Vida

"La vida et pot canviar en un moment, això no se sap mai"

Feia dies que hi pensava. Haurà nascut ja? Quan va ser que ens vam trobar i em va dir que estava embarassada? Ais, això del pas del temps no ho acabo de portar gaire bé, s’esmuny, passa tan ràpid que perds la perspectiva.

I és clar, som tants veïns, si gairebé mai em trobo amb els del costat! Coincideixo amb els mateixos, en moments concrets; cosa de rutines, suposo. O de tant en tant et portes sorpreses.

Però sí, tenia moltes ganes de coincidir amb ella. I ahir, justament ahir, quan més atabalada anava, s’obre la porta de l’ascensor i me la trobo, amb el cotxet, les bosses d’escombraries i la gossa. També ben atabalada.

Quina coseta tan bonica i dolça!! Crec que és el nadó més rialler que he vist en temps. Li tocava la panxeta i s’esclafava de riure i mirava a munt i avall, amb ganes de festa. És tan simpàtica i desprèn tanta vitalitat que és impossible no riure amb ella. I ja té dos mesos!

Pot semblar que som una comunitat més aviat freda, com el barri on estem, amb realitats ben diferents i maneres de fer ben distintes. Però el cert és que hi ha persones molt properes. A més, som una comunitat força jove, on els cotxets de nen petit s’estan multiplicant força els darrers mesos. I en moments de felicitat com aquests és quan t’adones de lo proper que pots ser. Que es van teixint relacions.

Fa temps que penso que amb aquesta parella tindria força proximitat, que per manera de ser serien molt propers però el dia a dia, el fet de ser més aviat tímids, de fer la cadascú seva i no ficar-se (sobretot jo) marca distància. Ahir, aquesta distància es va trencar una mica més i una conversa enmig del replà ben personal i íntimaens va apropar definitivament, res dels problemes del pàrking, de les terrasses o d'altres maldecaps. I agraeixo tant aquella conversa, curta i potser que no tindrà importància per l'altra part, que fa que fins i tot un post que fa temps que tinc escrit quedi pràcticament descartat. Perquè és ben cert, la vida et pot canviar en un moment, això no se sap mai.

ps. La foto és d'aquesta bogaire finlandesa que fa fotos increïbles a la seva filla quan dorm. N'hi ha de precioses. I la cançó, una cançó de bressol com una altra.

Avui no hi ha bocins.