El meu avui em va ensenyar a cultivar la terra. Em va ensenyar que quan una planta està malalta no pot donar fruit, ni flors ni ser resplandecent. L'has de cuidar, regar, podar i potser donarà flor i fruit. Paciència i temps. Però si la planta està podrida per dintre, per molt que intentis cuidar-la o tenir-hi paciència, mai podrà brotar amb força ni donar flors ni fruits. Cal que l'arrenquis de sota arrel, remoguis la terra i tornis a plantar una llavor.
És veritat. Aquells qui encara acampen i dormen a plaça Catalunya no em representen. No estic d'acord amb ells, que continuin acampats malgrat la majoria decidís en Assemblea aixecar l'acampada. És veritat. Aquells que fan un mal us de la plaça no em representen, aquells comportaments incívics crec que no estan bé faci qui els faci.
És veritat. Em fa mal veure com s'insulta, s'increpa violentament. Com s'aprofita de la força d'una persona més débil. No em representen aquells que exerceixen violència per fer-se sentir i voler tenir la raó.
Com tampoc em representen els pares d'amigues que son homes de pau i bé, que van ser atonyinats el 27M o van anar a la Ciutadella, que cada dia treballen al servei dels més necessitats, ni aquells amb qui puc cridar o estar en més o menys acord.
I és que cap d'ells és qui m'ha de representar. No. Aquests amb qui puc estar i no d'acord son ciutadans, ciutadans que viuen de manera similar o diferent a la meva. Però tan lliures com jo.
Jo sóc lliure i responsable dels meus actes. De viure i estimar com vulgui i visc en societat i tinc uns drets i deures. I visc en un estat democràtic (quin excessiu i mal us se n'està fent d'aquesta paraula) i des de fa 17 anys voto els qui m'han de representar. Els qui estan formats per fer-ho i als qui pago un sou perquè vetllin per mi, per als meus drets i deures en societat.
I fa molt temps que veig i sento que aquells qui em representen no ho fan per a tothom, sols per a ells o per als més rics. Que no treballen per als homes i dones sinó al servei del poder, poder que resta en els bancs, mercats internacionals i països més poderosos i rics. Poder que abarca la gran corrupció política que es dóna des de fa molt de temps i que ja va bé per uns quants (el cas Millet no va sortir a la llum per mecanismes d'anticorrupció sinó per una forta i perseverant lluita dels ciutadans a través de les associacions de veïns). Poder que fa que els mitjans de comunicació siguin completament manipulats i que ens han fet caure en els nostres propis pecats de benestar i comoditat.
I tot i així, excerceixo el meu dret i deure de votar uns representants.
I fa molt temps que treballo activament en les desigualtats que els qui em representen són incapaços d'assumir i responsabilitzar-se'n.
I per això, ara que la societat està immersa en una crisi econòmica que han provocat els propis representants (no pas una crisi derivada de confrontacions socials per la manera de viure, o de caire religiós, no, no una crisi econòmica derivada de decisions polítiques), la societat comença a veure que qui els representa tampoc els ajudarà a sortir-se'n, a viure bé (perquè si, tots volem viure bé i crec que ja prou hem aprés que no es pot viure per sobre del què es té) perquè només es volen ajudar a ells mateixos. I veuen que les institucions, els mecansimes de decisió, aquelles institucions per qui els nostres avis i pares varen haver de lluitar molt, estan podrides. Per tant, que qui els hauria de representar no els representa. I es comencen a moure. Bé, malament, amb més conscens, amb menys, perquè no en sabem, perquè la violència de la situació on hem acabat no deixa prou espai ni temps per pensar, però es comença a moure alguna cosa.
I ja hi ha algunes coses que comencen a canviar (però que esclar poc surten). La pressió dels indignats arriba internacionalment, i a nivell local les Assemblees de barri ja han aturat desnonaments de avis o famílies. Curiosament ara s'investiga la família Botín per frau fiscal o l'ERE de Telefonica ha estat denegat. M'agradaria saber què hagués passat si no hagués exisitit el 15M, si s'haguéssin donat aquestes notícies.
