Avui és d’aquells dies que agafaries i et quedaries al llit, ben tapadeta amb el nòrdic i una xocolata calenta.
Avui és d’aquells dies on la melancolia es fa present d’una manera ben intensa, per emocionar-te i fer-te pensar.
Avui és d’aquells dies que el cor agafa una dimensió tan gran que és impossible veure-hi clar.
Avui és d’aquells dies on la tristor es fa llàgrimes, gotes de pluja que es resisteixen a caure però que en el fons son necessàries per tirar endavant.
Aquest matí he preguntat: “Què tal? Com va tot?” I m’han respost: “Anar fent, com el dia”.
Tenir dies com avui té el seu encant. La gràcia està – suposo- en que no es quedin massa temps, que torni a sortir el sol a les nostres vides.
Avui és d’aquells dies on la melancolia es fa present d’una manera ben intensa, per emocionar-te i fer-te pensar.
Avui és d’aquells dies que el cor agafa una dimensió tan gran que és impossible veure-hi clar.
Avui és d’aquells dies on la tristor es fa llàgrimes, gotes de pluja que es resisteixen a caure però que en el fons son necessàries per tirar endavant.
Aquest matí he preguntat: “Què tal? Com va tot?” I m’han respost: “Anar fent, com el dia”.
Tenir dies com avui té el seu encant. La gràcia està – suposo- en que no es quedin massa temps, que torni a sortir el sol a les nostres vides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada