A message to you Rudy, The specials.
Fa dos dies que he tornat a la feina, quin pal! I enmig de l’onada de calor, la tornada encara es fa més feixuga. El què donaria per tornar als dies passats.
Han estat dos setmanes, només dues, però han estat un bàlsam. Realment, aquest any he fet vacances.
Desconnectar de la feina, aquest any sí que ho he fet. Suposo que molt millor que altres anys, doncs en saber que hi ha dues persones, no marxava amb tanta responsabilitat, pes al damunt. Realment, ho necessitava. Fatiga mental professional. Ara miro les carpetes i el vermell em sembla diferent, més amable i tot. Sembla mentida però fer vacances realment és necessari.
Han estat vacances perquè, també, he canviat el meu entorn, he marxat. No lluny, ni viatges, ni he descobert indrets, fa temps que no m’ho puc permetre. Però he estat justament allà on volia estar i amb qui volia estar.
Dies de muntanya al Pirineu amb el Sr. E. Fresqueta, pluja, bons àpats, excursions a la nostra mesura, converses, silencis, riures i descans. I fins i tot, podent compartir els neguits que el primer dia m’aclaparaven.
Dies de platja amb la família. Potser amb els desajustos de fer en unitats familiars diferents que han de conviure, però gaudint del somriure de la mare nedant a l’aigua, del riure de l’avi Mon i les rialles del nét davant qualsevol gracieta de l’avi.
La calma d’estar just on vols estar. La pau del fer el que estimes i amb qui estimes. Plenitud.
Fa dos dies que he tornat a la feina, quin pal! I enmig de l’onada de calor, la tornada encara es fa més feixuga. El què donaria per tornar als dies passats.
Han estat dos setmanes, només dues, però han estat un bàlsam. Realment, aquest any he fet vacances.
Desconnectar de la feina, aquest any sí que ho he fet. Suposo que molt millor que altres anys, doncs en saber que hi ha dues persones, no marxava amb tanta responsabilitat, pes al damunt. Realment, ho necessitava. Fatiga mental professional. Ara miro les carpetes i el vermell em sembla diferent, més amable i tot. Sembla mentida però fer vacances realment és necessari.
Han estat vacances perquè, també, he canviat el meu entorn, he marxat. No lluny, ni viatges, ni he descobert indrets, fa temps que no m’ho puc permetre. Però he estat justament allà on volia estar i amb qui volia estar.
Dies de muntanya al Pirineu amb el Sr. E. Fresqueta, pluja, bons àpats, excursions a la nostra mesura, converses, silencis, riures i descans. I fins i tot, podent compartir els neguits que el primer dia m’aclaparaven.
Dies de platja amb la família. Potser amb els desajustos de fer en unitats familiars diferents que han de conviure, però gaudint del somriure de la mare nedant a l’aigua, del riure de l’avi Mon i les rialles del nét davant qualsevol gracieta de l’avi.
La calma d’estar just on vols estar. La pau del fer el que estimes i amb qui estimes. Plenitud.
ps. Ara només desitjo que aquestes vacances ens transformin i ens portin la pau i tranquil·litat que tant necessitem. Per continuar fent camí.
4 comentaris:
Que bé, rits. Ser on vols estar i amb qui vols estar, no hi ha res millor per fer vacances. M'alegro que hagis carregat piles i espero que la pau, la calma i la placidesa et durin molts mesos. Al menys fins a les properes vacances! Un plaer llegir-te i a sorbir una mica de la calma que transmets.
Ànims per la tornada a la feina!
Per això són les vacances, content que els hagis aprofitat
rits després de aquestes setmanes de desconnexió on volies estar i amb qui volies estar, ben segur que malgrat la calor ( que potser afluixarà ) la tornada a la feina encara que dura ho serà una mica menys....ànims i que et duri l'efecte vacances!
Això també són vacances, que sembla que si no te'n vas de viatge ja no són vacances ni res. En això Instagram fa molt mal, no pares de veure fotos de gent per totes bandes i acabes pensant 'per què jo no!'. Però res. Tanta necessitat de mostrar no és bona.
Però tornar a la feina tampoc és dolent! Almenys hi deus tenir aire condicionat!
Publica un comentari a l'entrada