Divendres vaig entrar en una farmàcia. La primera que vaig trobar. Era antiga, modernista. L'entrada plena de vidres de colors i les portes de fusta, segurament l'havia vist més d'una vegada però no li havia prestat massa atenció. Si, ben bonica però, una farmàcia més. En entrar, gairebé ensopego amb l'esglaó i vaig tenir un moment de ridícul escènic. Però va ser tancar la porta i envoltar-me d'aquella olor. L'olor de farmàcia. No sabria dir quina olor és, sols, olor de farmàcia antiga. I de cop, atabalada com anava amb totes les coses que havia de fer, el món es va aturar uns segons i va ser un instant de pau.
El taulell de fusta, una clienta prenent-se la pressió a la rebotiga que s'amagava amb unes vidrieres plenes de pots de ceràmica blancs, decorats amb floretes. Només vaig trobar a faltar els caramels de boleta de colors, aquells que embolicaven amb un paper de cel·lofana amb el logotip de la farmàcia estampat en color vermell i que no arribaven mai a casa (com passava amb els cigrons que et donaven al mercat). Estanteries plenes de productes de para-farmàcia, caps apinyades i un farmacèutic, que, encara que una mica eixut, era amable i servicial.
El món canvia segon a segon, tot avança, tot és diferent, però de vegades, un sol instant, tornes a assaborir un instant de la teva infància, al pas lent de la vida, encara que tan sols sigui l'olor d'una farmàcia que olora a farmàcia i no pas a no res.
I el curiós és que em poso a pensar en olors de la infància, i no en sabria dir. Hi ha coses que les has de tornar a sentir per recordar com eren. Per recuperar-les.
ps. Fins dimecres dia 13 encara podeu deixar comentaris al post d'aniversari del blog i escollir un Relat Conjunt, el que volgueu, encara que només sigui per la imatge, i així participar del joc per celebrar el cinquè aniversari del blog.
Hi ha comentaris que no sé si voleu participar o no. Fins i tot, tu, Pons007, que saps que m'encanta i enamora la teva ironia però sovint em descol·loques, tan horrorós et sembla el davantal? ;)
ps2. la farmàcia en qüestió, la farmàcia Guinart, al carrer gran de Sant Andreu, Barcelona. La foto, d'internet.
20 comentaris:
Hi ha llocs que ens recorden la infància perquè realment no han canviat des de llavors, i ho han fet amb tota la intenció de no canviar. Són oasis en mig de la modernitat.
Sobre olors, no provis de recordar-les, no te'n sortiràs. Ara, quan et passi una pel nas pots estar segura que sabràs de què et sona, com et va passar aquest dia.
una farmàcia preciosa! ui ara vaig i voto el el relat conjunt...sort que ara m'has venir la memòria.....aroma d'infantesa....caramels de menta
té molt de mèrit conservar aquestes botigues antigues i donar un servei actual. Només per aquests moments val la pena anar-hi.
Jo recordo dues olors... de la infància: l'olor del pa torrat, que era molt diferent de l'olor del pam torrat d'ara i una olor d'un liniment pels cops, que m'encantava...
"Hi ha coses que les has de tornar a sentir per recordar com eren." És ben bé cert... És quan t'hi trobes que evoques aquell moment passat :-)
Un record molt maco, Rits! I quina sort que l'amo de la farmàcia no l'hagi tirat per fer-ne una de súper moderna de disseny.
Ui!! Jo encara no m'he decidit per quin és el meu relat favorit i poder participar en el sorteig!! Aviat, aviat :-))
Ah! I si t'agrada la farmàcia de joguina, te la pots portar cap aquí amb molt de gust. Clar que aquesta també és molt maca!
Ep, aquesta la tinc a prop, a veure si tinc la mateixa experiència que tu, segur que sí. Les olors ja ho tenen, això de fer-nos viatjar pel túnel (túnel?) del temps... De tota manera, diria que encara que poquet poquet, les farmàcies encara fan olor de farmàcia, almenys la meva habitual...
Uiiii...jo en podria dir moltes, la del pa quan sortia del forn dels meus pares, la de la pell de la meva àvia o la del meu fill quan era petit, la de Sóller quan arribaves amb el tren, l'antiga biblioteca, la casa del veï dentista (perquè no totes són agradables ;))...
M'agraden molt els establiments antics com aquesta farmàcia!!
Aferradetes i bon dia!
Tinc un especial lligam amb les farmàcies. Va ser la primera feina que vaig tenir. Potser una de les poques feines on he estat més a gust.
A mi l'olor em recorda a formol o a eter, o tot plegat combinat. Si, com els hospitals que també tenen una olor característica, però de regust amarg.
No t'he felicitat pels 5 anys de blog. Esperava que passes la data límit pq prefereixo no participar de la juguesca que has organitzat. Coses meves. Coses que em venen grans. I no pas el devantal, que és ben lluit!
Ptns.
Bé doncs, ha arribat el moment de la votació...
M'ha costat molt, molt, ja estava gairebé decidida a donar el meu vot a "El cafè de nit" i a protestar perquè no estès dins dels "pre-seleccionats" quan, en re-llegir Chop Suey he recordat que és una mena d'obra mestra. M'agraden molt aquells relats que imagino que es podrien "allargar" i convertir en novel·la (ni que fos una novel·la curta) i aquest té tots els ingredients, és MOLT, MOLT BO!
