tag:blogger.com,1999:blog-3812511975468154922024-03-05T13:40:27.258+01:00Vuit8enaritshttp://www.blogger.com/profile/05222783417290898962noreply@blogger.comBlogger900125tag:blogger.com,1999:blog-381251197546815492.post-69444004413406310292020-12-27T19:37:00.006+01:002020-12-27T19:39:22.364+01:00Balanç 2020<p></p><div style="text-align: right;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxdg3aAQRCLBw8XRtqeiMZvtfMiAroWctpqwXBLLbdeKWXpEVE7vJpy3dQ-BSz4d45B-J-LLk_yFJbupMp3wvxCxR6ZOK2KQAVsyMzDNNisk3Ebn27WSyW3dukH1ql1ThiMRnUbauYQTFg/s960/1608728651527_1608728649273_1608728646878_nadala_2020.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="960" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxdg3aAQRCLBw8XRtqeiMZvtfMiAroWctpqwXBLLbdeKWXpEVE7vJpy3dQ-BSz4d45B-J-LLk_yFJbupMp3wvxCxR6ZOK2KQAVsyMzDNNisk3Ebn27WSyW3dukH1ql1ThiMRnUbauYQTFg/w400-h300/1608728651527_1608728649273_1608728646878_nadala_2020.jpg" width="400" /></a></div><br /><i style="color: #555555; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: small;"><br /></i></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;"><i style="color: #555555; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif;">" (...)</i><i style="color: #555555; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif;">-</i><i style="color: #555555;"><span style="font-family: inherit;"> Però al final, tot és passatger, com aquesta ombra, </span></i></span></div><div style="text-align: right;"><i style="color: #555555;"><span style="font-family: inherit; font-size: x-small;">i fins i tot la foscor s'acaba per donar lloc a un nou dia,</span></i></div><div style="text-align: right;"><i style="color: #555555;"><span style="font-family: inherit; font-size: x-small;"> i quan el sol brilla, brilla més radiant encara (...)</span></i></div><div style="text-align: right;"><i style="color: #555555;"><span style="font-family: inherit; font-size: x-small;"> Els protagonistes d'aquelles històries tenen moltes oportunitats de tornar,</span></i></div><div style="text-align: right;"><span style="background-color: white;"><span face="Helvetica Neue, Helvetica, Arial, sans-serif" style="color: #555555; font-family: inherit; font-size: x-small;"><i>però no ho fan. Segueixen endavant perquè tots lluiten per a alguna cosa.</i></span></span></div><span style="font-family: inherit;"><div style="text-align: right;"><span style="background-color: white;"><i><span face="Helvetica Neue, Helvetica, Arial, sans-serif" style="color: #555555; font-size: x-small;">- Per a què lluites ara, Sam?</span></i></span></div><span face=""Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: white; color: #555555;"><div style="text-align: right;"><i><span style="font-size: x-small;">- Per al bé d'aquest món, Sr. Frodo. I val la pena lluitar per això."</span></i></div><div style="text-align: right;"><span style="font-size: x-small;"><i>El senyor dels anells: les dues torres</i>. J.R. R Tolkien.</span></div></span></span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><br /></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; text-align: left;">Potser, un dels hàbits bonics que vaig adquirir amb el blog va ser el balanç anual. Potser, diria que ja el feia als meus quaderns més privats. Però en tot cas, ha estat un bon motiu per tornar a passar per aquí. M'agrada rellegir el balanç de l'any anterior; pensar en què he canviat i què volia per aquest 2020. Sembla increïble. Sembla una altra vida, una altra realitat.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Aquests dies, tothom parla de com ha canviat tot, la pandèmia. Però fins que no he rellegit el post del balanç del 2019, no me n'he adonat. Tot el que hem viscut m'ha esdevingut real. El dia a dia, com ens anem acostumant, com ens anem adaptant al què hi ha, no em deixa adonar-me'n. Els dies passen ràpid, i en canvi, la vida, sembla congelada. O potser, no.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">I és que amb tot, han passat un munt de coses. Un munt de vida abans pandèmia, la requalificació del gener, l'escapada a Donostia a principis de febrer, el carnaval de superheroi del petit, l'aniversari de la M i del Sr. E, la calçotada a finals de febrer, qui ho hauria de dir que seria el darrer moment de tota la colla junts en tot l'any... I de cop; tot s'atura mentre el planeta no deixa de girar.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">I quatre paraules: pandèmia, coronavirus, covid-19, confinament.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Si no fos per tot el neguit que hi havia, tota la tristesa, la duresa de tot plegat, diria en veu alta allò que em dic en veu interior: el confinament va ser positiu per a mi. Em va permetre fer allò que el balanç ja em demanava. Aturar-me, posar-me jo mateixa al centre de la meva vida. De cop, vaig començar a tenir estones per mi, a fer gimnàs a casa, a apuntar-me a l'autoescola, cuinar una mica millor, a estar a casa. I ves, el què pensava que passaria amb la humanitat, m'ha passat a mi. Va ser desconfinar-nos i tornar a rodar i rodar com una baldufa. No ho he aconseguit canviar. O potser si, però encara no m'és evident. Em continuo sobrepreocupant per els que estimo, posant per davant meu. I tot i tenir conseqüències en complicar-me la vida, crec que a aquestes alçades, ja no ho canviaré.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">L'estiu va portar una petita treva, vaig ser just on volia estar i amb qui volia estar. I la tardor, no ha estat la meva estació preferida de l'any - que ho és-, sinó que el neguit, la precaució s'ha fet molt més present, sense poder-nos confinar. La malaltia va passar per la família, tan debò tots la passéssim com ella la va passar. I tot el neguit m'ha fet multiplicar exponencialment una hipocondria que el Sr. E té molta paciència a cuidar. Tinc les mans encetades de l'ús de gel, més d'un test fet i visites a casa els pares amb comptagotes i mascareta permanent. No veig els amics, em costa molt socialitzar. I cada cop que faig algun àpat fora de casa, agafo el bus, ... em suposa 3 dies de neguit. Fins i tot, em vaig forçar a anar al teatre per una entrada que tenia comprada del gener, però les conseqüències és que aquest Nadal he estat molt angoixada.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Aquest any, la mort m'ha colpejat fort. A principis de novembre, va morir l'amo, en Puck. I encara l'enyorem. Encara el busco quan obro una llauneta de tonyina o d'olives, el penso quan obro la porta de casa, o el Sr. E jugaria em ell en arribar. Va ser tot molt ràpid, massa, i els seus ullets mirant-me m'acompanyaran sempre. Ha estat un gran company. També la mort ha colpejat fort a la meva família política, persones que sempre em van acollir de manera afable, ja no hi són. I en un cas, ni em vaig poder acomiadar.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Un any de merda, vaja.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Però ens referem. I amb totes les dificultats que vindran -n'hi ha moltes a l'horitzó-, estic expectant, la llum, una petita llum que mai s'ha apaivagat, cada cop es fa una mica més gran. I aviam si és cert que ens canvia. Queda molt perquè el malson acabi. I quan dic això penso en els altres malsons que hi ha al món, i que no veiem. I els que vindran. Però almenys, aquest, que acabi. I llavors, ja lluitarem per allò que es necessiti, i aquells qui ho necessitin.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Sembla que l'any 2021 hagi de canviar tot. Aviam, no les tinc totes. Però sí que sé que, per a mi, comença amb canvis. Deixo la ciutat. I no per ser dels que marxen per la gentrificació o per trobar més salut. Marxo perquè el meu cor em porta cap al Penedès. De moment, no tindrem la casa que buscàvem, la casa que m'imaginava amb un hortet, amb Montserrat de fons, una bassa per refrescar-se i habitacions per acollir a qui vulgui venir. La incertesa dels autònoms i del sector primari ens fa anar amb peus de plom, però de ben segur sí serà un petit refugi on trobar-hi caliu i una bona ampolla de vi per conversar plegats. Tothom hi serà convidat.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">I amb aquest canvi, doncs no em proposo gaire cosa a fer més. Serà una feinada que espero que m'alliberi de tantes voltes i voltes a un punyetero microbi. O si més no, la baldufa deixarà de rodar una mica.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">Podria dir que vull llegir més, desfer-me de plataformes que no dono a l'abast de productes a veure o consumir més cultura, estudiar i treure'm el carnet el més aviat possible, o aprimar els quilets que costen tant. Però el cert és que tot això només són coses. Coses a fer, coses relatives. El que tinc més ganes - i sóc conscient que encara trigarà- és poder estar a casa els pares tranquil·la, sense mascareta, jugar amb en P i riure, veure na M i en J que des de finals d'agost no he vist en persona i estan super grans, abraçar-me amb els meus amics -en tinc tantes ganes, d'això, però tantes ganes-, fer clubs de lectura no virtuals, anar a Donostia i gaudir d'un menú de sidredria altre cop, trobar-nos amb les de la uni a Berlin com havíem de fer a primavera, fer vermuts interminables a Gràcia o fer un Barceloneta, tornar al teatre per gaudir i interpel·lar-me, tornar a veure jugar en Messi en directe abans no marxi del Barça, sentir la gralla per esperonar els castells, tornar a manifestar-me ... Perquè potser semblarien no gran cosa, però aquesta vida era genial. I segur que serà diferent, però serà.</span></p><p style="text-align: justify;"><i><span style="font-family: inherit; font-size: x-small;">PD. Només tinc ganes que acabi el 2020, i encara queden 4 dies. Poden passar massa coses en 4 dies. És com les colònies, fins que no havia baixat de l'autocar, no podia dir, han acabat.</span></i></p><p style="text-align: justify;"><i><span style="font-family: inherit; font-size: x-small;">Val, he fet el post amb la peli de Les dues torres de fons. Injecció de moral. </span></i></p><p><br /></p>ritshttp://www.blogger.com/profile/05222783417290898962noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-381251197546815492.post-62145785485384304062020-09-07T23:09:00.002+02:002020-09-07T23:09:18.336+02:00Decisions<p><i><a href="https://youtu.be/dPPi2D6GK7A">The masterplan</a></i>. Oasis.</p><p>Cada estiu em marcava un llistat de fites. Allò que volia fer durant les vacances o durant l'estiu. I cada any, em frustrava perquè d'una llista de 10, sempre n'aconseguia realitzar dos, tres o quatre. No és que fos frustrant, però si una mica un llast per allò que no aconsegueixes, negativitat que s'acumula en una autoestima amb tendència baixa.</p><p>Aquest any no vaig fer llista. Ni hi vaig pensar. I potser ha estat el millor. Ha estat un estiu ben estrany: ni viatges, ni expectatives, ni frustracions. Potser alguns crits, desajustos, enfados, però també riures, carícies, bons moments i bons menjars. He estat allà on just sentia que havia d'estar. He estat més que mai en família, i no sempre és fàcil, però tinc la certesa que és el que necessitava fer.</p><p>I no pensar en fites, ni reptes ni res, ha tingut unes conseqüències sorprenents: he ordenat tot allò que dins del meu cap estava una mica embolicat. Em sento contenta i satisfeta amb el que tinc; potser no avanço en tot allò que voldria, potser em frustro perquè la vida és refotudament complicada i tothom pensa que ha d'anar d'una determinada manera. Però tinc tot allò que necessito (que no és tot allò que voldria, no vull semblar un llibre d'autoajuda) i això ja és alguna cosa.</p><p>I l'ordre m'ha portat a prendre decisions. Allò tan complicat de prendre decisions, que en trobar-me tot en ordre, han sorgit així, com qui no vol la cosa, i per tant, tinc la seguretat que són decisions acertades.</p><p>La primera ha estat comprar-me un rentaplats. Si, ja ho sé, pot semblar ridícul, però el cert és que fa un temps que no inverteixo en el pis, pensant en un canvi que té entrebancs. Doncs res d'esperar més i en canvi sí cuidar-nos en el dia a dia, sobretot si torna a haver-hi confinament. I des del minut 1 de la seva instal·lació, ha estat un èxit.</p><p>El segon és més difícil d'explicar. De fet, porto dos setmanes sense escriure'l. </p><p>El vuit8ena necessita pintura, actualitzar imatges, desfer-se de tot allò amuntegat sense mirar, redecorar-se. Però no ho faig. Els dies passen, però tot continua fent-se més boles de pols dels westerns que rodolen.</p><p>No escric tot allò que voldria, no comento tot allò que m'agradaria visitar, no se m'acudeixen cançons que cantar. I això que a la vida me'n passen moltes de coses i aquesta petita finestra al món em deixa ser tan genuïna com sóc.</p><p>Potser és que ara sóc més genuïna en altres espais, he aconseguit obrir-me i permetre'm més ser jo mateixa. Potser és que hi ha moltes altres xarxes que van més ràpid i et faciliten ser més superficial. Potser és que la vida de se m'ha complicat.</p><p>Però no vull continuar sentint-me malament per escriure de molt tant en tant. M'és un llast.</p><p>Al blog he estat molt feliç. I he fet molts bons amics. Algunes ara les veig com a mínim un cop al mes i són puntal i sororitat; d'altres ens trobem per altres xarxes, riem i reconec de manera especial (com si en el fons, els conegués molt més del que ara es mostren); alguns han estat històries d'un currículum vital; altres s'han convertit en amics a qui explicar filosofades per watsapp que després no s'escolten perquè he tapat el micròfon del mòbil; hi ha amb qui comparteixo vinets i aventuretes, fins i tot me n'he anat de viatge (qui ho hauria dit, quan no em vaig atrevir a anar a Berlin); hi ha qui té la seva saviesa i sé que si la necessito, la trobo; d'altres, ens comentem i és com si estiguéssim al blog; i podria seguir, en sou tants, de bona gent.