Ara per ara només puc veure quatre bocins positius al bon temps:
els capvespres (aire fresquet, terraassetes, passejades, brisa del mar,...)
capbussar-se al mar (vital tot i la calor, el sol i la sorra)
portar sandàlies i les ungles dels peus pintades (m'agrada moltíssim)
els collarets de colors (si, ja sé, podría posar-me'ls tot l'any, però no és el mateix)
ps. I quins son els vostres bocins del bon temps?
Ps2. No puc obviar el què ha passat avui al Parlament. M'avergonyeix i entristeix l'actitud, la violència d'alguns indignats. No l'entenc i em fa sentir petita. No té sentit, perquè des de l'inici era un camí que es rebutjava.
Puc entendre que s'increpi, que es faci present la indiganció davant uns pressupostos de retallada (tot i que no estava massa d'acord amb aquesta acció, ja que els parlamentaris que tenim i que voten els pressupostos son els que van sortir d'unes eleccions), però a l'actitud violenta cap a qui sigui, no l'entenc ni comparteixo.
I em sorpren dels indignats. Sempre s'ha defensat una altra postura. I de fet, sols han estat una minoria, la majoria de la gent que anem participant, anem coneixent el que es fa i el què es vol aconseguir no seguim aquest camí sinó el de les actuacions pacífiques i la desobediència civil.
I seguiré defensant el Moviment, això ja no es pot aturar per molt que tinc por, doncs sempre he pensat que la violència sols genera violència.
Això sí, i sols és la meva opinió, que el president vagi a aprovar uns pressupostos que retallen molt, moltíssim les ajudes o els serveis públics, en helicòpter, un helicòpter que haurem pagat tots, no l'acredita gens ni mica. Que digui que farà us legítim de la força i que s'ha traspassat una barrera vermella, encara menys perquè enlloc d'acostar, de fer entendre el seu projecte, encara crea més fracció. Al meu entendre, hauria d'haver estat valent, haver donat la cara i estar disposat a sentir que hi ha qui no està d'acord amb aquest pressupost. Austeritat i retallada només pel què es vol.
I sols demano que s'intenti pensar objectivament. Hi ha fotos circulant amb mossos camuflats, que primer no he tingut en compte però quan després una segona foto demostra que son mossos, doncs no legitima res. I quan sents que a Grècia un milió de persones es manifesten i aquí no se'n diu res, és que es té por. Por d'alguna cosa que ja no es pot parar.
Però si us plau, no caiguem en el que no sóm la majoria. Un moviment pacífic.
12 comentaris:
Els indignats ja s'han desmarcat teòricament de les actituds violentes, però molt em temo que el mal està fet. És el que la gent que va en helicòpter a retallar ajudes socials esperava.
Bon blog, et segueixo des de www.tenimunblog.com
Rits, acabo de baixar dels Pirineus després de cinc dies perdut i em trobo amb aquesta "notícia".
Així que avui, amarat encara d'aires de muntanya no comentaré res sobre aquest tema dels indignats ja que m'acabaré indignant de veritat.
Només dir-te que, avui, a muntanya ja es respirava un aire a estiu meravellós!
Uns bocins ja pre-estiuencs que, malgrat la xafogor i cansament que solen anticipar, són bocins farcits de vitalitat i ganes de menjar-nos les coses.
El Luka de Suzanne Vega sempre m'ha semblat una cançó massa trista.
Doncs jo recomano la lectura d'aquest post.
A veure si aprenem a respectar el Parlament de Catalunya.
La indignació hi és i ha de ser-hi, però no d'aquestes maneres.
Em quedo millor amb la imatge dels peus
Rits perdona que passo directament als fets d'avui hi havia des d'ahir a la nit milers de persones , entre ells han estat uns quants ( i ves a saber si eren a sou ...vull dir pagats)els qui han fet actes agressius, i saps quan val un vol en helicòpter? un hurra pels parlamentaris que no han anat en helicòpter! vídeo
Doncs parlem de bocins, perquè amb la resta no ens posarem d'acord. M'alegro que trobis alegries en el temps que fa. Jo estava content amb el juny que teníem, però s'ha acabat. Un bocí, el front perlat de suor... fantàstic.
Mmm els meus bocins són diferents aquest any: ganes de crear, colors vius, seguir fent teatre, estar amb qui estimes i tot, acompanyat d'una bona música i de bona olor, una olor cítrica, allimonada, fresca!
PD: Jo tinc pendent pintar-me les ungles dels peus aquest any encara!!! No passarà d'aquest cap de setmana!