Així doncs, el meu vot és per:
CHOP SUEY
:-))
Fins hi tot jo que soc jove, molt jove, recordo que quan era petit, en el carrer de casa hi havia una farmàcia on em donaven una mini bosseta amb uns minicaramels, tot plegat molt mini, però feia il·lusió quan erets un nen.
PD: No es que el davantal sigui lleig, però es que em sabria greu que em toqués a mi, quan dels 5 anys del teu bloc amb prou feines he conegut l'últim any.
Quina gràcia, saps quina olor recordo com si fos ara? la dels Ferrocarrils de la meva infantesa! M'encantava agafar els FFCC i l'olor, aquella olor de "metro"...
... Les olors de metro, per cert, són una constant olfativa, per mi: a Berlín, m'agrada l'olor "a" metro :-)
Jo recordo poques olors de quan era petit; i mira que tinc bon olfacte. No sé perquè... Una abraçada.
XEXU, aquesta farmàcia no és record de la meva infància, doncs mai vaig trepitjar Sant Andreu de petita, i les farmàcies del meu barri no han aconseguit mantenir aquest encant. Xò entenc el que vols dir i si, son un oasi que et fa somriure.
ELFREELANG, caramels de menta! ara no aconesgueixo recordar l'olor. N'hauré d'obrir un! gràcies per tornar a votar.
JOAN GASULL, i mantenir l'esperit que desprenen adaptant-se a la modernitat. Tot un repte"
M'han sorprès els teus dos olors, CARME, el pa torrat, mmmm, faig salivera! tb recordo algun medicament amb olor particular. M'ha encantat la paraula liniment. No l'havia llegit mai.
Moltes gràcies per deixar-me la farmàcia de joguina. ja veus quin desastre estic feta! he portat uns dies de bòlid i el blog ha quedat arraconat. Això si, moltíssimes gràcies!!!
ASSUMPTA, potser continua sent una farmàcia familiar i per això han aconeguit manntenir l'escència.
GEMMA SARA, ves amb compte amb l'esglaó!! gairebé aterro.
La meva farmàcia del barri està tan despersonalitzada que continuo anant a la dels meus pares!
SA LLUNA, un bon grapat! la Carme també ha destacat l'olor del pa. L'olor no la recordo pas, xò si com m'agradaven els llonguets de casa els avis!! Ooooh, olor d'antiga biblioteca!!! ostres, i tant!
ARIADNA, caram, així doncs les farmàcies sempre seran un lloc especial. No m'havia plantejat a què es devia l'olor ni quin gust despren. M'agrada això d'amarg.
Tranquil·la, cadascú és ben lliure de participar o no, només faltaria!!!
pons007, i tant que feia il·lusió. A mi m'agradaven més quan estaven en un pot i el farmacèutic n'agafava un grapat, xò no deia que no a les bossetes!
No calia que t'excusessis, podies participar tranquil·lament!
FERRAN, els FFCC tenen una olor ben característica, certament!!
JORDICINE, crec que tot el que ens recorda la infància ho mantenim intacte, ens retorna sigui la manera que sigui.
Un petó ben gran a tots i totes!!!
Ei!!! Avui no era el sorteig? :-DD
Ahir, Assumpta, era ahir. Ara estic fent el post!! impacients!!! ;)
Ahir? No era DIUMENGE?... Jo ben convençuda que era diumenge!! :_))
Ostres, sí, posa dissabte ben clar... :-DDD ... No sé llegir! :-P
Espera que m'estarrufo una mica més les plomes.... la farmàcia Guinart!!!! Valga'm déu!!! Però si pràcticament la veig des de casa!!!! Quin clàssic de Sant Andreu!!! Tant clàssic és que... no hi he posat mai els peus! Huas! Saps què passa, que queda un peleeeeeet més amunt de casa meva i tinc una tendència natural històrica a anar sempre en direcció a Onze de Setembre quan surto de casa i mai en direcció a Trinitat. Deu ser perquè ja era la direcció de l'escola i perquè no tinc cap amic en aquella direcció (tots són cap a l'altra!). O potser perquè Sant Andreu és un poble amb un número de farmàcies absolutament desmesurat... però molt desmesurat.
En tot cas celebro que vinguis al meu poble i que aquest et retorni bons moments. És que som molt agraïts! ;p
I per cert, faig això tan lleig d'autocitar-me, però mira, m'ho has fet recordar
http://elporquet.blogspot.com/2011/03/aromes-daufals.html
Estic segur que algun dia ens hem creuat! Crec que haurem de tirar endavant la proposta blogaire-cervesera que en doommaster ens va deixar caure ahir!
ASSUMPTA, tot arreclat oi?
PORQUET, hehehe, si que és veritat que hi ha un gran número de farmàcies! Vaig entrar en aquesta xq va ser la primera que vaig veure quan anava cap el Bon Area, on havia de comprar més coses.
Realment, m'estic ja fent al teu barri, parles i em situo perfectament!! Hi estic passant molt bons moments a Sant Andreu i em sento molt acollida per la seva gent! Doncs segur que si que ens hem creuat, encara que tp hi vaig massa, els dimecres a la nit i alguns dissabtes.
Per mi endavant amb la proposta cervesera i tant!! això si, compte que si tot va bé, em queda poc temps per Sant Andreu! Si tot va bé, al juliol acabaré la tasca de Sant Andreu i només estaré a Sants (que per salut mental meva m'anirà molt bé, xò sé que trobaré a faltar l'equip de SA)
oooh, doncs un molt bon post que no vaig arribar a comentar! snif, snif!!!
Publica un comentari a l'entrada