I tot per això m'aixeco amb ells, perquè el que volem, diguem-li com li diguem, és que qui treballa per representar-nos ho faci diligent i dignament. I no em val quedar-me al sofà que ho arrecli un altre, perquè és cosa de tots.
Hi ha moltes coses en la nostra societat que estan podrides i sembrar de nou i amb això no vull dir que calgui aixecar un govern concret que ha estat votat, no es vol això. Va més enllà perquè hi hagi qui hi hagi serà el mateix, cal anar a l'arrel del funcionament de les institucions, modificar-les per tal que qui ens representi es guanyi dignament el sou que tots els paguem.
I per això avui surto al carrer, a dir NO al Pacte de l'Euro, un pacte que com bé explica aquesta senyora, ens vol estrényer una mica més.
ps. Aquesta tarda la consigna és que si algú es posa violent, asseure's al terra i aixecar les manes. Madrid ja està aixecada, Paris també.
És veritat. Aquells qui encara acampen i dormen a plaça Catalunya no em representen. No estic d'acord amb ells, que continuin acampats malgrat la majoria decidís en Assemblea aixecar l'acampada. És veritat. Aquells que fan un mal us de la plaça no em representen, aquells comportaments incívics crec que no estan bé faci qui els faci.
És veritat. Em fa mal veure com s'insulta, s'increpa violentament. Com s'aprofita de la força d'una persona més débil. No em representen aquells que exerceixen violència per fer-se sentir i voler tenir la raó.
Com tampoc em representen els pares d'amigues que son homes de pau i bé, que van ser atonyinats el 27M o van anar a la Ciutadella, que cada dia treballen al servei dels més necessitats, ni aquells amb qui puc cridar o estar en més o menys acord.
I és que cap d'ells és qui m'ha de representar. No. Aquests amb qui puc estar i no d'acord son ciutadans, ciutadans que viuen de manera similar o diferent a la meva. Però tan lliures com jo.
Jo sóc lliure i responsable dels meus actes. De viure i estimar com vulgui i visc en societat i tinc uns drets i deures. I visc en un estat democràtic (quin excessiu i mal us se n'està fent d'aquesta paraula) i des de fa 17 anys voto els qui m'han de representar. Els qui estan formats per fer-ho i als qui pago un sou perquè vetllin per mi, per als meus drets i deures en societat.
I fa molt temps que veig i sento que aquells qui em representen no ho fan per a tothom, sols per a ells o per als més rics. Que no treballen per als homes i dones sinó al servei del poder, poder que resta en els bancs, mercats internacionals i països més poderosos i rics. Poder que abarca la gran corrupció política que es dóna des de fa molt de temps i que ja va bé per uns quants (el cas Millet no va sortir a la llum per mecanismes d'anticorrupció sinó per una forta i perseverant lluita dels ciutadans a través de les associacions de veïns). Poder que fa que els mitjans de comunicació siguin completament manipulats i que ens han fet caure en els nostres propis pecats de benestar i comoditat.
I tot i així, excerceixo el meu dret i deure de votar uns representants.
I fa molt temps que treballo activament en les desigualtats que els qui em representen són incapaços d'assumir i responsabilitzar-se'n.
I per això, ara que la societat està immersa en una crisi econòmica que han provocat els propis representants (no pas una crisi derivada de confrontacions socials per la manera de viure, o de caire religiós, no, no una crisi econòmica derivada de decisions polítiques), la societat comença a veure que qui els representa tampoc els ajudarà a sortir-se'n, a viure bé (perquè si, tots volem viure bé i crec que ja prou hem aprés que no es pot viure per sobre del què es té) perquè només es volen ajudar a ells mateixos. I veuen que les institucions, els mecansimes de decisió, aquelles institucions per qui els nostres avis i pares varen haver de lluitar molt, estan podrides. Per tant, que qui els hauria de representar no els representa. I es comencen a moure. Bé, malament, amb més conscens, amb menys, perquè no en sabem, perquè la violència de la situació on hem acabat no deixa prou espai ni temps per pensar, però es comença a moure alguna cosa.