</p><p>Per això, sé que del blog me'n porto tota la colla de bons amics que he fet. I que em podeu continuar trobant, per les xarxes, per poblenou, per sants, per Vilafranca.</p><p>I sé que mantenia el blog perquè me l'estimo, perquè hi voldria escriure moltes coses, però que no ho faig, no acabo trobant el moment. </p><p>I perquè volia imprimir el blog, però a finals d'agost vaig trobar un lloc on em vaig inspirar, i puc fer un pdf amb tots els articles que m'agraden, dels que em sento orgullosa. I potser això és el que necessito tenir.</p><p>Per tant, tot aquest rotllo és per justificar-me que l'altra decisió que he près aquest estiu és tancar el blog. </p><p>Us continuaré visitant i comentant. I tots sabeu on trobar-me. Aquí estic, per a tot allò que necessiteu. Ens veiem per les xarxes, ens veiem pels camins que ens puguin portar.</p><p>Aquest ha estat un bon lloc. S'hi estava bé. Ara, he de trobar altres llocs, on també s'hi està bé. Per riure, plorar, avocar, compartir.</p><p>Fins aviat! Un petó!</p><p>pd. El blog estarà obert. I confio anar passant per casa vostra.</p><p><br /></p><p><br /></p>ritshttp://www.blogger.com/profile/05222783417290898962noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-381251197546815492.post-37106718839567312882020-07-29T22:42:00.003+02:002020-07-29T22:42:59.578+02:00Vacances en temps de pandèmia<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwKikoTwin5uuW6bLNVEFUz-RbbGV2pG5y6eztAOVp-1WDSkRd8_00lrBlIQ0XX8eECyFiPhEKLXFQPP_GMhi4fOC7u5WZiBLfzQZyB4BO7O_rz0MNlMLcneE15qZo__01mCcJK46hv1-g/s1600/116350979_10157212903426366_3858883288589234910_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1350" data-original-width="1080" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwKikoTwin5uuW6bLNVEFUz-RbbGV2pG5y6eztAOVp-1WDSkRd8_00lrBlIQ0XX8eECyFiPhEKLXFQPP_GMhi4fOC7u5WZiBLfzQZyB4BO7O_rz0MNlMLcneE15qZo__01mCcJK46hv1-g/s400/116350979_10157212903426366_3858883288589234910_o.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<i><a href="https://www.youtube.com/watch?v=8DyziWtkfBw">Can't stop</a>.</i> Red Hot Chili Peppers</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Es va acabar el confinament. El desconfinament va portar tornar al ritme frenètic d'abans, just el que no volia fer. Amunt, avall, feinada, retrobaments, pors, obligacions socials, reunions....</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sembla mentida però ja estem a finals de juliol. Tot sembla un malson. I no ha acabat, ni molt menys.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Avui, tornant en bus de casa els pares a casa meva, he recordat allò que en algun moment vaig pensar, "<i>perquè realment ens canviï, el confinament hauria de durar més temps"</i>. Però estava equivocada, el què ens canviarà no és el confinament, és la pandèmia.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A mi, m'està trasbalsant. Els projectes, les il·lusions pengen d'un fil, els canvis que no arriben, que es posposen novament per incerteses. Pors que magnifico i boicotegen realitats consolidades. I en canvi, sentint-me privilegiada, íntimament segura.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I el neguit de la salut, dels meus, el patiment, la mort. Tot allò pel qual no ens volem preparar. Tot allò que volem obviar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Així, els dies van passant, i arriba l'estiu, l'ofec de la calor i les vacances. I aquest any, les hem de fer necessàriament, en període estival.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El cert és que he arribat a vacances completament sobrepassada laboralment. Cansada com mai, extenuada mental i emocionalment. I com em sol passar, just agafar vacances, el cos ha dit prou. De fet, va dir prou el segon dia extra de feina que se suposava que ja havia d'estar de vacances en forma d'urticària. Però ha continuat en una petita otitis i sobretot en una lumbàlgia. Quin mal!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Així doncs, els dies de fresca i caminades al Pirineu, van arribar sense temps de descompressió laboral, sense poder haver descansat i no han estat tan reeixits com altres cops. Algun que altre malentès i sobretot perquè es van veure trasbalsats per una <i>clavada</i> a la muntanya (per sort a l'inici de la ruta), visita al CAP que no et pot atendre i acabar a hospital perquè et punxin un antiinflamatori com sigui, sola, per les mesures de seguretat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ara, encara estic encarcarada, vaig amb una faixa calenta, i veig les estrelles per aixecar-me del llit o de la cadira, però almenys ja me'n ric de mi mateixa. Algun dia aprendré que quan agafo vacances primer ha d'haver-hi uns dies de descans?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tinc ganes. De descansar, dormir, prendre el sol i anar a la platja (encara no hi he anat!), ganes de posar en ordre tots els sentiments, les emocions, d'estar amb els que estimo. De res més. De tot allò que és important.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I posar a lloc els reptes que sempre posposo, o com diu el Sr. E sempre, que els hi trobo excusa. Sentir que la pandèmia no em fa recular aquest cop, que no és l'excusa per no avançar, per molt que ens canviï tot allò que entenem.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-size: x-small;">pd. La foto, l'estret del Forn, una excursioneta petita a Queralbs. </span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-size: x-small;">No sé si aquesta sortida estaria en el top 3 desl pitjors viatges. Narbona sempre serà el top. Viena, el segueix, tot i que queda tan lluny, que s'esviaxa. M'ho he de pensar, doncs també ha tingut coses bones. Que et cuidin, et facin fregues o que et desvesteixin perquè no et pots treure els mitjons és d'una intimitat fins ara no viscuda.</span></i></div>
</div>
ritshttp://www.blogger.com/profile/05222783417290898962noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-381251197546815492.post-59396165437173139522020-05-30T23:01:00.001+02:002020-05-30T23:01:30.177+02:0030 de maig de 2020. Dia 78<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPRu3H0pH1O8-2djGFDejiK1MYftyIE5sm8sah9QeiAOlYc5wdi2TM52uL-evLWaALYtUIVi9UA5WJpy0Eh3LM5vjlsfAZtmTyEDAdH0aiGTJ8myAa7j0gF4zk84u_pM_f1_2L-QtKsIQ7/s1600/IMG_20200522_204421_995.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1080" data-original-width="1080" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPRu3H0pH1O8-2djGFDejiK1MYftyIE5sm8sah9QeiAOlYc5wdi2TM52uL-evLWaALYtUIVi9UA5WJpy0Eh3LM5vjlsfAZtmTyEDAdH0aiGTJ8myAa7j0gF4zk84u_pM_f1_2L-QtKsIQ7/s400/IMG_20200522_204421_995.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<i><a href="https://www.youtube.com/watch?v=AAHnnyZDVT8">Siempre esperándote</a></i>. Carlos Sadness ft Iván Ferreiro.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Hi ha qui compta els dies de les fases de desescalada de manera diferenciada del confinament. Jo em sento igual. Continuem confinats. Hem d'anar en compte.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El dia 22 en vaig fer 44. Hi ha qui diu que fer anys confinats és un desastre; hi ha qui diu que es celebra dos cops. Per mi va ser una sorpresa. Feia anys que no treballava el dia del meu sant i aniversari. Tenia unes rutines que m'agraden molt. Dedicar el matí als pares, anar a l'església de Sant Agustí, a comprar i beneir les roses de Santa Rita, esmorzar amb els pares, passejar per la Boqueria. Dinar en família i passar la tarda amb el Sr. E. Vull que l'any vinent sigui exactament així.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però aquest any va ser fantàstic. Una sorpresa. No tenia expectatives, no n'esperava res. I no era una pose, era ben cert. Amb tot el què ha passat, amb tot el què realment importa, l'aniversari o estar tancada a casa, no poder celebrar-ho amb els amics, m'importava ben poc. I, en canvi, va ser fabulós: cada instant, va ser preciós. Em vaig sentir estimada i contenta com molt pocs anys. Regals inesperats (quan setmanes abans havia criticat que s'enviés un regal per missatgeria), converses per videoconferència o trucades estimades. Un àurea d'amor em va embolcallar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Al vespre, ho parlava amb una amiga de la universitat amb qui comparteixo data d'aniversari. Ella se sentia igualment plena i satisfeta, contenta. I això que la COVID-19 ha afectat la seva família.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però sens dubte el millor va ser que em portessin el dinar, i dinar amb una persona al costat. El Sr. E que va poder treballar prop de casa i ens vam veure. Quan passes dos mesos dinant i sopant sola, o amb videconferència, fer un àpat amb algú al costat, amb un somriure, una veu en directe, és meravellós. No es necessita res més. Si a sobre és qui t'acompanya els dies, encara que sigui a la distància, amb qui comparteixes camí i suporta càrregues, encara és més únic.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquesta setmana hem passat a fase 1. Dimecres vaig anar a veure els pares, a dinar amb ells. Vaig anar-hi amb taxi, no em vaig atrevir a agafar bus o metro. Tornar a caminar pel barri, el meu barri, era com si hi hagués anat el dia abans, i en canvi feia dos mesos. Dinar amb els pares era com si hagués dinat el dia abans, i en feia dos mesos. Amb ells no em va costar mantenir guants o mascareta. Vam dinar a puntes de la taula diferents, com si fóssim a Downton Abbey en una taula immensa amb distància anglesa, però va ser com si no hagués passat el temps. O si. El pare estava eufòric. La mare, la mare és a qui el confinament ha afectat més. Està més encarcarada. Li costarà remuntar. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Potser si que vaig notar la distància en veure una amiga i no saber ben bé què fer, què dir. Poder jugar amb el petit P. Estava tan content.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El curiós és que després d'aquests tastets de tornada a la "normalitat", m'he sentit fatal. Una mala setmana laboral suposo que ha ajudat. Però tornar a estar tancada entre quatre parets, se m'ha fet molt feixuc. Tot serà més feixuc a partir d'ara. Per sort, un anunci genial i un was oportú m'omple d'esperança. Ens habituem al què cal, a les circumstàncies, però quan tastes la felicitat, quan tastes l'amor de compartir vida amb els altres, tornar a la solitud és difícil. I tanmateix, ens tornem a acostumar, perquè viure també té aquesta part, estar en solitud. I estar-hi bé. Que no em puc queixar. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Em sento que almenys, els fonaments, estan estables. Estan bé. I sols desitjo que així continui. Almenys durant els 44.</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><i><br /></i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><i><br /></i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><i>pd. I això que, al confinament, fins ara, li he d'agrair cosetes, però això, un altre post.</i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><i>Per cert, ja ha sortit el vi amb el nom que vaig suggerir de posar. Quina il·lusió!</i></span></div>
</div>
ritshttp://www.blogger.com/profile/05222783417290898962noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-381251197546815492.post-31052486948682301202020-05-08T20:56:00.001+02:002020-05-08T20:56:31.973+02:008 de maig de 2020. Dia 56<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjZGwVQxxSEKGzufWDUPB0bYhDqu6cktS5G2N84LJq4FyReZ4qPirHRKz7cXO3DpCf3ULFoWcEgl0nUXB6jFoa6nSr-wIIRkmwWYQ44KaTz3otPPSHv41UUCa3JY-fc-Zl_s5U7vwoqwbf/s1600/arros+muntanya.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="665" data-original-width="892" height="297" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjZGwVQxxSEKGzufWDUPB0bYhDqu6cktS5G2N84LJq4FyReZ4qPirHRKz7cXO3DpCf3ULFoWcEgl0nUXB6jFoa6nSr-wIIRkmwWYQ44KaTz3otPPSHv41UUCa3JY-fc-Zl_s5U7vwoqwbf/s400/arros+muntanya.png" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<yt-formatted-string class="style-scope ytd-video-primary-info-renderer" force-default-style="" style="background-color: #f9f9f9; color: var(--ytd-video-primary-info-renderer-title-color, var(--yt-spec-text-primary)); font-family: inherit; font-size: var(--ytd-video-primary-info-renderer-title-font-size, var(--yt-navbar-title-font-size, inherit)); text-align: left; word-break: break-word;">”<i><a href="https://www.youtube.com/watch?v=x17SSNRducs">Heard Somebody Whistle</a></i>" -</yt-formatted-string><span style="background-color: #f9f9f9; color: var(--ytd-video-primary-info-renderer-title-color, var(--yt-spec-text-primary)); font-family: inherit; font-size: var(--ytd-video-primary-info-renderer-title-font-size, var(--yt-navbar-title-font-size, inherit)); text-align: left;">Jay-Jay Johanson.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Aquesta quarantena molt sovint em ve el cap una frase que deia sovint la mare "<i>em passo el dia a la cuina</i>", com en un gest de desesperació. Des de que estic a casa, tinc la sensació que o bé treballo davant ordinador o bé em passo el dia a la cuina.