13/3/18

Hibernació



Universos infinitos. Love of lesbian.


El neguit que sento avança. S’agreuja.
La conversa, ara, amb la mare. El virus.

Rita! Pensa en positiu.

Ara, són les tres. I estic més tranquil•la. No m’he d’encaparrar. Víric, però fora. Dijous metge.
Un altre maldecap d’aquests absurds que mortifiquen els hipocondríacs.

L’altre dolor.

Sembla que no sàpiga viure sense dolor.
Miro fotografies d’altres. Somriures. Segur que també tenen els seus malsons. I tanmateix, viuen.

Una bruíxola sense imantar. Voltes i voltes ràpides, nervioses, en un nord sense magnetisme.

Malvisc en aquests dies freds. Quin hivern.

Diumenge vaig veure ametllers florits. Amb el sol d’hivern que escalfa, encara desprenien més bellesa. La bellesa efímera d’un instant de pau.

La neu també era bella. Dolça com un gelat de llimona.
El fred glaça els dits dels peus.
Detesto el fred de peus. I en tinc.

Enyoro dormir amb estufa orgànica.
Cada segon que passa veig el rellotge més gran. Les hores, els dies.

Un missatge esborrat, qui sap si ha arribat.
Una súplica feta malbé. Un parany de dolor.
Una paret que no cau amb el mall dels meus desitjos.
Potser, amb amor no n’hi ha prou. Però, potser, ho és tot.

Fluir.
Fluor.
Flurescent.

Deixar anar, millor. I tan sols dir-ho cap endins, mentre el dolor baixa per l’esòfag i la tràquea, les espatlles es destensen.
I les llàgrimes llisquen pòmuls avall. I el nas envermelleix, els ulls s'inflamen, la cara es desfigura.
Aigua fresca, tovallola suau. I endavant les atxes. El somriure, i la revolta.

Els quaranta son això. Agres, de moment.
Una altra nit dormint malament.

Tan debò pogués hibernar. De fet, ja ho faig. Em tanco a tothom.
Diria que no m’ajuda a resistir el medi desfavorable.

Haurà d'arribar la primavera. Sempre arriba.

ps. Un post que he anat escrivint a estones. Feia temps que no escrivia des dels budells. Potser no s'entén res. Però cal?
I que consti que sempre he estat de tardor i hivern. Per què coi vull la primavera i la seva al·lèrgia????

6 comentaris:

Sergi ha dit...

Efectivament, no s'entén res. Però si a tu et va bé esceriure'l i publicar-lo, ja fa el fet. Per mi els 40 de moment no són res especial. Continuo com abans, o almenys m'ho sembla. És més una cosa psicològica que real.

Anònim ha dit...

Crisis dels 40? esperat als 50 i veuràs!

Carme Rosanas ha dit...

Gaudeix de cada estació al seu moment! Totes són maques... la primavera està a punt a punt d'arribar, una setmaneta, però els arbres florits ja ens l'avancen força.

Elfreelang ha dit...

els 40 al capdavall són la maduresa dels vint multiplicat per dos, arribarà segur la primavera ....els virus són per força democràtics i ens agafen a totes i a tots , l'energia nostra però els acaba vencent....ànims!

Garbí24 ha dit...

pensa sempre que en qualsevol moment pot anar a pitjor, si ho mires així el present sempre ens somriu....o ho intentem veure així

Barcelona m'enamora ha dit...

Fa poc jo he entrat als 30 i la veritat és que penso que canviar de dècada -encara que sembli un tòpic -també és començar un nou capítol- però amb més saviesa, més experiència i sobretot, tenint més clar el que es vol. Que els gaudeixis molt i t'apropis als teus somnis!