I ja hi ha algunes coses que comencen a canviar (però que esclar poc surten). La pressió dels indignats arriba internacionalment, i a nivell local les Assemblees de barri ja han aturat desnonaments de avis o famílies. Curiosament ara s'investiga la família Botín per frau fiscal o l'ERE de Telefonica ha estat denegat. M'agradaria saber què hagués passat si no hagués exisitit el 15M, si s'haguéssin donat aquestes notícies.
I tot per això m'aixeco amb ells, perquè el que volem, diguem-li com li diguem, és que qui treballa per representar-nos ho faci diligent i dignament. I no em val quedar-me al sofà que ho arrecli un altre, perquè és cosa de tots.
Hi ha moltes coses en la nostra societat que estan podrides i sembrar de nou i amb això no vull dir que calgui aixecar un govern concret que ha estat votat, no es vol això. Va més enllà perquè hi hagi qui hi hagi serà el mateix, cal anar a l'arrel del funcionament de les institucions, modificar-les per tal que qui ens representi es guanyi dignament el sou que tots els paguem.
I per això avui surto al carrer, a dir NO al Pacte de l'Euro, un pacte que com bé explica aquesta senyora, ens vol estrényer una mica més.
ps. Aquesta tarda la consigna és que si algú es posa violent, asseure's al terra i aixecar les manes. Madrid ja està aixecada, Paris també.
17 comentaris:
Entenc que s'ha de fer alguna cosa, perquè el que explica aquesta dona del vídeo, i tu mateixa és real i ens fan pagar justos per pecadors. Com sempre ha passat, per altra banda. El que passa és que segueixo tenint els meus dubtes de que aquesta sigui la manera. Sortir al carrer no significa res per tota aquesta gent dels grans bancs. Avui la gent al carrer, i demà ells a reunir-se per veure com poden guanyar una mica més de diners. Penso que s'ha de prendre els parlaments, entrar pacíficament i fer front al govern des de dins. I per això, no crec que hi hagi cap moviment que tingui prou força encara. Les protestes passives no impressionen a ningú, no fan cap efecte, i dubto que hagin tingut cap relació amb els actes que dius. Pel govern espanyol, Botín té més importància que els prop de cinquanta milions d'habitants del país. De molts d'ells es pot prescindir. Dels que tenen pasta gansa no.
"una crisi econòmica derivada de decisions polítiques" - Això és el que més indigna de tot, jo penso. Això i, naturalment, la corrupció, les pèssimes praxis, l'abús, l'estafa i el continuo repetir de "o nosaltres o el caos", "som l'únic sistema que ha sobreviscut, per alguna cosa serà" com si això donés carta de naturalesa a tot d'accions que disparen, directament, a la línia de flotació de la nostra societat.
Som tants afartats que no podran aturar-nos.
M'agrada molt el teu escrit, rits. M'agrada sobretot perquè sap valorar els pros i els contres de cada cosa.
Potser se't farà difícil d'entendre, però tot i que jo no hi aniré i seria una mica massa llarg d'explicar el perquè, desitjo que vagin molt bé les manifestacions d'avui.
Una abraçada, rits!
M'agradaria moltíssim que la manifestació d'aquesta tarda a Barcelona fos un èxit de gent doncs, tal com molt bé explica la senyora del vídeo, tot això ens afecta a tots. Una gran manifestació, pacífica.
Desgraciadament, crec que són coses ja decidides (Alemanya és "poderosa") però, tot i així, no es pot perdre l'esperança que, si és tanta la gent que es manifesta, hi pogués haver un cert replantejament. Així ho espero i t'asseguro que tindria una gran alegria si així fos. Mai han estat els banquers ni els especuladors sants de la meva devoció.