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Cuinar, rentar plats, rentar cuina, desinfectar menjar. Quin pal! </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Jo que em pensava que m'agradava cuinar he descobert que tampoc m'agrada tant. No se'm dóna malament, fins i tot diria que al contrari, que amuntegava un munt de receptes per alguna raó, però que no és el meu <i>hobby </i>desitjat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">No m'he passat els dies fent pastissos (he fet dues coques), ni alguna de les receptes de mil i un blogs que tinc apuntades, impreses, no he aprofitat per fer esferificacions .... </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Però si que intento menjar bé. I això el meu cos ho ha notat. Menjar a l'hora, sense picar ni ansietat (i això que tot plegat hauria de semblar el contrari), menjar pausat i gairebé res processat. M'he aprimat 2kilos. La veritat és que vaig al revés del món: amb el confinament tothom s'engreixa i jo vaig, i m'aprimo (molt poquet, però almenys és alguna cosa).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">I no és que me n'estigui de res. Els caps de setmana prenc vi i birres, faig vermut i cuino plats elaborats, però de qualitat. I comprar bé. Fins i tot, m'he atrevit a comprar peix en una parada que la mare no m'havia aconsellat (com que no m'agrada gaire el peix i el menjo per voluntat, sempre me'l compra la mare o vaig a una parada de la Boqueria que ella em va recomanar. Comprar peix em sembla el més complicat que hi ha).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">El que si que he aprofitat és per aprendre a cuinar les receptes de cas; les de la mare, les receptes de casa de tota la vida. Poder-les apuntar bé a la llibreta de receptes, aquella llibreta on tinc la recepta de les rosquilles de la iaia, o el lluç a la basca de la mare. A més, així truco la mare i es passa estona i estona explicant-me la recepta, gaudeix moltíssim.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">A la llibreta hi he apuntat: les croquetes de la mare, el rostit al forn, els macarrons en les dues versions, de la mare i de la sogra, un plat de pasta boníssim de la sogra amb espirals, carxofa, alls tendres i pernil, fideus a la cassola, les nombroses receptes del amic italià, les mítiques mandonguilles de casa... i el més important de tot: he après a cuinar arròs. A la cubana, en amanida, amb verdures, Ja el tinc dominat, tant, que diumenge faré la meva primera paella. Pot semblar absurd, però mai he cuinat una paella perquè no li tenia el punt a la cocció de l'arròs i em sabia greu fer malbé el peix.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Això si, no us penseu que em tornaré una cuinetes, com ja he dit, he descobert que tampoc m'apassiona, per tant, quan tot torni a girar, de ben segur que les receptes quedaran a la lleixa esperant alguna ocasió especial. De fet, dimarts, primer dia que van obrir el restaurant japonès del barri que tinc de referència, em va faltar temps per anar a buscar una comanda de sushi, quin plaer tan gran, els pares encara riuen (no els he convençut perquè el provin mai).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">I és que potser, el <i>hobby</i> seria menjar? gurmet sense pretensions, sense ambicions. I uns quilos de més que rebaixar. Quan tot s'acabi poder fer un entrepà al Sagàs, i un margarita amb copa de martini al Balius, menjar pizza a Vilafranca perquè estan molt millor que les de la city, un bikini dels del 3 quarts, un shawarma ràpid, un japonès amb birra. Tornar a Santa Coloma de Queralt o a l'arròs negre de .... misteri a no compartir! El menú de sidreria per damunt de les calçotades, encertar amb el vi, entaular-se fins tard. Tants i tants llocs. Esperem que tots hi siguin.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: inherit; font-size: x-small;"><br /></span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: inherit; font-size: x-small;">pd. Es nota que he vist Foddie love.</span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: inherit; font-size: x-small;">La foto, arròs de muntanya.</span></i></div>
</div>
ritshttp://www.blogger.com/profile/05222783417290898962noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-381251197546815492.post-19937323268689303542020-04-08T20:28:00.002+02:002020-04-08T20:35:20.871+02:008 d'abril de 2020. Dia 26<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
Com de ràpid han passat els dies. De debò ho dic. Fa una estona parlava amb el bon amic <a href="http://invarietateferran.blogspot.com/">Ferran</a> de com de ràpid ens estaven passant els dies, com al principi de tot semblava que 26 dies hauria estat una muntanya.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El cert és que teletreballar, i en el meu cas, en segona (o tercera o quarta) línia de front, ajuda. Hi ha tanta feina, que per poc que puc, tinc la sensació de fer alguna cosa (i això que també és cert que faig poc, no m'he atrevit a anar a repartir epis, cosa que em fa una mica de vergonya admetre).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El cas és que tot i estar a casa, teletreballar, cuinar, rentar plats, roba, neteja, algo de pilates i moltes trucades i trobades en línia, tampoc em queda molt de temps per tot allò que tenim a l'abast: que si teatre, cinema, series, llibres, trencaclosques,.... ni per l'objectiu que m'havia plantejat, preparar-me la teòrica del cotxe! (si, ja sé, ara que hem de canviar el planeta, vaig i em vull treure el carnet de conduir, però és que la distància dels pares la porto molt malament i si els pogués anar a comprar, o si més endavant marxo fora, el cotxe és el que tinc per poder-hi arribar ràpid).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
També és cert que he tingut un contratemps: l'ordinador de 12 anys ha dit prou. I tot, per una errada meva. I ara escric aquest post a contracor des de l'ordinador que m'han deixat de la feina. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I jo que volia fer molts posts, han passat quasi 20 dies sense escriure. Aviam si recupero embranzida, que anava bé.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I és que abans del contratemps, tenia un post a mig escriure. I després, va arribar la proposta del <a href="http://zwitterioblog.blogspot.com/2020/03/cinc-afirmacions.html">Xexu</a>, i quan ja les tenia pensades, patampam, fora línia, només connexió mòbil. Així que, encara que sigui tard, aquí van les meves cinc afirmacions, on sols una no és certa:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
1. He treballat amb dos dels membres de la taula de negociació PSOE-ERC.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
2. M'han fet fora de 2 discoteques emblemàtiques de la ciutat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
3. A Londres, vam pujar a un taxi (d'aquells típics d'allà) al crit de "<i>siga ese autobús!".</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
4. He sopat al Celler de Can Roca en molt bona companyia.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
5. Li he posat el nom a un vi.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Apali, quina és la falsa?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br /></div>
ritshttp://www.blogger.com/profile/05222783417290898962noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-381251197546815492.post-58718764279490002392020-03-21T20:12:00.000+01:002020-03-21T20:12:27.581+01:0021 de març de 2020. Dia 8<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGiLqsLxdCRtUv20PLIsOhqhQHvomJUPpsyMtckxNZUg8XiLytBjH1QbLZ2s662VcfdwEFjE4qSF60QtdPGTe47CdaqcEyJEZzoSorQEYSZl9IB02aOp6GI4u2J-PBqo6E3F7Ut-lMq5U9/s1600/IMG_8014.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGiLqsLxdCRtUv20PLIsOhqhQHvomJUPpsyMtckxNZUg8XiLytBjH1QbLZ2s662VcfdwEFjE4qSF60QtdPGTe47CdaqcEyJEZzoSorQEYSZl9IB02aOp6GI4u2J-PBqo6E3F7Ut-lMq5U9/s400/IMG_8014.JPG" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<i><a href="https://www.youtube.com/watch?v=rYEDA3JcQqw">Rolling in the Deep</a></i>- Adele</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El <a href="http://atomsilletres.blogspot.com/">Sergi</a>, al seu comentari al meu post anterior, parlava de les reflexions d'aquests dies i una de les que anomenava és que la crisis sanitària li ha anat bé al Medi Ambient.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
És curiós. Avui, escombrava el balcó (feia dies que no ho feia) i hi havia un munt de pol·len. Tinc el nas tapadot, però ni rastre de la rinitis que m'ha acompanyat els darrers anys i que, si bé pensava que s'aguditzava per primavera, el cert és que em dura tot l'any. Fa molts dies que no tinc rinitis. I un compte de twitter que valora la contaminació de la ciutat fa dies que els comptadors no estan en vermell.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
També, fa uns dies van sortir imatges dels canals de Venècia, nets, amb animals que fins feia poc havien perdut el seu privilegi de passejar-s'hi quan és casa seva, i no nostra. I aquella aigua neta, cristal·lina de blau clar, em va transportat al setembre de 2010. A Folegandros, Grècia, a una petita platja, Katergo, i com vam trobar una morena nedant per la platja. La meva amiga veterinària al·lucinava, deia que ja era molt difícil veure morenes, i molt més sense roques, a mitja platja. Estàvem en un indret privilegiat, on les masses turístiques encara no hi havien arribat. Encara era casa seva.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquests dies, baixen senglars fins Diagonal/Balmes, s'escolten tants ocells que mai pensàvem que hi fossin. És un contrasentit que el nostre patiment, la nostra por, la nostra desgràcia, sigui oportunitat per a d'altres que tenen el mateix dret a viure que nosaltres (i això que, de la plaga dels senglars també en som responsables els humans).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Quan es passi l'epidèmia, tothom coincideix en què tot canviarà. Jo encara dubto de si realment la gent canviarà, si deixarà d'agafar avions per passar el cap de setmana fora, si deixarà de comprar menjar preparat de criançes sobreexplotades, si deixarà de tenir mil trajos per llençar-los la següent temporada. Potser ho hauran de deixar de fer perquè no es tindran diners.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Fa anys que he relentit molt el meu consumisme, i alhora en sóc una gran consumidora. Però fa un temps que en sóc conscient. Potser és la dramàtica manera que hem de patir per aprendre.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-size: x-small;">ps. Ja no tinc tanta tos. Si mal de coll. I ni rastre de rinitis, això em va inquietar molts dies.</span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-size: x-small;">I continuo patint; molt.</span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-size: x-small;">Però d'una manera o d'altre, ens en sortirem.</span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
ritshttp://www.blogger.com/profile/05222783417290898962noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-381251197546815492.post-16202726388922429392020-03-17T20:14:00.001+01:002020-03-17T20:14:21.743+01:0017 de març de 2020. Dia 4<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhj7ze6HVLImeja2Wyhal3E_k48sUMIPrkchhZ8UYl8RdP4cnJKKMnEEcVwhESb8KcvlZQhyK3BaznJ1NHbEbCo4Yguk0imOEH1vjryt_iodFAneb4lT00bzgoWlXw26w7hy_2PM308L5nf/s1600/IMG_20160317_214746.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="1536" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhj7ze6HVLImeja2Wyhal3E_k48sUMIPrkchhZ8UYl8RdP4cnJKKMnEEcVwhESb8KcvlZQhyK3BaznJ1NHbEbCo4Yguk0imOEH1vjryt_iodFAneb4lT00bzgoWlXw26w7hy_2PM308L5nf/s400/IMG_20160317_214746.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<i><a href="https://www.youtube.com/watch?v=2m4u_JCOiBI">Toxic</a></i>, Dr. Calypso</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Avui és St. Patrick day. No sé perquè, no hi ha motiu aparent, però és una data que sempre celebrem amb el Sr. E. És un dels nostres dies sense haver de ser un dia d'aquells que s'han de celebrar (bé, els irlandesos, si). Alguns anys ha estat més reixit, d'altres no tant. Fins i tot, recordo un de concert i tot.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquest any el celebrem virtualment. Ja tinc ganes que arribi l'estoneta. Una birreta (que no serà irlandesa, perquè tampoc cal sortir per comprar una cervesa perquè sigui irlandesa com tocaria). I no ens podrem tocar. Però tan se val, amb una pantalla, com si fóssim joves i tinguéssim una relació a distància per estudis o primeres feines. 42km que es fan molt llargs, però que són les circumstàncies que tenim.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La tos ha baixat, crec que el confinament m'està fent estar més "tranquil·la". Les dues setmanes abans a què explotés tot van ser molt difícils, era com veure venir la onada del tsunami i que ningú et fes cas. I intentar mantenir la normalitat, prenent mesures perquè et notes símptomes (reals o no) i cap metge et fa cas, va ser complicat. Ara, l'angoixa no desapareix, va a estones, però un sentiment estrany de "<i>quina putada no estar equivocada</i>" encara em condiciona els dies. Però que els pares continuïn, per ara, bé, em fa estar millor.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Estar a casa no em costa. Em recorda quan em vaig trencar el peu. La llàstima és que el motiu és ben diferent, els de casa són més grans i moltes coses han canviat des de llavors. El què hagi de passar, passarà.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I el que està més content que un ginjol és el Puck. Ell, ja vellet, que rondinava perquè no em veia i les poquetes estones junts es passava al meu costat, ara fins i tot no sé per on para.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Espero que n'aprenguem moltes coses d'aquests dies que vivim. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Vaig a buscar la birreta.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-size: x-small;">pd. Aquest matí he pensat que això de quedar-nos a casa era un bon moment per treure la pols al blog. No he estat la única ni primera, hi ha <a href="http://zwitterioblog.blogspot.com/">qui </a> les té totes pensades.</span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-size: x-small;">Intentaré no ser pessimista o negativa. Per això, millor no escriure. I no prometo escriure cada dia.</span></i></div>
