A principis del 2011 em vaig tallar el cabell. Recordo aquell post; quant de temps, quantes coses han passat. Poc després, em van explicar que hi ha dones que es tallen el cabell quan volen tancar una història. Fer un punt i apart, sovint, en l'àmbit sentimental, per deixar enrera aquella història dolorosa. Potser, segurament, en aquell moment va ser així.
Vaig estar tres anys amb els cabells curtets (no en plan garçon, però si força curts). M'agradava molt el pentinat, podia dur el cabell tan allissat com arrissat. Em vaig sentir nova, renovada. Més atrevida i tot. Van haver-hi uns temps ben bons.
Quan a mitjans de 2013 ma germana va dir que es casaria el 2014, vaig decidir tornar-me'l a deixar llarg. Per què? No ho sé, volia poder-me fer un pentinat. Però potser eren moltes coses més. Doncs el que sí que sé veure és que aquests darrers temps he perdut molt de tot allò que havia aprés i que tant m'agradava de com conduia la meva vida quan em vaig tallar el cabell.
Aquest setembre he tingut un altre casament ben important (encara no he pogut escriure sobre les emocions viscudes, crec que encara ho estic processant tot) i també volia dur els cabells llargs. Però el cert és que, passat el dia, vaig fer cua a demanar hora cap a la perruqueria. I tot i que ahir no era el dia més indicat per anar-hi, no vaig voler-ho deixar passar.
Per què el cabell curt aquesta vegada? No tinc cap desamor per oblidar, però en canvi, potser si deixar enrere, per totes, totes, els temps de desorientació i pèrdua que tant m'han acompanyat.
Un nou curs comença i un nou tall de cabell, per tornar a començar! I és que el més curiós de tot plegat és que llegint aquell post de 2011, allà ja deia que cada cop que em tallo el cabell de manera dràstica, m'acompanya un nou començament vital. I aquesta vegada, també vull que sigui així!
Tots necessitem canvis vitals, que ens facin evolucionar. I amb els petits gestos, els anem aconseguint.
ps. Ara, a pel següent canvi, el del pes. Aquest, buf, crec que costarà molt més.
18 comentaris:
Tots tenim els nostres "símbols" i aquest del cabell és tan bo i tan eficaç com qualsevol altre. Són coses que ens ajuden a materialitzar una idea... i potser a dur-la endavant.
Pentinat nou, objectiu nou.
Apa! Ara aconseguir-ho.
He de confessar que jo també estic obsessionada amb tallar-me els cabells cada vegada que comence una nova etapa. Suponc que és la sensació de sentir que et desfàs d'un gran pes al tallar-te'ls.
Posaria la mà al foc que l'anterior vegada et devia dir que potser una cosa va lligada amb l'altra, però que si ho fas per forçar el canvi segur que no et funciona, que ha de sortir de dins. Si no t'ho vaig dir, gairebé m'estranyaria. Doncs bé, aquest cop t'ha tornat a sortir de dins, això vol dir que alguna cosa bona ve. O més d'una. I potser una d'elles és la voluntat de perdre pes, si és això el que vols.
Doncs no, ho he comprovat i no vaig dir això. Bah!
No tinc ni idea de talls de cabells i canvis vitals (jo abans me'l tallava o canviava de color com si res, sense motiu)... el que sí et diré és que m'agrada molt aquest tall de cabell que t'has fet i que estàs molt maca (pel trosset que ens deixes veure) ;-))
M'agrada el nou tallat, a la foto se't veu molt maca! Jo també sóc de tallar-los quan vull deixar enrere una etapa.
Jo darrerament sóc la reina del cabell. Despres de molts anys de portar-lo curt i de tallar-me'l amb la màquineta fins i tot jo mateixa i no és broma. Ara m'ha pegat per deixar-me'l créixer. Per no trobar-me amb aquella mida tan lletjota, me'l vaig tenyir de roig, roig. Després em vaig fer unes trenens amb extensions i deixar que anés creixent en cautivitat :) i ara, vaig esperant... quan tardaré a tallar-me'l? No ho sé, perquè t'ho creguis o no tinc calor al cap!!!!
Així que, ja veus que no ets la única que batalla amb el cabell :)
Sembla mentida com influeix el cabell en la nostra manera de mirar-nos la vida. I el millor és que sempre torna a créixer.
M agradaria una foto completa per poder opinar amb més exactitud...😄
Jo últimament no sóc tan atrevida amb el cabell, abans no tenia manies, però mai ho vaig associar amb cap canvi vital. Però mola que així sigui, quan faig algun canvi sí m'agrada que tingui una manifestació visible també, d'alguna manera el fa tangible.
Endavant les atxes, doncs!
És curiós, però el canvi de cabells acompanya decisions importants.
Mira que si hagués de fer canvis a la meva vida cada vegada que em tallo el cabell seria molt moguda perquè ho faig cada 3 mesos xD
Bé, això dels cabells és un recurs que sempre funciona. Canvis. Jo, tot i que sóc un home ( sempre va bé deixar clares aquestes coses) també ho feia, ara em deixo grenyes i barba, ara em rapo i vaig ben afaitat, sempre acompanyant el canvi estilístic amb canvis vitals. Ara em limito a observar com l'alopècia avança inexorablement.
Aprofita tu que pots. I amb això del pes, procura no perdre'n gaire.
Per cert, aquest casament tan important no serà el teu?
De fet, només anar a la pelu ja és una mica voluntat de renovació, no?
Espero que aconsegueixis aquest nou principi. Perdre pes costa molt més, i tant, però no crec que sigui gaire important, tampoc tens tan sobrepès, rita, estàs molt bé així.
Més d'una vegada he anat a la pelu pensant que volia un canvi en la meva vida i que la part més fàcil era la del cabell... I ara m'adono que fa mooooolt que no hi vaig. Dec estar estancada? ;)
Endavant amb el teu nou començament vital!!!
També sóc de les que fa talls dràstics, el darrer el 2004 i ara amb la fermesa de voler que creixi, costa!
Felicitats pel canvi que surt de dins, segur!. Aires nous i favorables per tu, sona molt bé!.
Abraçada!
Moltes gràcies pels vostres comentaris. La gràcia és que quan me'ls vull tallar no hi penso si és per un canvi o no, simplement, me'n venen ganes. llavors penso en el canvi vital. I no, no espero que tallar els cabells tingui un efecte en la meva actitud, seria absurd. Però dóna ànims. Et sents millor, més content.
Ah, i no, no era el meu casament, per casar-me necessitaria un nòvio!
molts petons per a tots!!
Publica un comentari a l'entrada