12/2/11

Un tall inesperat


Un dia, en un sopar, em van preguntar quin era el meu llibre preferit. No sé perquè, en aquell moment em vaig quedar en blanc. Però sens dubte sé que el meu llibre preferit és Orgull i prejudici. Encara que de ben a prop, no sé perquè, m'atrapa Junts i prou. Suposo que en tots dos casos és el personatge femení, pel que admiro en el primer cas i m'identifico força en el segon.

En un moment donat, la Camille de Junts i prou, quan més abatuda es troba, quan més perduda i enfadada està, es talla els cabells. A la pel·lícula (a la que es correspon aquest fotograma) no s'aprecia gaire, però es clar, és al llibre on hi trobes molts perquès de tot plegat.

El setembre del 2002 vaig anar a Istambul de vacances. Era el final d'una etapa i l'inici d'una altra. Un món màgic, que anys després em decebria, m'apareixia al davant i amb ell molts interrogants de la vida que duia llavors van començar a esvaïr-se. El mateix octubre vaig començar a fer pràctiques de la universitat al lloc on encara ara treballo. Va començar una molt bona etapa que duraria uns quants anys.

I en aquell moment d'impàs, em vaig tallar el cabell. Gairebé ningú se'n recorda, però em vaig tallar els cabells ben curts.

Avui m'he tallat el cabell. No les puntes i el serrell, no, no. Un canvi total. De la melena més llarga que he portat mai a gairebé la nuca descoberta (bé, no curtet, curtet, però és que per la textura del cabell i la meva cara rodona, no me'l puc tallar més curt).

Volia que s'acabés gener, que arribés febrer, els dies fossin una mica més llargs i poder gaudir del sol de l'hivern que tant m'agrada. Volia baixar a la platja, sentir el fred a la cara i respirar. Volia deixar de sentir-me tan malament amb mi mateixa.

I sols un gest com ser prou valenta com per tallar-me els cabells sembla que hagi portat aire nou. La feina sembla que es comença a endreçar i avui ha estat el primer dia en molts en no tenir mal d'esquena tensional pel que estic vivint dia a dia. He llogat la plaça d'aparcament i finalment, i amb l'ajuda d'uns quants Philiberts, m'he tallat els cabells.

No espero que tot això em porti grans canvis, ni millors èpoques. Sols estar una mica més ….. en pau. I dibuixar.

ps. avís metereològic. El turmell està inflat dues vegades l'esquerra i porto tot el dia notant la placa per complert. Crec que, malgrat ara hagi vist la lluna en un cel clar, s'acosta pluja.

Els reis em van portar un quadern per dibuixar i pintar aquarel·la. Fa tantíssims anys que no agafava un llapis de dibuix! Crec que ja ni recordo fer anar el canell. He de recuperar temps perduts.

Els amics no en saben res, i fins demà al vespre no em veuran,....jejeje crec que es moriran de l'esglai!

13 comentaris:

Carme ha dit...

Doncs, a veure si et veiem amb aquest new look! Potser sí...

XeXu ha dit...

De vegades canvis més petits ja fan un punt d'inflexió. Si tu estàs contenta amb el canvi, no se'n parli més. Ara cal acompanyar amb actes aquest inici que t'has marcat, i que no quedi només en un rampell del que t'hagis de penedir. Ànims per tots els canvis que et vinguin.

Ah, el teu turmell és infal·lible, han anunciat pluges per aquest dilluns, i no sé si abans també!

garbi24 ha dit...

prendre decisions tant fortes ensenya la fortalesa de la persona....endavant sempre endavant i sort amb tot

El porquet ha dit...

Són petits canvis, petits senyals però que demostren que internament canvies i alguna cosa es remou a dins.

Ànims, endavant, cap ben alt i mirada de fura. Tenim la vida per endavant!

Tu, jo i l'Otis ha dit...

Fa uns anys el que ara és el meu marit va tenir el "plaer" de passar-me la màquina de rapar. Em vaig deixar els cabells al 3, se'm veien les idees i tot.

Però la persona que et mira des del mirall sembla una altra, i és com si et motivés per fer coses diferents, mirar les coses amb uns ulls diferents...

(Si torna el fred, necessitaràs una bufanda!)

Laia ha dit...

Aquests actes ajuden, de vegades. Quan volem fer un canvi interior, com que aquest no aflora, potser ens sentim diferents però ens seguim veient igual. Fer net per dins i per fora alhora pot ser un bon pas!!

Elfreelang ha dit...

Rits jo durant anys vaig portar una melena important i llarga ara ja fa milers d'anys que el porto curt...jo quan me'l tallo o retallo també coincideix en un voler tallar altres coses..simbòlicament i a més és curiós sovint quan decideixo anar a que em tallin els cabells coincideix amb una canvi de temps...plourà? prepararem paraigües...bon cap de setmana !!!

Assumpta ha dit...