</div>
ritshttp://www.blogger.com/profile/05222783417290898962noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-381251197546815492.post-71833203464331699462020-01-22T21:52:00.002+01:002020-01-22T21:52:38.518+01:00Certa Glòria<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Quant portem? 72h?<br />
I encara no ha acabat.<br />
Diumenge, quan tornava a casa del club, i començava a bufar vent, arribava a casa pensant en ser una Mary Poppins sense barret ni paraigua amb mànec de lloro, però arribant a casa pel balcó.<br />
Dilluns, amb les primeres pluges, comentàvem a la feina si n'estàvem fent un gra massa. El vent començava a tocar-nos la pera.<br />
Però des de dilluns que tot ha estat un desastre. Per tot arreu.<br />
Tot (o quasi tot) el nostre petit país col·lapsat.<br />
Mai havia tingut por a les tempestes, però aquest cop, n'he passat. El vent se m'enduia i ahir, en sortir de l'ascensor estava marejada i tot del vent.<br />
Paraigua, per a què? Millor tancat.<br />
Gosaria dir que el que em fa més por és el vent, perquè mai saps què t'hi pots trobar: arbres, torretes que cauen perquè algun inconscient no les treu del balcó,o mobiliari urbà divers.<br />
Però ara, mentre veig el TN, els rius desbordats, el Delta annegat, les vies de tren enfonsades, la gent confinada, carreteres tallades, potser és l'aigua el què més ens ha de preocupar.<br />
O tot.<br />
I jo només penso en diners. Els diners que necessitem, per refer-nos, però també per prepara-nos i per intentar guarir-nos. Inversió: en infraestructures, però també en cossos d'emergències, en mitjans per protegir-nos. En inversió en la pagesia i en la cura dels boscos. En recursos socials per aquells que no tenen on amagar-se sota un nòrdic.<br />
Les riuades del mes d'octubre van ser un avís. Aquesta Glòria no és incerta, és ben certa i real. I qui sap si no només és un avís.<br />
Que aquesta nit sigui lleu.<br />
<br />
<i><span style="font-size: x-small;">ps. Espero que tots els que esteu en les zones més sensibles aquests dies, estigueu bé.</span></i><br />
<i><span style="font-size: x-small;">I amb tot, orgull de com s'està gestionant. Em recorda dies d'estiu ben tristos però dels que ens van fer sentir país.</span></i><br />
<i><span style="font-size: x-small;">El vent continua picant contra les finestres, de moment, no tenim pluja a la ciutat.</span></i><br />
<br /></div>
ritshttp://www.blogger.com/profile/05222783417290898962noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-381251197546815492.post-18151805287372531302020-01-18T17:59:00.003+01:002020-01-18T17:59:26.452+01:00Per començar, comprar al mercat<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
Aquesta setmana, l'Ajuntament de Barcelona va declarar la ciutat en emergència climàtica. Feia temps que se li reclamava, i jo que sóc tan crítica amb aquest consistori, no entenia perquè no ho feia. Suposo que volien saber ben bé en què consistirien les mesures per combatre l'emergència climàtica. Si? No n'estic del tot segura, però en tot cas ja és hora, ja que el núvol negre que cobreix la ciutat el veig sovint des de l'arrabassada, des de Trinitat Nova, des de la carretera de les aigües,... i cada cop en som més amb rinitis, ja no només primaveral.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
També és cert que l'any 2020 ha començat amb la polèmica de la zona de baixes emissions, de la qual també en sóc crítica, ja que no ha anat acompanyada de polítiques d'increment d'inversió i mitjans en el transport públic, batalla que mentre no entomin amb l'estat, penso que no es disminuirà l'ús del cotxe. Apart, la nova política de bitllets, que tampoc ajuda gaire. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Des de fa un temps, tinc la sensació (pot semblar molt ingenu) que només se'ns demana a la població que fem mesures mediambientals, que tota la pressió està en nosaltres i l'ús del cotxe privat, l'ús del plàstic i lo dolenta que és la ciutadania. I no tinc sensació que se sàpiga com combatre la contaminació de la nostra ciutat en àmbits estructurals: avió, creuers, turisme excessiu,.... </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En tot cas, puc continuar exigint i demanant polítiques mediambientals, queixant-me, manifestant-me, però l'únic que està a les meves mans és intentar posar fre a tot allò que ens està destruint.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L'any passat em vaig proposar cada mes fer introduir un canvi a les meves rutines. Un mes va ser comprar bosses de roba per a la fruita i verdura (me les deixo sovint a casa), vaig provar els raspalls de dents de fusta (però no m'han fet peça, se m'enganxa la geniva a la fusta), compro a doll productes de neteja ecològics (però no sempre), xampú ecològic i reciclo tan com sé (segurament hauria de ser més, i l'orgànic no el reciclo).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però...., si darrerament, quan surto un vespre a sopar, ens fa molta mandra anar en metro i agafem el cotxe, si enlloc del tren per venir de Vila, vinc en autobús. I si puc fer una escapada, l'avió encara és qui ho fa possible (si quasi no viatjo!).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per tant, aquest any, com si fos anar al gimnàs i fer dieta, també entra en joc, novament, la cura del meu medi ambient. I per començar, m'he proposat una novetat: comprar al mercat. Si, deixar de comprar bàsicament al supermercat, per comprar el producte fresc al mercat del barri dels pares (perquè, siguem sincers, és el que em queda a prop pel ritme de vida que porto). I així, eliminar les safates de plàstic. I amés, contribueixo als petits comerciants i, de pas i en part ben important, milloro la qualitat del menjar que consumeixo. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
ps. I vosaltres, què us proposeu per tenir cura del vostre medi ambient?</div>
<br /></div>
ritshttp://www.blogger.com/profile/05222783417290898962noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-381251197546815492.post-86347859205301152442019-12-28T13:02:00.001+01:002019-12-28T13:02:34.351+01:00Balanç 2019<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjJkIHlaUnMV6T1eTLSzByiEXNVGQTfY9m9cAPhObmkcAO_ALxIxAjktCWz9P-VxVWvxGMpLhTbLpzcAc7KVpunY9zFXvJQ3ZBCsA6GVdLBfNMmaQYwuo5KZ_UJtoRe0wqM6OvzsNb7bi-/s1600/nadala_2019_ss.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1068" data-original-width="1600" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjJkIHlaUnMV6T1eTLSzByiEXNVGQTfY9m9cAPhObmkcAO_ALxIxAjktCWz9P-VxVWvxGMpLhTbLpzcAc7KVpunY9zFXvJQ3ZBCsA6GVdLBfNMmaQYwuo5KZ_UJtoRe0wqM6OvzsNb7bi-/s400/nadala_2019_ss.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><i><a href="https://www.youtube.com/watch?v=SOJSM46nWwo">One Step Beyond</a></i>, Madness</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Ahir, la petita
M. –que ja no és tant petita, i sí una doneta amb molta personalitat- em deia
que li havia passat l’any molt ràpid. No em sabia explicar perquè, només, que
li havia passat molt ràpid. A mi, m’ha passat volant, com si anés a bord del
falcó mil·lenari a la velocitat de la llum.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Personalment, no
he tingut canvis i, en canvi, sí moltes més rutines. Per això, encara em
sorprèn més aquesta velocitat de la llum. Ha estat un any d’assentar la realitat
familiar i personal. D’encaixar la dècada dels 40.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Continuo vivint
al meu petit pis de ciutat amb en Puck
fent-se gran, més rondinaire de nit i ja no es deixa tallar les ungles o jugar sense
mossegar. I per tant, continuo anant amunt i avall com una baldufa, creuant la
ciutat per atendre tothom, família i amics, i també fent kilòmetres en
transport públic per atendre el meu cor. Aquestes voltes i voltes m’han passat
factura en el que més em costa, cuidar-me.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">He estat massa
pendent dels altres, i m’he descuidat molt. I també m’he obsessionat amb moltes
malalties. Un parell de virus a principis d’any em van tombar fins ben bé a
finals de primavera. M’he engreixat massa i el gimnàs continua sent el meu
pitjor enemic. I al setembre, vaig tenir un ensurt gran, potser un ensurt que
em diu que ja no sóc jove i que el cos necessita cures. També és cert que els
neguits no em deixen dormir, sobrepreocupar-me per qualsevol cosa em treu el son.
I això ho desencaixa tot. Les ulleres,
les arrugues, els cabells i la vista em diuen que els anys passen, i fins i tot
les hormones comencen a fer tocs d’alerta.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">A la feina, he hagut
de batallar molt, i molt, una requalificació personal. M’he sentit menystinguda
i humiliada, i al final he hagut de presentar una reclamació prèvia amb molt de
dolor, però sembla que no hauré d’anar a jutjat. Han convocat la meva plaça i ara m’hi he de
presentar i guanyar.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Ja no em ve de
gust sortir els vespres, les batalles del dia (siguin quines siguin) em deixen
sense energia i el sofà, la manta i la tele són la millor opció. Però, intento
mantenir la vida social, fer més dinars i activitats de dia i, menys les
lectures (què poc he llegit!), les altres activitats les mantinc. He anat a un
parell de concerts que no hauria pensat mai en anar, expos d’aquelles que et
fan pensar, poc cinema de pantalla gran però si de pantalla petita (encara de
tub) i molt de teatre, fins i tot aficionant el Sr. E.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Aquest any no tinc
sensació d’haver perdut cap amistat, i en canvi n’he fet de noves. Alguna, fins
i tot ha estat una sorpresa, ja que inicialment no les tenia totes. Algunes
amistats no ens veiem, però tinc la sensació que són allà, que en qualsevol
moment podem tornar a coincidir. D’altres, tinc la sensació que he de trobar un
nou encaix. Ens hem vist totes les amigues de la universitat, després de molt
de temps de no aconseguir estar totes juntes i la colla del barri continuen al
seu lloc, sent el pal de paller de tot, malgrat ens veiem poc i les vides ens
portin per camins diferents.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Vaig començar l’any
fent un nou voluntariat, però ha quedat en no res a final d’any. I no sé si
tinc esma per tornar-m’hi a implicar. Em dóna la sensació que busco excuses per
ocupar-me temps i així no ocupar-me de mi.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Vaig anar a la fi
del món. La fi del món quan no s’havia descobert Amèrica i els espanyols es creien el centre del món. Vaig estar a
Finesterre i malgrat hi havia moltíssima gent, va ser un instant màgic, com d’aconseguir
una fita. Vaig veure la immensitat de l’Atlàntic i el so d’una gaita, el vent a
la cara, em va fer emocionar. La vida té sorpreses.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">I amb el Sr. E
anem caminant. A pas lent, doncs els sotracs que troba cadascun són profunds, però
ens entenem i estimem, i així els anem saltant, donant-nos la mà. Anem caminant al nostre pas, que no
és una cursa i ningú ens ha de dir com hem de viure i, el més important, no
defallim quan tenim desencontres. Quan estem junts, tot és molt millor.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Rellegeixo tot el
què he escrit i el que no he escrit i me n’adono que m’agrada la meva vida. Malgrat
tot el que em fa mal, tot el que em preocupa, m’agrada la meva vida. La meva
vida amb el Sr. E amb voltes entre vinyes i ciment, amb els pares que es fan
grans però que encara em fan riure, em suporten esbroncades i les carícies de nena que encara
em donen. M’agrada ser germana gran i ser-hi, cuidar el petit P, o els nebots
del Sr. E. M’agrado fins i tot una mica com sóc.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">Pel 2020 em
proposo començar el camí que he començat al desembre. Posar el gimnàs en un
hàbit més, mantenir l’objectiu de sopar bé: aviat i res de menjar preparat. Dormir,
i per dormir millor no mirar dispositius al llit i tornar a llegir paper. Mantenir
una de les coses que més m’ha trasbalsat aquest desembre: tenir una persona que
em neteja el pis (encara no ho porto bé, ja que penso que hauria de ser capaç
de fer-ho jo). I guanyar la plaça, esclar.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;">I penso que
després, ja seré capaç de posar-me nous reptes, i anar un pas més enllà.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit; font-size: x-small;"><i>Ps. La foto, la
postal de Nadal, el Pedraforca. Símbol de Catalunya i símbol d’un cap de
setmana amb els amics de Sants.<o:p></o:p></i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit; font-size: x-small;"><i>Espero que hagueu
tingut unes bones festes i encareu el 2020 amb alegria.<o:p></o:p></i></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: inherit; font-size: x-small;"><i>No he escrit
gaire aquest any. Ja veurem què passa el 2020.</i></span><o:p></o:p></span></div>
</div>
ritshttp://www.blogger.com/profile/05222783417290898962noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-381251197546815492.post-2030345912584172192019-11-08T10:02:00.001+01:002019-11-08T10:02:52.009+01:0025<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
