proposta i a últim moment, la vaig anul·lar. No tinc ni ganes de fer turisme, amb el que a mi m'agrada! però m'estaré fent gran? No, simplement no és el que necessito ara. És ben curiós com el cos i la ment manen.

Desitjo que també tingueu les vacances que necessiteu!

ps. De fet, vaig començar vacances divendres a la tarda, però va ser el darrer spring estressant del curs, marxar de colònies fins ahir a la tarda. I encara que em diguin que amb el temps lliure un fa el que vol, marxar de colònies no és que sigui, precisament descansar.

I bé, començo les vacances amb una setmana força atapeïda de coses, però el ritme, ja és diferent.

La foto, de la xarxa. No ho faria mai, això d'una hamaca enmig del riu, quina por! xò transmet tot allò que vull per aquests dies.

A la lluna, a les estrelles, als núvols

Please, please, please let me get what I want. The Smiths

Permeteu-me, per poc que sigui, poder-m'hi quedar una miqueta. Aquesta vegada sí. Quedar-me aquí dalt, als núvols, a la llum de la lluna brillant i formosa, amb els estels fugaços o intermitentment estàtics. Permeteu-me estar-hi una micarrona, uns dies, unes setmanes. I gaudir: d'aquestes estones, migdies, tardes o nits. I somriure com feia temps que no ho feia. I superar pors. I cuidar-me, i fins i tot, estimar-me un xic.

Perquè aquesta vegada sí, ho penso disfrutar. I ni boicotejar per pors, ni limitar per silencis inexpressius,ni buscar mil excuses. I no penso buscar-me o inventar-me problemes simplement perquè pot ser que passi. Deixeu-me viure intensament el moment, que de coses dolentes, ja vindran.

I no importa si l'enfoc no és correcte als ulls dels altres, per mi és genial. I no importa si és borrós, així m'esforço més en veure-ho clar. I no importa si anem poc a poc, sempre he sigut una tortugueta, oi? 

Així doncs, a dansar i riure!

ps. la foto és molt dolenta, ho sé, però és d'ahir la nit i intentava agafar la lluna espectacular que hi havia. Lo dit, ho intentava. Una nit d'estiu.