Segur que et queda la mar de bé! El cabell curt també és molt xulo i... sobre tot, mooooooolt pràctic! ;-))

Ara bé... dius "Gairebé la nuca descoberta"... això significa més llarg que la foto de l'actriu que has posat (que ara no recordo el nom) hehehe si tu haguessis vist el mega-curt que he portat jo alguna vegada!! Allò sí que era la nuca descoberta i ben descoberta! :-)

Crec que, malgrat que moltes vegades porto el cabell semblant, sóc de les persones del món mundial que fa més canvis radicals al seu cabell... Agafar i tallar-lo curtíssim, deixar-lo créixer a tocar l'espatlla (llargues cabelleres les portava de més joveneta) a canvis radicals de color. Fa poc em vaig fer un vermell impressionant :-))

El més important és que a tu et faci gràcia, que t'hi sentis bé... Mira't al mirall, somriu-te, treu-te la llengua, riu, fes una ganyota, i digues "Ei, què bé que em queda el cabell curtet!!" ;-))

fanal blau ha dit...

Aquests canvis van bé, rits!
I ja ens explicaràs com t'hi has sentit i si algú es va morir de l'esglai...
Vinga, a pintar!!!

Molt molt bon diumenge!

rits ha dit...

CARME, si? Ens veurem aviat? Espero que així sigui, abans que creixi!!

XEXU, per què negar-ho? M'agrada més llarg, però no me'n penedeixo pas, el cabell rai, ja creixerà. I si, ho volia fer, res de rampell ho pensava de feia dies. Ha de portar molts canvis dins meu. Abans res de res, continua inflat. A veure si la pluja arriba demà.

GARBI, em caldrà una mica de sort, però suposo que la sort se la va fent un mateix, oi? Tampoc és una decissió tan forta, sobretot per qui li agrada canviar de pentinat continuament, però jo, que sóc més aviat poruga i de pocs canvis, em significa molt. Gràcies!

PORQUET, no sé si es remou gaire per dins. Va a dies. Però m'esforço i voler-me sentir bé, cuidar-me és un petit pas prou important per a mi.
Com és la mirada de fura? Jejeje, m'ha fet riure! Si, tenim una vida i no val la pena compadir-se eternament.

CA L'OTIS, uala!!! que fort, al 3!!!! que valenta!!! el meu curt, curt, no és, més aviat és una mica bob, o com es digui, però tampoc així.
Tens tota la raó. De moment no m'ha portat massa canvis, no miro les coses amb gaires ulls diferents, però sento que ho havia de fer. A tu et va portar molts canvis?
De bufanda sempre em porto, és una llarga història però el meu punt feble de salut és el coll. I també porto un barret al bolso per si de cas!

LAIA, de moment no és que hagi canviat massa cosa, però jo em veig diferent. I ja és un pas. He deixat la cua de cavall que portava i ja és molt.

ELFREELANG, de moment no ha plogut. Ja veus, la cama no és gaire bon senyal, això si, continua fent-me mal! A mi em costa molt canviar de pentinat. Mai havia estat conscient de voler canviar coses, segurament és com dius i les altres vegades també ho éren. Quan me'l vaig tallar al 2002 no n'era gens conscient, però em va dur coses ben bones.

ASSUMPTA, que valenta!!!! conec un que li agraden molt els cabells tenyits de vermell!. Encara em veig estranya, però si que és cert que feia dies que no em mirava tant al mirall i que em somreia.
Jo tant curt com l'Audrey Toutou (l'Amelie) no el puc dur, tinc el cap massa gros i el cabell massa rinxolat. I pràctic, no ho és tant, era més pràctic poder-me fer una cua i llestos. Ara em tindré que passar la planxa o posar els rínxols ben a lloc.
M'agradaria ser més agosserada, més cuidada amb el cabell i amb tantes altres coses, per sentir-se bé, però no ho faig gaire.
No sé si em queda gaire bé, de moment les valoracions son bones, però els que m'han vist m'estimen igual, simplement em volen veure somriure.

FANAL BLAU, de moment cap ensurt. Tothom content, i jo, també.
I si, he estat tota la tarda pintant, ha estat fabulós!

Molts i molts petons a tots. Algun dia us posaré una foto? Ais.... quina vergonya!!!

Tu, jo i l'Otis ha dit...

No sé ben bé si em va portar canvis... però als matins anava molt més ràpid per pentinar-me :p
Llavors ho vaig interpretar així: oi que les plantes es poden perquè rebrotin amb més força? Doncs per mi el mateix.

Assumpta ha dit...

Bé, he de dir que a mi el cabell em creix ràpid i aquestes són coses que tenen fàcil solució... en uns mesos ja torna a ser llarg ;-))

Uuuui, si encara pots pentinar rinxols és que no l'has fet massa curt!! :-DD

Ja he vist als bocins de dimecres que vas fent proves ;-)

rits ha dit...

CA L'OTIS, m'agrada moltíssim la teva interpretació. Suposo que és el que busco, agafar força.

ASSUMPTA, molt molt curt no és, s'assembla (encara que diferent) al de la Lídia Heredia,.... és que ara la veig al Banda Ampla!