Florence & the machine. <i><a href="https://www.youtube.com/watch?v=5GHXEGz3PJg">Hunger</a></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Novembre és un dels meus mesos preferits de l’any. Enguany ha arribat amb el fred i també amb una gran melangia (més aviat tristesa, però no ho vull dir). Una successió de fets, l’encadenament de notícies que capgiren vides, les absències injustificades i algunes paraules poc afortunades, m’han fet estar una mica abatuda. I dic una mica perquè no vull donar-li transcendència, però potser li hauria de trobar un adjectiu més adient que no sé escriure.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El cas és que he de fer un pas endavant en un tema íntim, personal i intransferible. Per salut i per el meu benestar emocional, per la meva autoestima. He de baixar de pes. Això ho sé de fa molt de temps; he jugat amb la bàscula un munt de temps i el fet que de salut estigués bé (ni un gram de més de colesterol mai) doncs no ajudava; tenir sobrepès, fins i tot, ho vaig fer servir com a escut en aspectes vitals que em feien por.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ara, veig a l’horitzó la menopausa (si, ja sé que em queda temps), dolorets al genoll que comencen a fer la guitza perquè carreguen massa, o observo amb neguit aquest metabolisme similar al de la mare que m’angoixa pel fetge.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
He fet moltes dietes al llarg de la meva vida, però tinc clar que m’he aprimat quan he estat contenta i amb l’ànim alt. Ara, el desànim en aquest aspecte vital se m’ha apoderat de manera molt profunda. Tinc tot d’obligacions familiars que m’excusen del què em costa i fa vergonya: anar al gimnàs o menjar bé i sa als vespres. Vivim un moment polític i social que m’excusa de dedicar-me a mi. Tinc una vida social que em porta per camins de disbauxa i perdició culinària i vinícola.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però m’hi he de posar. Per mi. Només per mi.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
He pensat molts propòsits, llistes, metodologies, premiar-me. En totes he fracassat. Potser em proposo moltes alhora. Potser sóc massa indulgent. Posposar a demà és el recurs freqüent.</div>
<div style="text-align: justify;">
Però m’hi he de tornar a esforçar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Hi ha instagrams amb perfils de gent que ha perdut gran quantitat de kilos (més del doble del que he de perdre jo), que han canviat estils de vida, hàbits, res de dietes miraculoses amb productes més que dubtosos. Les veig amb admiració. Però ho sento com una fita impossible per a mi. Que no en sóc capaç. O que ja ho faré demà. Les escolto i em dic “vinga, va”. Però és una fita inabastable.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Jo ja no hi confio, però és que ningú del meu voltant hi confia. Ja ni m’atreveixo a dir-ho en veu alta. Han tirat la tovallola per mi. Han estat masses vegades de proposar-ho i no aconseguir-ho.</div>
<div style="text-align: justify;">
Potser ho faig públic aquí perquè així m’obligo una mica. Però no hi confio gens. Però ho he de tornar a intentar. Sols intentant-ho, algun dia, ho aconseguiré. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Un any. 25 kg. Aquest és el repte. Seguiré informant.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-size: x-small;">ps. És un post, potser negatiu, però són els neguits, que es deixen anar. És curiós perquè les xarxes com fb o instagram són aparadors de les vides fantàstiques de la gent. Ningú penja misèries. En canvi, el blog, continua sent un lloc més autèntic. Potser també s'ha de penjar les coses fantàstiques de la vida. Però és més íntim. Més personal. Continua tenint màgia</span></i></div>
<div>
<br /></div>
</div>
ritshttp://www.blogger.com/profile/05222783417290898962noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-381251197546815492.post-2981466472449630702019-10-25T09:45:00.002+02:002019-10-25T09:45:57.435+02:00Caminar<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Divendres passat, al vespre, vaig col•lapsar mental i emocionalment.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Vaig arribar a casa, esgotada. Des de dilluns caminant sense comptar kilòmetres, amb nervis, amb ràbia, amb tristesa. Caminant per no estar aturada, per sentir que faig, que participo, que em moc, que em faig sentir. Sentint-me part.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Divendres, després de manifestar-me, em vaig trobar en una corredissa; vaig ser molt ingènua o potser és que ho volia veure amb els meus ulls. I vaig tornar a casa caminant, novament. Sola, abatuda, enfadada, atemorida.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">A casa, en silenci, amb la finestra oberta sentia el maleït helicòpter. I trets. Em vaig angoixar. Vaig esclatar a plorar. Em vaig arraulir al llit. No podia suportar la idea que fessin mal. Vaig pensar en els per qui treballo; als qui defenso sempre de les crítiques del què fan o no fan amb la seva vida, admiro i em preocupen. I que aquells dies mostraven la impotència, la defensa, la lluita que tots sentim. Amb la força, valentia i energia que ja no tenim. Amb la rauxa desmesurada de qui li bull la sang.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Em dol que qui té la força continuï fent mal, empresonant, apallissant, menystenint.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Sóc el del jersei taronja, la del nas trencat, l’arrossegada pels cabells, l’atropellat. Sóc tots els detinguts, sóc qui pateix perquè no pot veure la parella aïllat des de fa un mes. I no en sóc cap i sé que defujo de les situacions on m’hi podria trobar. El seu dolor m’arriba al pit.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Sóc la que camina malgrat la metatarsalgia al dit del peu. La que demana en silenci que es desconvoqui les manis perquè no hi hagi aldarulls. Sóc la que creu fermament en la noviolència i la pau, com a únic camí de fer, per molt que el camí el veig fosc.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Sóc la que té por de portar el llaç al tren, la que té por dels feixistes. Sóc la que té por de publicar aquest escrit.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Dissabte em van rescatar. Vaig haver de marxar. Sentir l’aire fresc, la pluja –llavors suau, però quin mal just allà faria hores després- a les vinyes. La pau de les carícies d’una gata abandonada. Recomposar-me. Sentir l’alè. Fa una setmana que no camino i em sap greu. Però no m’he aturat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; font-size: x-small;"><i>Ps. Havia escrit “sóc la que camina en la foscor”. No em sento prou digne d’escriure aquesta frase final. I amb tot, sento que potser, agafada de la mà, i amb una torxa que il•lumina, camino en la foscor.</i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
ritshttp://www.blogger.com/profile/05222783417290898962noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-381251197546815492.post-35198864592774057822019-09-23T15:02:00.002+02:002019-09-23T15:02:53.242+02:00Tardor 2019<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTULU0oYkusPmeCUMVYt-a9MLW61pDhGMDgz_rI0REwFCXsHQe0qboEFnU3X5KKwVGb0MJU9p5aTcdJmM59XkNix-8Tw0-4379DPGHh2Q15-Z9Ep8wYu87JByDtcICja5rXZ4LB814DAf3/s1600/12141515_10153105118891366_939386405880308269_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="512" data-original-width="512" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTULU0oYkusPmeCUMVYt-a9MLW61pDhGMDgz_rI0REwFCXsHQe0qboEFnU3X5KKwVGb0MJU9p5aTcdJmM59XkNix-8Tw0-4379DPGHh2Q15-Z9Ep8wYu87JByDtcICja5rXZ4LB814DAf3/s400/12141515_10153105118891366_939386405880308269_n.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Avui, exactament a les 9.50h, ha arribat la tardor! Per fi!!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Si, ja ho sé que és el canvi climàtic, però el cert és que aquest estiu he patit com mai la calor, amb nits d’insomni, bafarades de suor al clatell que l’enceta, discussions per l’aire condicionat a la feina…, potser clàssics de molts estius, però massa intensos. I la calor fa que no m’agradi gens aquesta estació de dies llargs i disbauxa.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Així doncs, arriba la tardor, amb els dies més frescos, nits de llençol i flassada, colors càlids i reconfortants i, malauradament, tempestes que fan patir de valent, rierades de fang que se'n porten massa residus.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
També amb una mica de necessitat de tardor interior.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Arriba amb ulleres de dormir poc, pell seca i una contractura bestial a les cervicals, ja una mica crònica per estrès (rèmora, pandèmia dels nostres dies) i agreujada per l’aire condicionat que m’hi va directe. He tingut un bon ensurt (la hipocondria va a més a mesura que els anys avancen) i els relaxants musculars m’estan deixant KO, vaig molt relentida. Potser és un bon moment per posar ordre.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Dels propòsits d’estiu (que no vaig fer públics però estan en un <i>post-it </i>a la nevera) n’he complert menys del 50%, i tenint en compte que un d’ells era fer les vacances ja programades, doncs no sé jo si hauria de dir que n’han estat menys. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I com cada estació, ha passat volant. A partir de quin moment de la vida els dies deixen de tenir 24h i passen a ser mesos enlloc de dies?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Com deia, tinc necessitat de tardor interior, de calma interior. Sense aturar-me, doncs no puc aturar-me. Vull gaudir del sol que comença a minvar i preparar-me per l’hivern. De llegir i escriure en ordre les idees (tant les velles com les noves), i no anar saltant de dia en dia, de compromís en compromís. Ja sóc conscient del què estimo, del què em mou, de les meves obligacions laborals i familiars. I de tots els meus maldecaps i malsons. Potser que gaudeixi de tot el que em dóna alè entre mig de tempestes.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La tardor em porta inevitablement a gaudir de les vinyes del Priorat, de fer verema i veure com els ceps després de collir el fruit, descansen i es marceixen. És un contrasentit molt bonic, romàntic fins i tot: després de posar tota l'energia en fer un fruit, la planta es relaxa, es deixa per recuperar-se. És un espectacle preciós que us recomano (com anar a Siurana). També sé que, amb sort, trobaré algun rovelló, passejaré entre vinyes al Penedès i gaudiré de l’olor de mar de Sitges quan ja no hi ha tanta gent. Rutines; si, si, rutines de cap de setmana que són tot un privilegi. Aquest any, també acompanyaré en el mundial de rugby (si, si, ja podeu riure, però tinc moltes ganes de veure els All Black en acció) i si tot quadra, faré una escapada amb els amics del barri (fa massa temps que no en fem cap junts) i una escapada a Berlín amb les amigues de la universitat. També, he de fixar el nou horari, dinant de carmanyola a una hora decent per anar a gimnàs a primera hora de la tarda i veure la família. I per arrodonir-ho, gaudir d’una afició que he agafat recentment i que m’agrada moltíssim: a la biblioteca del meu barri, tenen un trencaclosques que fem entre tots els usuaris. Cada dia que hi vaig, m’agrada dedicar-m’hi uns deu minuts. Em relaxa tant, ha estat, inesperadament, un regal per als meus neguits. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Així doncs, no em queda espai per a propòsits en llista de post-its, perquè si a tot això li sumo el poder solucionar els maldecaps laborals, tenir les bambes a punt per als dies convulsos, cangurs per al meu petit príncep, acompanyar a metges i contenir els dies tristos, i un nou voluntariat que m’engresca. Si he de llegir el llibre del club de lectura i els tastos del club de vi,.... la veritat és que no crec que m’hi càpiga gaire res. Potser és que ja tinc tot, i més, el que necessito.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-size: x-small;">Ps. Dimarts passat quedava amb un blogaire estimat, i quan ens acomiadava em preguntava si encara escrivia al blog, i li vaig dir que no gaire. Que em resistia a tancar-lo però que em feia mandra escriure sobre sempre el mateix, o fer el mateix. I aquí estic, escrivint per al blog, com sempre, des del de sempre, des de ben endins. Havia pensat posar-hi fotos i poques paraules, o dedicar-me a alguna de les meves aficions, que en són moltes i poc aprofundides, però encara no trobo el què em mogui a rependre la constància virtual. Potser algun dia ho trobo; mentre tant aniré passant, de tant en tant i fent el que sempre he fet, ser jo mateixa.</span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-size: x-small;">Per cert, sembla que lo de tenir les bambes apunt, és més aviat del què em pensava, que avui vaig amb sandàlies de mig taló per la capsulitis al dit llarg!</span></i></div>
<div>
<br /></div>
</div>
ritshttp://www.blogger.com/profile/05222783417290898962noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-381251197546815492.post-73000752431115209692019-06-12T11:00:00.001+02:002019-06-12T11:00:18.336+02:00Relats conjunts: "L'ermità de la gruta"<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqwAbc8qeeVCYndGKC4l3SMqKqCN2HW1Tv7DXkEaps1-SQZZJzvT2nkerJ9tUtqakeiX8pisanbcHfLF6LX0N6BpKKUuRYKepttUqwmrTXq9Zjds7JLwCeFUw8j6mQ8w5whzgcPjjkYzyK/s1600/%2527A_Hermit_before_a_Grotto%2527_by_Joos_de_Momper_the_Younger_and_Jan_Brueghel_the_Elder.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="279" data-original-width="400" height="278" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqwAbc8qeeVCYndGKC4l3SMqKqCN2HW1Tv7DXkEaps1-SQZZJzvT2nkerJ9tUtqakeiX8pisanbcHfLF6LX0N6BpKKUuRYKepttUqwmrTXq9Zjds7JLwCeFUw8j6mQ8w5whzgcPjjkYzyK/s400/%2527A_Hermit_before_a_Grotto%2527_by_Joos_de_Momper_the_Younger_and_Jan_Brueghel_the_Elder.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