De totes formes, segueixo pensant que tot aquest moviment -ara que està tan actiu- hauria de mirar d'aglutinar-se en quelcom que acabés podent-se presentar a unes eleccions (digues-li federació d'assemblees, grups de ciutadans o com sigui) i convèncer a la gent de com n'és d'important d'utilitzar les urnes i saber veritablement el teu recolzament, no es pot dir "som molts", la força de veritat la dóna poder dir "tenim tanta gent que ha dipositat la confiança en nosaltres, ens han votat"... Al cap i a la fi, tampoc falta tant per unes eleccions a l'Estat :-)
I és que, utilitzant paraules d'en XEXU, tot i que hi canviaré el sentit, "s'ha de prendre els parlaments", sí, d'acord, però l'única forma de fer-ho pacíficament és a través de les urnes. No saps com m'agradaria poder veure-ho! :-)
Molta sort aquesta tarda!!
Parlo d'eleccions a l'Estat, perquè són les properes, no falta gaire i, ara per ara, és qui té la paella pel mànec... (i tampoc és que m'agradi, però és el que hi ha)... però crec que hi ha temps per fer-ho :-)
Rits, ja he vist a les notícies que la manifestació ha estat un èxit i, a més, totalment pacífica.
Ara bé, com alguns dels comentaris anteriors... no sé si això servirà de res.
A tall d'exemple la gran manifestació que hi va haver el 10J... per a què ha servit?
Em sap greu, però no veig la manera que les classes polítiques, la genteta que mana ens facin cas d'una vegada.
Per més que bramem ens ignoren sistemàticament.
Moltes gràcies pel teu escrit Rits. M'ha agradat molt i seguiré investigant sobre el PACTO DEL EURO a veure si en podem saber alguna cosa més. Fa uns dies vaig poder sentir Arcadi Oliveras i em va "remoure" per dins, penso que n'hi ha molts que callen, que no diuen tota la veritat i la gent ha d'estar més informada per saber què s'està "coent" i què ens espera als ciutadans ...M'ha agradat molt l'escrit de veritat. Gràcies maca!
El qui plantegen que els "indignats" haurien de crear un partit polític i presentar-se a eleccions no han entès res del que ha succeït el darrer mes i està succeint.
El moviment del 15M és un moviment de conscienciació de la societat civil, de voler jugar un paper actiu en les decisions que ens afecten. I una reivindicació que de política se'n pot fer de moltes maneres, i la parlamentaria només és una d'elles. I això no és utopia, i sinó podem preguntar als nostres companys/es islandesos, que gràcies a la mobilització social van refusar pagar el deute als bancs, engarjolar als polítics i banquers responsables de la crisi i estan refent la Constitució amb participació ciutadana (no només dels parlamentaris i polítics electes).
Benvolgut JOAN MANEL, a Islàndia es va decidir no pagar el deute dels bancs després de preguntar-ho en referèndum... o sigui, després de passar per les urnes. Es va preguntar, la gent va votar i, amb uns resultats clars, es va actuar :-)
Això està clar! No pretenc creure que perquè hi ha una gent que surt al carrer ja té raó. El que dic és que hi ha maneres de tramar una democràcia més participativa, i un exemple clar són els referèndums, és a dir preguntar a la ciutadania sobre allò que li afecta. I no conformar-nos amb votar cada 4 anys i esperar.
Exemple clar d'actualitat: les retallades previstes en el pressupost de la Generalitat no estaven a cap programa electoral (ni al de CIU). A qui representen aleshores quan les apliquen?
Moltes gràcies per comentar el post. La veritat és que aquest post és resultat de pensar força en tots els esdeveniments d'aquests dies. Del xq, de tot el què es parla i per donar un enfoc diferent. Evidentment no vol convèncer ni defensa res, sols el que jo crec, que és el que sempre ha mogut aquest blog.
XeXu, la veritat és que no t'entenc gaire. Dius que algo s'ha de fer, xò tampoc estàs d'acord amb les maneres. I quan es donen d'altres més agressives, tampoc estàs d'acord. Què faries tu?
Jo només faig el què està a les meves mans. I intento viure coherentment amb això (sovint tampoc ho aconsegueixo)
FERRAN, no ens podran aturar. Lo d'ahir va ser meravellós. Avis picant cassoles des dels balcons de les residències, tots els carrers importants de la ciutat tallats plens de gent, senyores amb rètols “jo també sóc un perroflauta”, famílies,.... buf, és que aquesta crisi és de tots!! i en el poble està la solució, la pressió que podem fer perquè d'una vegada per totes ens escoltin.
