Avui s’acaba el termini per proposar blogs als premis C@ts!
Ja heu fet les vostres propostes?
No us penseu que als premis c@ts es guanya calerons, ni un
apartament a la Costa Brava,
ni tan sols la fama mundial (o potser si? Això ho hauria de dir algun dels
guanyadors!), però és una de les iniciatives de la catosfera que més gràcia em fa.
És un petit reconeixement al que tant ens aporta en aquest món dels blogs, un
dir-nos que ens agrada el que llegim, ens apropa i fa somriure. I a més, al
voltant dels c@ts sempre hi ha riures. Tenen alguna cosa que no sé descriure,
la màgia de la catosfera. A més estan preparats, gestionats per uns quants
blogaires, fent-los encara més propers i amb una feinada que déu n’hi do.
Hi hagut dos mesos de termini per fer les propostes i ara,
si no vaig errada (ho explicaran en breu, segur) començarà la fase de votació.
I si, dos mesos és molt de temps, però tot i això fins avui no he acabat de fer
les meves propostes, tot i que el cert és que el paperet on hi vaig apuntant
les propostes, ha donat més voltes que el 27!
Això si, durant aquests dos mesos amb llista amunt i llista
avall m’he adonat de cosetes de la meva blogosfera particular i que em fan
pensar.
Trobo a faltar blogaires. Alguns dels que eren imprescindibles
a les meves propostes, d’aquells que no em perdo ni un post. Alguns s’han
acomiadat, han mutat, alguns retornen de tant en tant i d’altres no en sé res i
els trobo a faltar.
Molts ens hem diversificat per les xarxes, ens trobem, ens
allunyem, però de tant en tant t’apareix algú, i és com si tot tornés a estar
en ordre.
El darrer any veig que he conegut pocs blogs nous. Primer pensava
que potser és que hi ha pocs blogs nous i fins i tot creia que els blogs ja no
es portaven. De fet, ni he pogut fer aportacions a la categoria de blog
revelació. Però veient els comentaris veig que si, que n’hi ha un munt de blogs
que ni conec i que ni havia vist a casa d’altres blogaires. Potser és que és
hora de tornar a eixamplar mirades.
Perquè, finalment, me n’adono que estic una mica més lluny
del blog. No sé perquè. Si per temps, per cansament,... no sé què coi passa. Ara mateix tinc acumulats més de 250 posts al reader per llegir i no sé ni per on començar. Però el cert és que també
veig que passa a força gent, que necessita desconnectar-se. No sé si és aquests
dies que vivim o què, però també sé que seria una llàstima no participar a la
propera edició dels c@ts! Així doncs, toca recuperar aquesta afició, passió, entreteniment, ... el que signifiqui per cadascú de nosaltres que son els blogs, perquè aquesta petita catosfera és un bon indret per gaudir-lo.
Ps. Un agraïment ben gran als gestionadors dels premis! Segur
que és una feinada