21/6/11

No n'hauria de tenir



Tinc por.
No n’hauria de tenir. Arriscar-se, intentar-ho i qui sap què pot passar, potser res, segurament res, però potser qui sap què hi puc descobrir. Qui puc descobrir.
Em paralitzo i sobretot tenint en compte les notícies que corren al voltant.
Intento avançar amb moviments forçats i molt subtils –massa-, esperonada per les veus amigues que tot ho veuen amb un somriure i de forma ben natural.
La barreja de vergonya i por, la manera de fer tan diferent, la manera tan curiosa de conèixer-nos (o de retrobar-nos) i de relacionar-nos a fa que tot m’ho compliqui encara més de com complicat ja m’ho faig jo soleta.
I sé que si no faig res, la imatge serà cada dia més difuminada i menys real, i el record cada cop més idealitzat. I també sé que si no faig res i me n’oblido, segur que no patiré.
Però no puc. No puc deixar-ho estar, no he de deixar-ho estar.
Però, alhora, no puc.
Tinc por.






ps. Aquest havia de ser el post número 500? carai! quina mala passada, com sempre les mil i una contradiccions d'una mateixa, que ni amb 500 posts es poden canviar.

26 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

En llegir-te em vénen pensaments encadenats dins del cap. Els escric: Endavant! amb la por i tot. Gairebé tots tenim por en algun moment donat. No esperar gran cosa i aleshores tot el que ve és regalat. No importa tant el "què" vingui sinó com aprofitem i valorem allò que vingui sigui el que sigui. Descobrir, sempre és viure.

Sergi ha dit...

La paraula que he pensat primer és la mateixa que diu la Carme: endavant. No es pot dir massa cosa més.

I pel que fa al post 500, felicitats per arribar-hi, i pensa que aquest és el millor que podies fer, perquè és un reflex de tu mateixa, t'agradi o no, però els que et llegim fa temps sabem que en aquest post hi ha bona part de la teva essència. I ho dic com a cosa positiva, de veritat.

El porquet ha dit...

No ho deixis escapar! No ho deixis escapar! Te'n penediries sempre més!

I enhorabona pel post 500! A mi me'n queden.... 400 per arribar-hi, ehemmmm

Jesús M. Tibau ha dit...

la por en petites dosis ens fa humans. I superar-la, forts

Susanna ha dit...

Jo tinc por sempre. I sempre em queixo de tenir por. Saps allò de "consejos doy que para mí no tengo"? Doncs res que no t'hagin dit: ENDAVANT! Com em van dir fa poc, si no hi hagués la por no hi haurien els valents...

Assumpta ha dit...

Els valents són els que tenen por i, malgrat tot, segueixen endavant...
Qui no té mai por és un inconscient...
Així doncs, malgrat la por, a vegades val molt la pena córrer riscs!! :-)

Assumpta ha dit...

Ah... i és el post 500!! No havia vist la postdata!!... doncs MOLTES FELICITATS!! :-)

òscar ha dit...

(espera Rits que estic agafant "carrerilla")

... i jo, amb una cara de velocitat que ni un atleta dels 100m, que et dono una empenta virtual que oju

Clidice ha dit...

Doncs com què ja t'ho han dit tot, moltes felicitats per l'apunt 500! :)

ka ha dit...

Però és una por d'aquelles amb pessigolles a la panxa i tot??? M'encanten... I tant, endevant!!

lolita lagarto ha dit...

la por va trucar a la porta,
algú va anar a obrir
no hi havia ningú.
(M.L.King)

Endavant Rits, passi el que passi segur que hi sortiràs guanyant.. de veritat!

i felicitats pels 500......posts:)

fanal blau ha dit...

No li donis més voltes, rits. Tira milles que segur que és per bé.
No es poden deixar passar els trens pels dubtes i les pors de determinats trajectes. No hi ha res que no tingui solució: només una única cosa. O sigui que avanti!
I a pels 500 següents!
Un petó mooooooolt gran, noia bonica!

joanfer ha dit...

Sempre he pensat que tenir por no té per què sempre ser una cosa negativa, ben al contrari. El perillòs és que aquestes pors t'acabin menjant. Apostar per allò que et fa és un risc, és veritat. Pots guanyar o pots perdre. Però el més important és que per bé o per malament, ho hauràs intentat...

maria ha dit...

Em sembla que no puc afegir res més després de tot el que t'han dit...
Endavant!

Filadora ha dit...

Sí que pots Rits! Tu pots!
Si et fa il·lu, endavant!
I moltes felicitats pels 500!
A LES TRINXEREEEEEES!!!! :)

Elfreelang ha dit...

Felicitats pel 500 apunts! i la por serveix per a ser prudents només l'hem d'escoltar uns minuts i ja està ! endavant rits! és normal tenir por al principi però la il.lusió ha de guanyar la partida!

Audrey ha dit...

Som humans, sentir por no hauria d'avergonyir.nos. Sols se'm acut, endavant!, segur que te'n surts...

Abraçada!.

JJMiracle ha dit...

A la por dels altres és fàcil veure-hi solució, però quan la por empresona un mateix és difícil alliberar-se'n. Suposo que l'esforç val la pena. Endavant, doncs!

Garbí24 ha dit...

la por ens fa forts, o sigui que cada dia seràs més valenta...fins a arribar als mils posts

S.N. ha dit...

Nena!! La por MOLESTA PERO NO IMPIDE!!

rits ha dit...

Hola! Mil gràcies pels vostres comentaris i ànims. I per felicitar el post. Espero poder respondre els vostres comentaris en breu. De moment, sols dir-vos que sentint-ho molt, us decepcionaria.... la por ha vençut i no he fet ni el petit pas que havia de fer. Em sap greu.
Potser demà ho vegi d'altra manera.
Però moltes, moltes gràcies pels vostres ànims.

Un petó molt gran per a tots i totes!

DooMMasteR ha dit...

Si pots tornar-ho a provar, endavant!
Per molts posts guapa!

lisebe ha dit...

Ja ho han dit els company , la por es normal, tots i tenim en moltes ocasions.. vencer la por ens lliura de les indecisions i ens fa no solsament humans sino forts, sigui la que sigui, endavant sense pensar-ho massa amb atreviment i endavant les atxes!! i com diu la Mar si es la por de les pesigolletes mes encara!!

Petonets guapissima

Yáiza ha dit...

Una mica tard, però enhorabona pels deus 500 posts!! Déu ni do!

I pel que fa al contingut, i llegit el teu comentari... bé. Hi ha cops que tenim por. Potser tu tens por sovint. Però has de posar en una balança el que pots guanyar i el que pots perdre, i decidir tu mateixa. Si val la pena, llança-t'hi, no t'ho rumiïs més. Potser no ha estat ara, o potser no serà en aquesta ocasió, però un dia reuniràs les forces i superaràs les pors. Només ho has de voler amb totes les teves ganes!

Una abraçada, ànims i endavant!

rits ha dit...

Hola. Sé que us vaig dir que us contestaria individualment, però és que no he aconseguit vèncer la por i tampoc sé què dir-vos. Perquè tots els ànims que em doneu son certs però no n'he estat capaç. Estic una mica aturada, ja veurem com avança.

No sé si mereix l'esforç, però sé que és el que tinc que fer, simplement que em costa fer el pas.

Ja veurem com esdevenen els dies. Mil gràcies novament!!

Un petó molt gran a tots!!!

Ariadna ha dit...

Hola Rits,

Vaig fer la mateixa foto quan vaig anar aquest any a Girona. Curiós...

Ptns.