Doncs jo recomano aquest post: Yo he estado en el parque de la Ciutadela
I a veure si aprenem entre tots a respectar les persones, en especial aquelles que estan patint més la crisi (aturats, desnonats, afectats de retalldes de sanitat i educació, ...)
Perdoneu, el link era incorrecte. És aquest:
http://enriquerichard.es/2011/06/15/yo-he-estado-esta-manana-en-el-parque-de-la-ciutadela/
El que està passant a Grècia no ens arriba perquè és el que ens passarà aviat a nosaltres. La violència prendrà el carrer i els indignats ens semblaran angelets bufadors. Estem tan acostumats a creure'ns això de l'oasi català que fins i tot hem mirat els indignats amb paternalisme, "ves aquesta canalla, ara amb què ens surten", i sense voler veure que les coses van a molt mal borràs i que ni Alemanya s'escapa de la crisi. Que tot això del pacifisme està molt bé, però quan la gent està emprenyada sempre hi ha algú a punt per encendre el foc i una mala tarda de toros va acabar en la Setmana Tràgica, no ho oblidem. Uns quants gestos de per dalt no ens haguessin fet cap mal (posar en Millet a la presó, fer plegar uns quants corruptes ...).
Per cert, m'encanta aquest temps per dur les ungles dels peus pintades també :) L'esperança és l'últim que hem de perdre.
GOTHAM, moltes gràcies per la teva visita. Si es va fer mal, però en un blog, en un comentari, vaig llegir que sols s'havia perdut una batalla. Com que no m'agraden les guerres, crec que dimecres es va perdre un partit. Ara toca sortir al carrer a jugar un altre.
I saps qui va en helicòpter s'està desacreditant ell solet. Les coses s'han anat posant al seu lloc.
PORQUET, em sap greu que després de desconnectar arribis i et trobis amb tot això. Però és el que vivim i viurem, perquè les coses no funcionen. Hi amb un 20 i pico per cent d'aturats la crispació social anirà a més. És inevitable.
Me n'alegro molt que t'hagi anat bé per la muntanya.
ÒSCAR, a mi l'estiu no m'agrada massa, la xafogor i cansament em mata. Per això intento buscar les coses que si que m'agraden de l'estiu.
Potser si que és una mica trista, era la que sonava mentre em pintava les ungles. A més, a mi em recorda sempre una amiga que ara viu lluny que sempre la cantava amb la guitarra.
ASSUMPTA, vaig llegir el post però no el vaig comentar doncs no em semblava bé posicionar-me amb algú qui no he comentat abans.
El respecte és una paraula que molta gent hauria d'aprendre què vol dir. No només els que van increpar, els que hi havia a dins no són sobrepoderosos per fer segons quines coses, també cal aprendre a respectar a qui serveixen.
GARBI24, no aquella no va ser la manera. N'hi ha moltes i espero que avui es demostri que en sabem molt més.
ELFREELANG, doncs si, estic d'acord, els que no van anar en helicòpter van ser valents i van donar la cara, per ells si que m'avergonyeix el que va passar. Però crec que els que van anar en helicòpter, els ha començat a passar factura tot plegat.
Lo dels secretas, molt fort tot plegat, però fa anys que passa i se sap. L'únic que aquesta vegada ha quedat reflectit en videos, i no pas de periodistes a qui van vetar. Has vist el video?
XEXU, intento trobar alegries perquè a mi la calor no m'agrada gens. Si, el juny que ha fet ha estat un regal! Ecs, va segur que pots buscar un altre bocí una mica menys suat!!
MARTULINA, ja t'has pintat les ungles? Molt bons bocins!!!!
JOAN MANEL, moltes gràcies, feia temps que no llegia l'Enrique. Saps que va ser el meu primer iniciador? Jejejeje, que ja tinc una edat. Una gran, gran persona!
Més amunt ho he dit, tots hem d'aprendre què vol dir respectar. Els nens del mijac ho tenien clar amb el lema passa, oi? Ens veiem aquesta tarda.
CLIDICE, tens tota la raó. Aquí anem pel camí, no es genera propostes de creació de treball, sols com escanyar més a la població. I aquí doblem l'atur de Grècia!!!
Uns quants gestos, és veritat, però ells no volen escoltar. Van a la seva, per això el poble s'aixeca.
Oasi català? Aquí de vegades ens creiem molt bons, que si generem la riquesa de tot l'estat, que si ja està bé que no ens tornen els diners,... és cert, xò perquè no treballem per les coses que no van bé aquí. Això no és un oasi. Aquí hi ha molta gent que pateix, però molts volen fer ulls clucs.
És veritat, mai s'ha de perdre l'esperança. També és un motiu per aixecar-me.
Un petó a tots i totes!
Publica un comentari a l'entrada