11/7/18

Concerts de quan era jove

https://www.youtube.com/watch?v=hs8y3kneqrs

Dilluns van tocar a Barcelona Love of lesbian al Liceu i, ahir, Pearl Jam, al Sant Jordi. Talment, tan diferents. Talment, tant importants en diferents moments de la meva vida. Si hagués pogut triar, no en tenia dubtes, em quedava amb Pearl Jam. Mai n’he pogut gaudir de la seva música en directe (en canvi, els de Sant Vicenç si que els he gaudit en diverses ocasions fa  temps enrere). I trobar entrades va ser un impossible. Perquè es van esgotar en hores l’any passat quan es van posar a la venda, i perquè són caríssimes.

Però bé, vaig arribar tard a casa, i ni me’n vaig recordar. Ara sols puc llegir les cròniques, mirar les xarxes i pensar que potser algun dia, altre cop hi haurà més sort.

La música ha canviat tant els darrers anys. Una de les millors coses que ha passat és que la tecnologia ha fet que per guanyar-se les garrofes, els músics sols tenen els concerts, i la veritat no hi ha color entre música escoltada i música viscuda. Però carai, aquestes grans bandes, ens ho posen tan difícil als que anem pel món estalviant i mirant cada centimet.

Però ara penso en un altre fet. Segurament és cosa de l’edat, i és que també és cert que em costa trobar música, que em costa emocionar-me amb una cançó, ballar. Hauré de recarregar piles. Deu ser cosa de la generació de joventut, la meva, la X, que ens costa desprendre’ns dels anys 90. De tot allò que els finals d’aquella dècada i els principis de segle sempre els recordaré musicalment. I en canvi, quan pensi en altres àmbits culturals com pot ser el teatre, tota la meva referència és el teatre que es fa ara.

Per tant, benvinguda la música d’aquells dies. Sempre és un plaer escoltar-la. 

Pd. Quin tros d’home l’Eddie! 

6 comentaris:

Sergi ha dit...

Això diuen, oi? Que la gent es queda ancorada a la seva música de joventut, i a partir d'aquí ja no es fa res de bo. Però he de dir que a mi no em passa, i tu i jo som de la mateixa generació. En el seu dia sí que seguia alguns grups i em comprava els seus discos, en coneixia les discografies. Però després la meva opció va ser la ràdio. La ràdio musical, perquè m'avorreix molt sentir tertúlies i mandangues. A la feina tenim la ràdio posada, i a casa de vegades la ràdio i si no música en català, aquesta sí que l'he seguit escoltant i veient què va sortint de nou, també ens hem actualitzat. I quina ràdio? Doncs majoritàriament Flaixbac, estic al dia en el que sona de pop comercial a nivell mundial. A dia d'avui, RAC105 és exactament el mateix, posen la mateixa música però amb una mica de censura i sense els raps que incorporen moltes cançons d'ara. I quan vull música una mica menys comercial perquè vull una estona més tranquil·la, iCat. Hi haurà que dirà que tota la música que es fa ara no val res, que és tota igual i que a la ràdio repeteixen molt. Però a mi m'és igual, m'ho passo bé i em dóna molta vidilla aquesta música.

Sobre concerts, solc anar només a veure grups catalans, precisament perquè a mi m'encanta cantar les cançons i ara no conec les discografies de les bandes en profunditat, i no vull pagar una morterada per sentir algú del qual només conec tres cançons. I com que tampoc no és que sigui un format que m'apassioni, els concerts, doncs tampoc ho trobo a faltar. I sobre música que emociona... doncs no sé, depenent de com es miri. La música em segueix proporcionant moments màgics, la que es fa ara, i amb això en tinc prou.

Per cert, a mi Pearl Jam no em van dir mai res, i mira que eren de la generació, eh? Però no els vaig escoltar mai i desconeixia que seguien en actiu fins que vaig veure que tocaven aquí.

Carme Rosanas ha dit...

Jo sóc d'aquestes que es queden ancorades en la música de la joventut ... no m'he posat gaire al dia, la veritat, tot i que amb la música d'aquí, catalana sempre conec una mica més de cantants o de grups, que no pas amb els estrangers. Però la música que t'agrada sempre ve de gust escoltar-la.

Elfreelang ha dit...

ai la música sempre ens transporta al nostre passat recent o llunyà ...ens transmet moltes emocions , record de vivències.....però nosaltres també canviem com els diferents grups canvien les cançons encara que siguin les mateixes potser no les canten igual

abraçades

Garbí24 ha dit...

ens agrada la nostre música dels nostres temps, perquè ens recorda nits memorables dins a les pistes de ball.

Assumpta ha dit...

L'altra dia vaig sentir que es fan teràpies magnífiques per la gent gran amb la música! Persones que tenen alzheimer, són capaces de recordar cançons de la seva joventut i, per aquest camí, estan investigant la forma de poder millorar-los. Una passada!

Jo, de la música d'avui en dia, res de res... hehehe... la millor música era la de quan jo era jove (però molt jove!!!) els grans grups musicals dels 70. De la música dels 90 cap aquí diria que sóc bastant analfabeta :-DDD

rits ha dit...

Xexu, la ràdio també l'escolto, i m'agraden cançons, però tendeixo sempre a mirar enrere musicalment parlant. Hi connecto molt millor.
ICat quina gran sort poder-la tornar a escoltar al cotxe! M'encanta el programa del miki Puig i el del lluís Gavaldà.
Escolta'ls, dóna una oportunitat a Pearl Jam. Tenen magnetisme.

Carme, just és això, que sempre ve de gust escoltar-la, i torna, i torna....

Elfi, certament, hi ha grups que en un moment donat et poden haver agradat molt i dp ja no tant. A mi em va passar amb Els amics de les arts.

Joan, ja et veig donant-ho tot a la pista!

Assumpta, si, axò que comentes de la teràpia també ho havia sentit. Deu ser, doncs, que és bastant habitual, doncs. Posa't ICat, trobaràs joietes actuals.

Petons a tots!