-<span style="white-space: pre;"> </span>No està tan malament! No cal fer-hi gaires reformes – diu mentre s’escarxofa a la butaca de vellut verd amb milions de partícules de pols en suspensió sota el quadre barroc ombrívol que encara fa més tèrbola l’estança.<br />
<br />
La Maria, se’l mira sorpresa, incrèdula d’escoltar aquelles paraules i continua projectant totes les idees que brollen en el seu cap.<br />
<br />
-<span style="white-space: pre;"> </span>No ens calen set habitacions. Podem treure les tres de damunt aquesta sala, treure el sostre i que quedi una sala d’estar gegantina on entri la llum de les finestres d’aquest pis i el segon. Podem treure el guix d’aquesta paret i que quedi la totxana i posar-hi una reproducció de Rotho o d’algun cartell modernista de la Volta ciclista Catalunya de la República. El terra el polim, d’acord, no cal canviar-lo, ja saps que no m’agrada el parquet.<br />
<br />
El Jaume, sospira i deixa anar, com qui no vol la cosa, una mica de realitat.<br />
<br />
-<span style="white-space: pre;"> </span>Ets tan urbanita. En aquesta part del país, les parets no tenen totxo vist de les naus industrials de la ciutat ni és tan antiga com perquè hi surti pedra. Seria un nyap, i res de treure sostres, que no estem en un<i> loft </i>de fàbrica tèxtil com els del teu barri. A més, tot això que hi vols fer valdria una morterada que no tenim. I res de tocar el quadre, m’agrada molt, trobo que se li escau a una casa de camp.<br />
<br />
La Maria, cansada que totes les seves idees siguin rebatudes, arrufa el nas i s’asseu a les escales sense esma.<br />
<br />
-<span style="white-space: pre;"> </span>Marxem? Si tampoc la podem comprar – li diu en Jaume allargant-li la mà – Ja sé que t’hi veus, plantant rosers i el lilàs que em vas dir un cop que posaries a l’entrada quan tinguéssim casa nostra. També sé que l’hort no el cuidaries entre setmana anant amunt i avall de la ciutat cap aquí, però estaries tot el cap de setmana cuidant-lo i fins i tot voldries gallines a qui jo hauria de donar de menjar i recollir els ous. Tot arribarà, però de moment potser millor que deixem de fer volar coloms.<br />
<br />
En Jaume, es gira i com qui no vol la cosa, mira l'agent immobiliari, el somriu i diu: - gràcies per ensenyar-nos la casa. És molt maca, ja li direm alguna cosa. Una pregunta: el quadre, el volen? M’agrada tant, me’l podria quedar?<br />
<br />
La Maria, es posa les mans al cap i surt d'allà, ella no en vol saber res del quadre.<br />
<br />
-<span style="white-space: pre;"> </span>Els propietaris van dir que no volien res, ja els he dit que en cas de quedar-se la casa haurien de treure tots els mobles, estan plens de corcó i pols. Tot seu.<br />
<br />
-<span style="white-space: pre;"> </span>Gràcies! – En Jaume, content amb el seu quadre i mira la Maria que treu foc pels queixals – un regal magnífic. He de marxar uns dies fora, però a la tornada, el truco, no en tingui cap dubte! – es gira amb el quadre sota el braç i somrient maliciosament, es repenja en la Maria que abatuda no pot dir res i surten per la porta principal del jardí.<br />
<br />
– Penso que en aquest raconet del jardí hi quedarà molt bé el lilàs, no et sembla?<br />
<div>
<br /></div>
<div>
<i><span style="font-size: x-small;">ps. Tornar al blog amb una proposta de <a href="http://relatsconjunts.blogspot.com/2019/05/lermita-de-la-gruta.html">Relats conjunts</a> sempre és un plaer.</span></i></div>
</div>
ritshttp://www.blogger.com/profile/05222783417290898962noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-381251197546815492.post-67118317508311374222019-02-27T08:18:00.004+01:002019-02-27T08:18:48.912+01:00Orgull de sòcia<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe width="320" height="266" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/-7qwDB_rmVM/0.jpg" src="https://www.youtube.com/embed/-7qwDB_rmVM?feature=player_embedded" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></div>
<br />
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Droid Sans", "sans serif"; font-size: 16px;"><br /></span>
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Droid Sans", "sans serif"; font-size: 16px;">No passareu! I si passeu,</span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Droid Sans", "sans serif"; font-size: 16px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Droid Sans", "sans serif"; font-size: 16px;">serà damunt d'un clap de cendra:</span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Droid Sans", "sans serif"; font-size: 16px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Droid Sans", "sans serif"; font-size: 16px;">les nostres vides les prendreu,</span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Droid Sans", "sans serif"; font-size: 16px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Droid Sans", "sans serif"; font-size: 16px;">nostre esperit no l'heu de prendre.</span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Droid Sans", "sans serif"; font-size: 16px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Droid Sans", "sans serif"; font-size: 16px;">Mes no serà! Per més que feu,</span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Droid Sans", "sans serif"; font-size: 16px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Droid Sans", "sans serif"; font-size: 16px;">no passareu!</span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Droid Sans", "sans serif"; font-size: 16px;" /><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Droid Sans", "sans serif"; font-size: 16px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Droid Sans", "sans serif"; font-size: 16px;">No passareu! I si passeu</span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Droid Sans", "sans serif"; font-size: 16px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Droid Sans", "sans serif"; font-size: 16px;">quan tots haurem deixat de viure,</span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Droid Sans", "sans serif"; font-size: 16px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Droid Sans", "sans serif"; font-size: 16px;">sabreu de sobres a quin preu</span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Droid Sans", "sans serif"; font-size: 16px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Droid Sans", "sans serif"; font-size: 16px;">s'abat un poble digne i lliure.</span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Droid Sans", "sans serif"; font-size: 16px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Droid Sans", "sans serif"; font-size: 16px;">Mes no serà! Per més que feu,</span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Droid Sans", "sans serif"; font-size: 16px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Droid Sans", "sans serif"; font-size: 16px;">no passareu!</span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Droid Sans", "sans serif"; font-size: 16px;" /><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Droid Sans", "sans serif"; font-size: 16px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Droid Sans", "sans serif"; font-size: 16px;">No passareu! I si passeu</span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Droid Sans", "sans serif"; font-size: 16px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Droid Sans", "sans serif"; font-size: 16px;">decidirà un cop més la història,</span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Droid Sans", "sans serif"; font-size: 16px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Droid Sans", "sans serif"; font-size: 16px;">entre el sayó que clava en creu</span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Droid Sans", "sans serif"; font-size: 16px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Droid Sans", "sans serif"; font-size: 16px;">i el just que hi mor, de qui és la glòria.</span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Droid Sans", "sans serif"; font-size: 16px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Droid Sans", "sans serif"; font-size: 16px;">Mes no serà! Per més que feu,</span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Droid Sans", "sans serif"; font-size: 16px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Droid Sans", "sans serif"; font-size: 16px;">no passareu!</span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Droid Sans", "sans serif"; font-size: 16px;" /><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Droid Sans", "sans serif"; font-size: 16px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Droid Sans", "sans serif"; font-size: 16px;">A sang i a foch avançareu</span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Droid Sans", "sans serif"; font-size: 16px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Droid Sans", "sans serif"; font-size: 16px;">de fortalesa en fortalesa,</span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Droid Sans", "sans serif"; font-size: 16px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Droid Sans", "sans serif"; font-size: 16px;">però, què hi fa? si queda en peu</span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Droid Sans", "sans serif"; font-size: 16px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Droid Sans", "sans serif"; font-size: 16px;">quelcom més fort: nostra fermesa!</span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Droid Sans", "sans serif"; font-size: 16px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Droid Sans", "sans serif"; font-size: 16px;">Per'xò cantem: ”Per més que feu,</span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Droid Sans", "sans serif"; font-size: 16px;" /><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: "Droid Sans", "sans serif"; font-size: 16px;">no passareu!”</span><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Droid Sans", "sans serif"; font-size: 16px;" /><br style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Droid Sans", "sans serif"; font-size: 16px;" /><em style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Droid Sans", "sans serif"; font-size: 16px;">Apel·les Mestres (1854-1936)</em><br />
<em style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; font-family: "Droid Sans", "sans serif"; font-size: 16px;"><br /></em>
<br /></div>
ritshttp://www.blogger.com/profile/05222783417290898962noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-381251197546815492.post-89377988046708659312019-02-13T08:45:00.003+01:002019-02-13T08:45:29.446+01:00La farsa d'un judici<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqbOd68oWD4u5u5V3bLKuGaQXxC79kMbhjk15Pt1VWy1l5JSkLWCVOzf14gWj-U8ZEsmDKtuwmpP9KQLetGdQnpg6BjC_nUiGFbvlTUBQAV-KQgmpPQiT4XRKSvNIJyrEFEvLeN-aa4OxH/s1600/51668641_10155872941971366_2089575157998813184_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="455" data-original-width="720" height="252" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqbOd68oWD4u5u5V3bLKuGaQXxC79kMbhjk15Pt1VWy1l5JSkLWCVOzf14gWj-U8ZEsmDKtuwmpP9KQLetGdQnpg6BjC_nUiGFbvlTUBQAV-KQgmpPQiT4XRKSvNIJyrEFEvLeN-aa4OxH/s400/51668641_10155872941971366_2089575157998813184_n.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<i><a href="https://www.youtube.com/watch?v=rXz7ICwGkQU">L'exèrcit que vindrà</a></i>. Els Pets</div>
<br />
No tinc gaires paraules. No sé ben bé què dir. Totes les paraules se'm bloquegen a la gola, apreto els llavis perquè em sortirien crits de ràbia i dolor. Me'ls reservo per cada acció pacífica de reindivicació d'aquesta injustícia. Em cauen les llàgrimes quan empatitzo amb les famílies, quan la humanitat em desborda.<br />
<br />
Intento verbalitzar poc a les xarxes. Per respecte als qui pensen diferent. Això sí, em posiciono i raono davant la injustícia d'una democràcia que és de tot menys democràcia. De la banalització de les paraules. De la perillositat de la superficialitat de la política. D'un Estat que es desmunta a trossos i alguns només volen salvar la seva cadira arrossegant, matant als enemics.<br />
<br />
I em refaig. I em sento forta de fer valer uns pilars que sento justos. I em poso el llaç, que molts cops em fa por portar, però que sento que he de portar. I camino, treballo, perquè la vida és molta vida i molt difícil, a cops. Perquè hi ha molt patiment i jo vull somriures, i la vida no s'atura sols per un judici que és una farsa. I cal caminar.<br />
<br />
<i><span style="font-size: x-small;">ps. Ahir va començar el judici. Però també es va exculpar la cúpula de Catalunya Caixa que no haurà de tornar ni un cèntim de tots els diners que es van embutxacar. Diners de persones com tu i com jo. I una vispa diu el què tothom sabia, que hi ha incendis, com el del Windsor, que són provocats.</span></i><br />
<i><span style="font-size: x-small;">I ahir nit, un documental sobre la violència policial impune.</span></i><br />
<i><span style="font-size: x-small;">Potser alguna cosa està canviant. Però hi ha molt a canviar.</span></i><br />
<i><span style="font-size: x-small;">Hi ha tants fronts.</span></i><br />
<i><span style="font-size: x-small;">La imatge, una de les parets de la presó model. Malauradament, no vaig poder fer aquesta foto quan la vaig veure. Ja estava modificada, una esvàstica a la galta. I fa pocs dies, encara més tunejada, uns barrots la intenten tapar. Però no se n'adonen que mai es pot empresonar.</span></i></div>
