Eye in the sky, Noa
Encara recordo el seu so. El primer cop que vaig escoltar la crida a la pregària: l’altaveu dels minarets. Després, es repetiria al llarg dels dies, com una música de fons. I aquest fet t’anunciava que estaves en un lloc ben diferent.
Un creuament de camins. Indret de mestissatge, de cultures ben diferents i que llavors, havien après a conviure en pau.
Quan penso en Istambul, ja no la recordo per l’equip de bàsquet que jugava contra el Barça quan el basquet era un esport reconegut. Recordo els colors càlids vermells, taronges, torrats, ocres, tots ben posats. La majestuositat de les grans mesquites. La història diferent i propera, alhora. Els basars (on vaig descobrir que no m’agrada regatejar), el te de menta, els banys turcs, i els kebabs, que aquí encara no es coneixien. Trepitjar Àsia, camins, aventures i molts riures.
Va ser dels meus primers viatges, i el meu primer tastet de la cultura àrab.
Va ser abans de tot, abans del 11S. Abans que ens canviés el món.
Ps. Felicitats Xexu, per 11 anys a la blogosfera. Ejem, 126 paraules.
La foto, Sant Salvador de Chora, una petita esglèsia cristiana. On també va nèixer el cristianisme, i que em va encantar per la seva senzillesa.
7 comentaris:
Moltes gràcies rits! A la tarda penjaré el post que he preparat, però abans afegiré el teu escrit, no hi pot faltar! Moltes gràcies per voler celebrar l'aniversari amb mi després de tant temps.
Una visió molt maca i molt teva, rits, no sé si aniré mai a Istambul, fins ara, no s'ha donat el cas, però si hi vaig segur que m'enduré alguna d'aquestes teves paraules.
No et feia gens aficionada al basquet
un bon viatge sens dubte, jo no hi he estat mai allà
bona participació per el blog aniversari del Xexu!!!
A mi també m'ha sorprès, això del bàsquet.
També dona un toc de mestissatge.
Us he de dir que sí, que durant molt de temps em va agradar el bàsquet. Com també m'agrada el futbol i altres esports minoritaris.
Petons i viatges mil!!!
Publica un comentari a l'entrada