Gràcies, CARME. No m'has de donar explicacions, cadascú és lliure d'anar o no anar. Va ser un èxit. Dimecres sols es va perdre un partit, ahir se'n va guanyar un altre, però juguem en una lliga molt complicada. Ja veurem com ens ensortim.
Va ser un èxit, ASSUMPTA. Segons la Guàrdia Urbana 50000 persones, segons els indignats 275.000. No sé qui tindrà raó, només sé que Pla de Palau ja era ple, jo al mig de la Via Laietana i pl Catalunya ben plena. Van trigar 4 hores en poder passar tothom.
El Pacte de l'Euro ja està fet. Però com a mínim hem de mostrar el nostre desacord. Això només acaba de començar. Les coses estan molt maldades i vindran temps pitjors.
El Moviment no és de polítics, és de ciutadans. I no es preten formar un partit polític sinó que els que hi ha funcionin millor. Jo no puc ser política, però si que tinc el dret d'exigir als que fan la seva feina que la facin ben feta.
I si, tenim les urnes, però els mecanismes de tria i de funcionament no son justos. I és això el que cal arreclar, però els polítics no els interessa. A les eleccions estatals ja sabem què passarà. I no et fa por?
En relació amb el segon comentari dir-te que certament es va fer un referèdum, però aquest es va fer gràcies a la pressió popular. Si el poble no hagués fet pressió, no s'hagués plantejat.
No sé si servirà, però com a mínim és fer alguna cosa PORQUET. Una de les frases que es cridava era “no ens podem apretar el cinturó i baixar-nos els pantalons alhora”. Crec que diu molt.
Al meu parer el 10J no ha servit de res xq estava polititzat. Tots els polítics van anar a fer-se la foto xò ha quedat manifestat que no tenen cap interès en proposar un referèndum ni portar el tema a les Corts.
Precisament xq ens ignoren, ens hem de fer sentir. És la única opció.
MARTULINA, moltes gràcies. Si, jo tb vull continuar investigant xq no hi entenc gaire, igual que passa amb la Llei Omnibus. Va passar per les meves mans per temes de feina, xò lo meu era tan secundari que no li vaig prestar atenció. Ara, cada cop que sento algo crec que ens l'han colat ben colada.
L'Arcadi Oliveres fa molts anys que va dient el que ara diu i si, remou. I mira com l'estan intentant fer callar alguns. Però les seves idees fa molt que uns quants les veiem ben igual.
JOAN MANEL, està clar que l'objectiu no és fer de polítics. No en sabem, sols que els que ho fan, ho facin dignement, i aquest era l'objectiu del post, fer veure que no portem idees noves sinó que les estructures que ja hi ha realment serveixin pel què van ser creades.
Completament d'acord. Els islandesos amb el seu Moviment van aconseguir que les institucions els escoltéssin i ara estan refent la Constitució. Aquí sembla impossible, com tb sembla que un referendum per la independència sigui possible i això que va sortir un milió de gent al carrer, però els polítics no volen. Però cal seguir treballant, algun dia ens hauran d'escoltar. Potser com quan passi el què va passar a Islàndia, tothom en fallida.
S'estan fent moltes coses i estic segura que tard o d'hora algú ens escoltarà.
Lo de les retallades és molt fort. Com es va jugar i com es continua jugant a l'oca amb els diners públics. Però saps què començo a pensar? Que s'aprovin els pressupostos i les retallades i llavors, d'aquí un any, quan encara ens collin més, llavors més gent sortirà al carrer. Això si, llavors els fets del Parlament, allò si que seran infantilades.
Un petó a tots.
Vaig seguint amb interès el que escrius i els demés comentaris i la veritat és que m'alegra que la manifestació d'ahir fos un èxit, t'ho ben asseguro :-)
(em sento molt més identificada amb una manifestació pacífica i amb molta gent que amb una acampada que ocupa dies i dies una Plaça, molt més)
Però el que jo no entenc és quan dius: "A les eleccions estatals ja sabem què passarà. I no et fa por?"
