Voldria fer conya de tot plegat. Però no em surt.
Tot plegat, aquestes dues setmanes han estat una autèntica bogeria. Mil i una coses per fer i en canvi només una aventureta de no res dins del cap.
Semblava la Bridget Jones, pendent del correu electrònic, per un noi que no coneixia i que simplement m’agradava perquè escrivia bé els mails, em contestava i creia que l’interessava.
Divendres va ser un desastre. No va haver-hi feeling per enlloc, i encara que vaig marxar ben contenta, sabent que mai més sabria res d’ell i que, per sort, s’havia acabat i que no m’havia donat temps de penjar-me; encara que vaig marxar orgullosa de mi mateixa pel què havia fet i per com sóc, sabent que vull algú millor i que no demano tant; encara que havia conegut un noi raríssim i que conec molts nois molt més macos; encara que em rigués de les manies o comentaris estúpids....
Encara que vaig pensar tot això, també és cert que després m’he sentit ben trista. La part més banal de mi mateixa perquè no el vaig interessar i em va fer sentir lletja, i la part més emocional perquè,... una altra vegada ha sortit malament i perquè aquest petit nus a l’estómac no desapareix. Perquè en el fons, m’hagués agradat que sortís mínimament bé.
Tot plegat, aquestes dues setmanes han estat una autèntica bogeria. Mil i una coses per fer i en canvi només una aventureta de no res dins del cap.
Semblava la Bridget Jones, pendent del correu electrònic, per un noi que no coneixia i que simplement m’agradava perquè escrivia bé els mails, em contestava i creia que l’interessava.
Divendres va ser un desastre. No va haver-hi feeling per enlloc, i encara que vaig marxar ben contenta, sabent que mai més sabria res d’ell i que, per sort, s’havia acabat i que no m’havia donat temps de penjar-me; encara que vaig marxar orgullosa de mi mateixa pel què havia fet i per com sóc, sabent que vull algú millor i que no demano tant; encara que havia conegut un noi raríssim i que conec molts nois molt més macos; encara que em rigués de les manies o comentaris estúpids....
Encara que vaig pensar tot això, també és cert que després m’he sentit ben trista. La part més banal de mi mateixa perquè no el vaig interessar i em va fer sentir lletja, i la part més emocional perquè,... una altra vegada ha sortit malament i perquè aquest petit nus a l’estómac no desapareix. Perquè en el fons, m’hagués agradat que sortís mínimament bé.
1 comentari:
PQ desgraciadament sempre somiem, PQ es inevitable crear-se expectatives i sobretot PQ. sempre ens agrada agradar i ... sobretot sobretot ... totes volíem que sortís bé.
No et quedis amb aquest mal regust final, quedat amb el que has aprés, amb el que has rigut, amb les il•lusions i els bons sentiments.
I ... sobretot .... pots sentir-te orgullosa fins on has arribat.
Publica un comentari a l'entrada