ritshttp://www.blogger.com/profile/05222783417290898962noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-381251197546815492.post-37721721876678507602019-02-04T09:18:00.004+01:002019-02-04T09:18:46.405+01:00Bon dia!<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhP0K2BbCbFMTcS8L49okdbbn93qRhnGxsQxHXBCWnnOvEDIRri-1oiIGKM5EnUd2JsjgFfyU_OFj9LREfDI8KxEy1xWMbBfV_wsgPwfdB3lVdc36AKMFyZLE9_4WXplvxYEcdeZOBev5-X/s1600/20180922_191002.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="900" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhP0K2BbCbFMTcS8L49okdbbn93qRhnGxsQxHXBCWnnOvEDIRri-1oiIGKM5EnUd2JsjgFfyU_OFj9LREfDI8KxEy1xWMbBfV_wsgPwfdB3lVdc36AKMFyZLE9_4WXplvxYEcdeZOBev5-X/s400/20180922_191002.jpg" width="225" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><i><a href="https://www.youtube.com/watch?v=cL4uhaQ58Rk">Lost stars</a></i>, Adam Levine. BSO Begin again</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Avui el blog fa 11 anys, i potser data tan assenyalada és una bona oportunitat per passar per aquí, dir-vos bon dia, enviar-vos un petó i un somriure als que passeu per aquí, i recordar tota la blogosfera en general, als qui encara persisteixen en aquest petit món i als que han cercat altres maneres de relacionar-se. A cops penso en molts blogaires, aquells que en poques paraules deien tant, d’altres que amb fotografies ho mostraven tots, d’altres dels que aprenia molt; dies, vespres que continuen presents, tantes vivències viscudes al llarg d’aquesta desena llarga.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Podria explicar tant del viscut mentre no he passat per aquí (que tampoc fa tant de temps). Tots els posts que he començat i han quedat en esborranys dels dies que vivim, la felicitació de Nadal que no publicar aquí, els propòsits de 2019 que potser em va fer vergonya publicar o el llistat de cultura consumida l’any passat, que no va ser poca. Però aquest petit espai sempre ha estat per abocar-m’hi, per deixar-me anar en tot allò que no goso (o gosava) dir en veu alta. Potser, perquè he aprés a dir més en veu alta el què penso, dic menys en veu escrita.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Estic bé. No sé si és per dir -aquella frase que diem tots però que els altres no gosem furgar per saber si és certa o no- o si realment estic bé. Estic refent-me. Tornant-me a inventar. Porto força temps així, però els sotracs han estat importants. Visc amb tota la meva realitat que m’envolta, la que m’agrada i em fa somriure i la que em preocupa, em fa arrufar el nas o caure llàgrimes. Amb tot el que he aconseguit i tot el que no he canviat. Amb allò que em manca, allò que no sé deslligar, els nusos que a cops es posen a la panxa i fan mal.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">11 anys de blog és un bon moment per pensar si he canviat. Més enllà de les arrugues, cabells blancs o el fet de portar el cabell arrissat que abans em negava maltractant-lo amb mil productes perquè quedés llis. Potser és aquest el canvi. M’accepto molt més com sóc.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Però encara em queda molt camí per recórrer.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Encara em queda molt per viure.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Encara aspiro a ser la persona que vull ser. El fet és que a cops, el petit salt per aconseguir els propòsits, no l’arribo a fer i em continuo arrepenjant en altres, com si el meu benestar depengués d’ells. I això sols em porta frustració.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Espero que estigueu bé. Hi ha alguna personeta que m’amoïna perquè encara que jo no escrigui, passo per casa vostra, i d’ella el seu darrer escrit era molt trist, però espero que estigui molt bé, il•luminant les nits fosques.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Per molts anys més mantenint aquest petit espai, encara que sigui a batzegades, a rampells o estones. Per molts anys més de lluita per aconseguir tot allò que ens proposem. Per molts anys més de vida compartida.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Petonets!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><i>ps. La foto, principis d'octubre, al Priorat. </i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
ritshttp://www.blogger.com/profile/05222783417290898962noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-381251197546815492.post-58535652585205514212018-11-21T08:38:00.001+01:002018-11-21T08:38:10.533+01:00Nou petit plaer<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhR2B5p49dhwJdi7OFQwDOgi3rbnQXvzv8A_-xirroTHQue7vxW2twh7CkYTfcpVaNrEBRvmiNrwJ0F3CJMuTIZB1Oslmf2o-VhUHrgMljPcQ-mu3eJKkzBVjtOujqlrp-iRW-Z-r4cTmS_/s1600/IMG-20181103-WA0015.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1488" data-original-width="1488" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhR2B5p49dhwJdi7OFQwDOgi3rbnQXvzv8A_-xirroTHQue7vxW2twh7CkYTfcpVaNrEBRvmiNrwJ0F3CJMuTIZB1Oslmf2o-VhUHrgMljPcQ-mu3eJKkzBVjtOujqlrp-iRW-Z-r4cTmS_/s400/IMG-20181103-WA0015.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><i><a href="https://www.youtube.com/watch?v=sWoGhBAm25I">Home</a></i>, Morgan</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Fa més d’un any, a una amiga d’una amiga li vaig proposar una activitat per un tema que tenim en comú via whatsapp. Encara, avui, no m’ha respost. Quan, al cap d’uns dies d’enviar el missatge li vaig comentar a la meva amiga, em va dir que quasi no mirava l’eina i podia estar dies sense respondre. Que si fos jo, es preocuparia de la tardança, però que amb ella, no pas. I ho vaig deixar córrer.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Ho puc dir. N’estic enganxada. No és que sigui una obsessiva controlant la gent, ni parlar-ne, però si que sóc que cada poc temps mira si hi ha missatges; m’agrada respondre ràpid i si no puc contestar perquè tinc feina o perquè no és el moment indicat per respondre, intento escriure alguna cosa per l’estil “<i>ara no ho puc, contesto més tard</i>”. Però no sempre és possible.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Ahir em vaig adonar d’un nou petit plaer que tinc, d’aquells que t’apropen els que estan lluny, com quan ens escrivíem correus electrònics llarguíssims, o quan ens escrivíem cartes (això ho he fet molt poquet), que et connecten amb els amics que veus poc o que et posen a riure. Després de sopar, quan encara no he començat a mirar res a la caixa tonta que sona amb el tn o la sèrie del migdia que repeteixen al vespre, repasso el watsapp, converses pendents, articles enllaçats, converses irreverents i tontes per riure una estona, posar-te al dia amb qui no veus, saber quin temps fa a Berlin o si estan afectats pels focs de Califòrnia, contestar les enquestes dels treballs de recerca dels nebots d’amics, repassar agenda i quedades ja pre-nadalenques,.... compartir vida, vaja.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Reconec que tinc molta sort. Gairebé no tinc grups pesats amb acudits que no fan gràcia (poc a poc, la gent es cansa que d’altres no contestin), mai he hagut de bloquejar ningú (al facebook, sí) o marxar per emprenyar-me. I un cop passat la voràgine dels fets d’octubre de l’any passat, la calma ha tornat, perquè gestionar tot allò, sensibilitats i temes punxeguts per aquesta eina on és molt difícil entendre la voluntat que acompanya les paraules, el gest que indica la ironia, la supèrbia o l’emprenyada, a cops no n’hi ha prou amb una emoticona per indicar-ho. Per sort, encara hi ha temes que sols parlant cara a cara es poden parlar.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; font-size: x-small;"><i>Ps. Fer un post sobre whatsapp avui, amb l’escàndol dels magistrats i el pp podria semblar un acudit. No hi havia pensat però és un bon exemple del mal ús de l’eina.</i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; font-size: x-small;"><i>la foto, una altra dels grans mèrits del whatsapp, que amics que fan fotos genials, immortalitzin moments que compartim, com la sobretaula d'un dinar. Foto del jordi un capvespre de dissabte a Sants.</i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br /></div>
ritshttp://www.blogger.com/profile/05222783417290898962noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-381251197546815492.post-67085505880898195892018-10-24T08:52:00.003+02:002018-10-24T08:52:54.640+02:00L'armari<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
F<span style="font-family: inherit;">a un temps que, gràcies a un compte d’instagram, vaig conèixer <i><a href="https://www.el-safareig.cat/">El safareig</a></i>, una botiga del barri de Gràcia on la Merche, experta adroguera de tota la vida, ven productes de neteja i higiene personal a granel ecològics i biodegradables. A més, si portes l’envàs, te’l descompte del pes del producte. Cal dir que, no sé si és l’efecte envàs o si és que cada cop n’hi ha més, però no resulten molt més cars que els productes del supermercat i en canvi, contribueixes (encara que sigui una aportació molt minsa) a la sostenibilitat del planeta i també a l’economia de proximitat i de detall.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">No és que sigui clienta habitual, no em queda massa a prop de casa però m’he aficionat al xampú, que és una delícia i pots posar-hi aromes. Tot i així, a mi, els perfums forts no m’agraden i tendeixo en tot el que puc a les olors neutres. Com que anar a aquesta botiga és una mica una excursió, vaig col•leccionant envasos i quan tinc necessitat de xampú, aprofito per incorporar productes com el sabó de les mans o unes escames per a la roba blanca. I cada visita, cop provo algun producte nou.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Ahir vaig pujar amb la intenció d’incorporar el suavitzant. En té tres i em va dir que els olorés per triar-lo. Evidentment per gustos, vaig agafar el més neutre, el de marsella, però em vaig emportar una sorpresa que encara em fa somriure. El suavitzant rosa, el de flors. Quan el vaig destapar em vaig transportar directament a l’armari de la iaia Teresina. Aquell armari que m’agradava tant obrir i remenar quan era petita; agafar el vestit llarg de tul blau marí dels primers anys vint per ballar o capficar-me ben endins aviam si trobava aquell vestidàs de la foto del ball d’envelat. Remenar entre cotilles i visos embolicats amb molta cura amb paper d’estrassa. Acariciar la suavitat de l’abric d’astracán i espantar-me amb el coll de guineu. Aquell armari noucentista de formes arrodonides que tenia tan vist que no li donava cap tipus d’apreci fins que de gran, he entès que era una joia. I encara ara, somric.</span></div>
<br />
<span style="font-family: inherit; font-size: x-small;"><i>Pd. En aquest post no hi ha fotos, doncs no en tinc cap, de l'armari. Sols queda en el meu caparró.</i></span><br />
<span style="font-family: inherit; font-size: x-small;"><i>Ah, també em vaig comprar una nova espuma de cabell. Estic convençuda que part de la caiguda de cabell, a més de l'estrés, és pels productes agressius de marques conegudes. Aviam si tinc sort i funciona.</i></span></div>
ritshttp://www.blogger.com/profile/05222783417290898962noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-381251197546815492.post-29269260812245834212018-10-09T12:02:00.002+02:002018-10-09T12:02:35.962+02:00Tardor 2018<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQ4ovFQm1mz-LflIomIL-z0QhsIXLZyun58d7-LpXjDMC0vObhtfEu4q42G5jGLND4FMWNbCX_EXIUqimh2M8whb05HpymGbFBEccUdOPyleisEESFdrJqMAN5WmHUnD_3V54K8gfiHpzI/s1600/20180922_190254.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQ4ovFQm1mz-LflIomIL-z0QhsIXLZyun58d7-LpXjDMC0vObhtfEu4q42G5jGLND4FMWNbCX_EXIUqimh2M8whb05HpymGbFBEccUdOPyleisEESFdrJqMAN5WmHUnD_3V54K8gfiHpzI/s400/20180922_190254.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Florence + the machine, <i><a href="https://www.youtube.com/watch?v=PQZhN65vq9E">you've got the love</a></i></div>
<br />
Ja fa dies que és tardor. La fresqueta ens deixa dormir amb la finestra tancada, amb llençol i cobrellit; quin gust!<br />
<br />
És la meva estació preferida. Ho he dit tants cops. La lluna plena d'octubre, els capvespres curts però preciosos, els colors dels boscos, prats i conreus, les platges buides,....<br />
<br />
Aquesta tardor l'encaro amb optimisme. Em convenço que ara ens ve una etapa positiva a la família; encara queden ferides obertes per guarir, decisions a prendre, canvis a afrontar. Però no els puc viure amb angoixa sinó amb un convenciment que ens faci avançar.<br />
<br />
Necessito descans i centrar-me en mi mateixa. I això m'està fent trontollar per dins i fora, doncs l'estar tan pendent dels que estimo m'ha fet sortir durícies als peus, xiulets a les orelles, mal de cap, dolor muscular ... I toca encarar els reptes que tenia per aquest any que per diversos motius s'han anat posposant.<br />
<br />
Reviso els propòsits d'estiu, n'he complert ben poquets. Així, que els de tardor intentaré que siguin just en la mesura dels grans reptes a complir:<br />
<br />
- Escriure la llibreta. Tinc esborranys i apunts per damunt la taula del menjador.<br />
- Construir el blog-llibre dels 10 anys de blog. Tinc la idea al cap, però renoi, no m'hi poso!<br />
- Aprendre a cosir a màquina. Ja m'he apuntat a un curset a Sant Cugat que em fa molta il·lusió!<br />
- Llegir Ma. Aurèlia Campany. Tornar a reservar el llibre a la biblioteca.<br />
- Fer una escapada, on sigui però escapada. Tinc tantes propostes!! que arribi novembre i les vacances pendents!<br />
- Fer neteja a casa i caixes. Almenys, ja tinc caixes.<br />
<br />