A veure... "por", el que es diu "por" no em fa, perquè si guanyen serà que la majoria de la gent així ho ha volgut. Ara bé, em fa ràbia, m'empipa i preferiria que no passés perquè jo, evidentíssimament, no els votaré i m'encantaria que no passés.
O sigui: jo no vull que guanyi el PP, per tant votaré una altre opció... El que sí és segur que no podré fer és votar cap partit, organització, federació, agrupació... que representi els indignats i no ho podré fer jo, ni ho podrà fer ningú, perquè no hi creieu.
I el que jo, personalment, no entenc és aquesta mena de "fòbia" a les urnes...
Amb tanta gent que hi havia a les manifestacions, no entenc que no es vulgui mirar d'aturar això que a molts els sembla inevitable.
Si els indignats el dia de les eleccions es queden a casa, si no volen oferir-se com a opció perquè "això no passi", si no volen organitzar-se de la forma que sigui perquè se'ls pugui votar i, arribat el dia, els peperos sí que van a votar massivament, llavors, definitivament, jo (com ha dit en JOAN MANEL) no he entès res.
Un èxit de participació! ara els qui estan al poder que no es facin els cecs ni els sords!
ASSUMPTA, no es pot pretendre que d'un algo tan gran com els indignats i tan heterogeni surti un partit polític. I no és la voluntat. Per tant, no cal seguir en això, perquè no és el que volem els indignats, només volem viure dignament.
Per cert, a Madrid ja parlen de convocar un referèndum (no sé xq votar) i una vaga general. Altres mecanismes de pressió al govern.
I sé que això no és gaire popular, però el Moviment de Madrid ens dóna moltes voltes a aquí, que només fem que posar-nos llenya entre nosaltres.
ELFREELANG, es faran els cecs i els sords, xò tard o d'hora ens hauran de sentir.
D'acord, RITS, però, si us plau, no t'ho prenguis malament... tan sols miro d'entendre.
Mira, faig un darrer comentari perquè el que menys vull és que interpretis que estic aquí intentant posar "negativitat" quan tan sols miro de donar una opinió.
Sé que la gent té motius per estar indignada, molts els tenim, per tant això no ho nego, ni ho he negat en cap moment... no estic pas en el "bàndol" dels banquers jo, i això ja ho saps :-)
Intento explicar el que penso, de bon rotllo, precisament perquè crec que és parlant com s'entén la gent.
I el que jo no entenc, i per això pregunto contínuament és com es pot saber el què vol la majoria de la gent si no es passa per les urnes. Tan sols és això.
I, sincerament, no veuria jo tan difícil crear alguna mena d'organització amb uns punts de consens clars, unes línies bàsiques que, evidentment hi han de ser, que es pogués presentar a les eleccions i, un cop tinguessin els seus representants, "des de dins" seria molt més fàcil canviar les coses.
Altrament, el mes que ve, l'any que ve, d'aquí dos anys... pot sortir qualsevol altre moviment del signe que sigui que, també, sense passar per les urnes, vulgui fer pressió en "això" i "allò"...
Si no fem servir les eines que tenim al nostre abast, i que són perfectament vàlides, estarem obrint la porta a que, qualsevol grup, amb qualsevol mena de demanda faci el mateix.
Jo ho veig així i em sembla que hauria de ser així, ho crec sincerament i no ho dic ni per fer empipar a ningú, ni per portar la contrària ni per crear mal rotllo, em pots ben creure.
Bona nit! :-)
No m'enfado i entenc que preguntes i interpel·les. Simplement, jo opino que el sistema electoral està desfassat i absolet, de manera que no es pot representar totes les opcions, i que cal modificar-lo. Per això quan dic que la solució està fora les urnes és que el què cal modificar és la manera d'arribar a ser representatnt. I per tant, la opció de les urnes no em sembla una solució, que cal modificar més coses perquè llavors qui surti a les urnes representi dignament.
I per mi, constituir en un partit polític no és la voluntat que tenim ni científics, ni mestres, ni metges......
Però sols és la meva opinió.
Publica un comentari a l'entrada