<i><span style="font-size: x-small;">ps. I quins són els vostres propòsits actuals? </span></i><br />
<i><span style="font-size: x-small;">Sempre en poso 10, però crec que prefereixo escurçar i aviam si els compleixo.</span></i><br />
<i><span style="font-size: x-small;">La foto, cabernet del Priorat que a hores d'ara ja està collit.</span></i><br />
<br /></div>
ritshttp://www.blogger.com/profile/05222783417290898962noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-381251197546815492.post-50970693125240999352018-09-20T08:03:00.003+02:002018-09-20T08:03:35.172+02:00La llibreta de la llibertat<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuZFzLxcRHNYvaom0ldUN-ACq0Ehb9bcccaAH3qrMuSRdx2gUKxWrkxd8MlEAaVsulHwr-8Tnx_XV1QxzG3umTYYwuRs-1Siqr3m_dyYlTzuYqrQV6ob-iaQunZQ1Y9Hoziv3P_wQQ1zN2/s1600/20180918_075323.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="900" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuZFzLxcRHNYvaom0ldUN-ACq0Ehb9bcccaAH3qrMuSRdx2gUKxWrkxd8MlEAaVsulHwr-8Tnx_XV1QxzG3umTYYwuRs-1Siqr3m_dyYlTzuYqrQV6ob-iaQunZQ1Y9Hoziv3P_wQQ1zN2/s400/20180918_075323.jpg" width="225" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El 14 de juliol de 2018, a la gran<a href="https://www.vilaweb.cat/noticies/galeria-fotografica-de-la-manifestacio-per-la-llibertat-dels-presos-i-exiliats-politics/"> manifestació per la llibertat</a>, vaig comprar aquesta llibreta a la parada de l'<a href="https://www.adretscivils.cat/">Associació Catalana pels drets civils</a>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Fa uns deu anys vaig viure un conflicte laboral molt bèstia. Van passar coses molt bèsties (en aquell moment; avui, amb tot el què està passant, semblen tonterietes de nens d’institut). Un dia, un company va explicar-me que estava fent un diari amb tot el que anava passant, perquè el què estàvem vivint seria part de la nostra història.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Des de fa uns dies, sento el remor de les dates que s’acosten. Ahir, recordava el què avui, mentre estic escrivint aquest post, just fa un any, m’eriçava la pell. Potser cadascú de nosaltres té un punt, una data, un fet, que el fa posar en peu. Per mi, va ser tot el que avui fa un any va passar. Entrar a conselleries, detenir companys, intentar entrar a una seu d'un partit polític. I després ens diuen golpistes a nosaltres. Però sobretot la dignitat, fermesa que vam demostrar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
He trobat sentit a aquesta llibreta. Omplir-la de totes les vivències, de tots els records, les fotos del mòbil, els papers de records i records, sentiments de tot aquest any. Per homenatjar-nos, sentir-nos que no hem fet res de dolent.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I sols desitjo que tingui lloc per poder-la donar per tancada: el dia de la llibertat. Dels presos, dels exiliats. De tots.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-size: x-small;">ps. Quina feinada! abans d'escriure-hi, intento fer llistat de tot. I cada moment em surten esdeveniments nous (la mani davant el diari de Valls!).</span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-size: x-small;">De fet, la feinada la tenim tots en què tot allò doni fruit.</span></i></div>
<div>
<br /></div>
</div>
ritshttp://www.blogger.com/profile/05222783417290898962noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-381251197546815492.post-42387440984092449642018-08-23T15:12:00.003+02:002018-08-23T15:12:48.667+02:00Relats d'estiu de la Carme<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheDvKeYBkFg5ZbxQdxzJbABGhSJrpRcpE0TFRf77meIcL-FyNroKCo3dDke903SWexVb4YZQCV2KN3Ue5hh5MNrm1ZHENov1rFjW334GDFVdGJ4flzNk3RBbvFlsbAkVoWGjDQfDGAVcU_/s1600/IMG_3721-774631.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="478" data-original-width="640" height="298" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheDvKeYBkFg5ZbxQdxzJbABGhSJrpRcpE0TFRf77meIcL-FyNroKCo3dDke903SWexVb4YZQCV2KN3Ue5hh5MNrm1ZHENov1rFjW334GDFVdGJ4flzNk3RBbvFlsbAkVoWGjDQfDGAVcU_/s400/IMG_3721-774631.JPG" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Aquí estic, esperant-te. Com sempre, arribes tard. Fa deu anys que no ens veiem, des d’aquell desastrós estiu del 2007, i veig que res ha canviat, tan impuntual com sempre! Seure aquí, a la nostra taula, el nostre raconet, on havíem passat tantes estones, em remou per dins. Com t’admirava, com m’agradava tot el que m’explicaves, com em seduïes amb les teves conviccions, amb totes aquelles lliçons d’història que m’ajudaven a obrir la ment, i com t’agradava que et fes preguntes i et poguessis esplaiar. També recordo quan jo et parlava i baixaves el cap amb un somriure mig amagat per la barba de dos dies, assenties contínuament i et feies aquelles cigarretes que ara fa tothom però que quan érem joves eren tota una actitud subversiva.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">No has canviat gens. Arribes tot atabalat, carregat amb patracols a les mans i la motxilla mig esparracada. I jo, només puc fer que somriure. Per molt que no entengui la trucada, per molt que em pregunti perquè després de tants anys, perquè em remous ara que estic tan bé. Ets conegut, escrius en els mitjans i dones xerrades i mai hagués pensat que tornaríem a veure’ns, sóc tan lluny de tot allò que vam viure: les reunions, manifestacions quan érem quatre gats, de les diades diferents quan els anhels de llibertat semblaven utòpics. No entenc a què treu cap aquesta trobada.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">T’asseus com feies de costum, arrepenjat a la paret sense importar-te si trenques el vidre i jo em veig embadalida, escoltant-te les mil excuses de pa sucat amb oli que dones per arribar tard i regalant-me la floreta del gerro com a disculpa, com sempre feies. I de cop, riem des de les entranyes i me n’adono que tot allò ja ha passat, que iguals i diferents, i que ja no t’estimo i t’estimo d’altra manera però que ja no et vull ni desitjo. Faig les paus amb el meu –el nostre- passat i tot el dolor que vaig sentir quan vas marxar, s’ha esvaït no sé com, però s’ha esvaït. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Dius que estic molt guapa, que els rínxols m’escauen bé i sones sorneguer preguntant-me si encara vaig amb les marteens, que ara aniria a la moda. Em preguntes com estic, fins i tot em demanes que et recordi el nom del meu metge particular –mai t’he dit que el meu company fos metge ni el nom- i que t’ensenyi fotografies dels nens. No em parles de tú, no em deixes saber si estàs bé, si ets feliç. Em preguntes si m’agrada treballar de 8 a 3, i sembles interessart-te pel què crec. Xerrem i xerrem de l’estat de la qüestió, divaguem sobre el què volem, somiem amb la possibilitat de votar i el primer cafè passa a aigua amb gas i acaba amb un parell de quintos. S’està tan bé en aquest racó nostre el mes d’agost. La fresqueta de l’aire corrent i la poqueta gent fa que sigui ben agradable però sé que ja ens uneix ben poc i m’agrada que sigui així.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">I, de cop:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">-<span style="white-space: pre;"> </span>Necessito ajuda. N’estàs disposada? No em facis preguntes, jo no en sé gaire, però jo hi sóc i si tu hi estàs i n’estàs, agafa aquest paper. És feina de tots. Per molt que costi, cal anar endavant aquesta tardor.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; font-size: x-small;"><i><br /></i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; font-size: x-small;"><i>ps. I aquesta és la meva aportació als relats d'estiu de la <a href="http://carmerosanas2.blogspot.com/2018/08/relats-destiu-de-la-carme.html">Carme</a>. Espero que us agradi.</i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
ritshttp://www.blogger.com/profile/05222783417290898962noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-381251197546815492.post-31395498262105581912018-08-07T14:45:00.000+02:002018-08-07T14:45:08.383+02:00Just on vols estar<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<i><a href="https://www.youtube.com/watch?v=cntvEDbagAw">A message to you Rudy</a></i>, The specials.<br />
<br />
Fa dos dies que he tornat a la feina, quin pal! I enmig de l’onada de calor, la tornada encara es fa més feixuga. El què donaria per tornar als dies passats.<br />
<br />
Han estat dos setmanes, només dues, però han estat un bàlsam. Realment, aquest any he fet vacances.<br />
Desconnectar de la feina, aquest any sí que ho he fet. Suposo que molt millor que altres anys, doncs en saber que hi ha dues persones, no marxava amb tanta responsabilitat, pes al damunt. Realment, ho necessitava. Fatiga mental professional. Ara miro les carpetes i el vermell em sembla diferent, més amable i tot. Sembla mentida però fer vacances realment és necessari.<br />
<br />
Han estat vacances perquè, també, he canviat el meu entorn, he marxat. No lluny, ni viatges, ni he descobert indrets, fa temps que no m’ho puc permetre. Però he estat justament allà on volia estar i amb qui volia estar.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWTslpcjhcCeJyLxy0Q8cJjeAH0BGTGRrbzpgNpsAjkGfs5MM-gBvRNiv9L_-2NlsghyphenhyphenJO1I6D9bxe1zdPMps9nT_2vla93AQrmzFOugxTGDK6hLWnV6QbOOmgpV2idPmf3ptClG-tG47W/s1600/37871031_10155488066651366_62878046335533056_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="540" data-original-width="960" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWTslpcjhcCeJyLxy0Q8cJjeAH0BGTGRrbzpgNpsAjkGfs5MM-gBvRNiv9L_-2NlsghyphenhyphenJO1I6D9bxe1zdPMps9nT_2vla93AQrmzFOugxTGDK6hLWnV6QbOOmgpV2idPmf3ptClG-tG47W/s400/37871031_10155488066651366_62878046335533056_n.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
Dies de muntanya al Pirineu amb el Sr. E. Fresqueta, pluja, bons àpats, excursions a la nostra mesura, converses, silencis, riures i descans. I fins i tot, podent compartir els neguits que el primer dia m’aclaparaven.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2LmNf3VTn5wLFhUAmQqIA_DpTUsQQSxan43KhrajlT5Ce7_nTz5J0zRgv8cp3rFEUY4Ck1f5gPm6Yqft1Ls4lBvGBSMALrGQZWQhW5Zbr9BAVGjPfOFLCWle1pLX_Rj8rRjg4MhyphenhyphenX-8a1/s1600/38504349_10155502778001366_4290976373733851136_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="960" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2LmNf3VTn5wLFhUAmQqIA_DpTUsQQSxan43KhrajlT5Ce7_nTz5J0zRgv8cp3rFEUY4Ck1f5gPm6Yqft1Ls4lBvGBSMALrGQZWQhW5Zbr9BAVGjPfOFLCWle1pLX_Rj8rRjg4MhyphenhyphenX-8a1/s320/38504349_10155502778001366_4290976373733851136_n.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
Dies de platja amb la família. Potser amb els desajustos de fer en unitats familiars diferents que han de conviure, però gaudint del somriure de la mare nedant a l’aigua, del riure de l’avi Mon i les rialles del nét davant qualsevol gracieta de l’avi.<br />
<br />
La calma d’estar just on vols estar. La pau del fer el que estimes i amb qui estimes. Plenitud.<br />
<div>
<br /></div>
<div>
<i><span style="font-size: x-small;">ps. Ara només desitjo que aquestes vacances ens transformin i ens portin la pau i tranquil·litat que tant necessitem. Per continuar fent camí.</span></i></div>
<div>
<br /></div>
</div>
ritshttp://www.blogger.com/profile/05222783417290898962noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-381251197546815492.post-68438836561203763352018-07-11T17:59:00.002+02:002018-07-11T18:01:05.548+02:00Concerts de quan era jove<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<a href="https://www.youtube.com/watch?v=hs8y3kneqrs">https://www.youtube.com/watch?v=hs8y3kneqrs</a><br />
<div>
<br /></div>
<div>
<div>
Dilluns van tocar a Barcelona Love of lesbian al Liceu i, ahir, Pearl Jam, al Sant Jordi. Talment, tan diferents. Talment, tant importants en diferents moments de la meva vida. Si hagués pogut triar, no en tenia dubtes, em quedava amb Pearl Jam. Mai n’he pogut gaudir de la seva música en directe (en canvi, els de Sant Vicenç si que els he gaudit en diverses ocasions fa temps enrere). I trobar entrades va ser un impossible. Perquè es van esgotar en hores l’any passat quan es van posar a la venda, i perquè són caríssimes.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Però bé, vaig arribar tard a casa, i ni me’n vaig recordar. Ara sols puc llegir les cròniques, mirar les xarxes i pensar que potser algun dia, altre cop hi haurà més sort.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
La música ha canviat tant els darrers anys. Una de les millors coses que ha passat és que la tecnologia ha fet que per guanyar-se les garrofes, els músics sols tenen els concerts, i la veritat no hi ha color entre música escoltada i música viscuda. Però carai, aquestes grans bandes, ens ho posen tan difícil als que anem pel món estalviant i mirant cada centimet.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Però ara penso en un altre fet. Segurament és cosa de l’edat, i és que també és cert que em costa trobar música, que em costa emocionar-me amb una cançó, ballar. Hauré de recarregar piles. Deu ser cosa de la generació de joventut, la meva, la X, que ens costa desprendre’ns dels anys 90. De tot allò que els finals d’aquella dècada i els principis de segle sempre els recordaré musicalment. I en canvi, quan pensi en altres àmbits culturals com pot ser el teatre, tota la meva referència és el teatre que es fa ara.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Per tant, benvinguda la música d’aquells dies. Sempre és un plaer escoltar-la. </div>
<div>
<br /></div>
<div>
<i><span style="font-size: x-small;">Pd. Quin tros d’home l’Eddie! </span></i></div>
<div>
<br /></div>
</div>
</div>
ritshttp://www.blogger.com/profile/05222783417290898962noreply@blogger.com6