Tornar a casa pensant en els núvols. Potser masses estones a les alçades.
Posant excuses a la raó i tenint una imaginació massa desenvolupada.
Però, per sort (?), el dia em torna a posar a lloc.
L’esgotament físic dissimula l’esgotament mental.
Muntanyes russes sense loopings però amb el mateix ofec al pit.
Caiguda lliure sense necessitat de fer cua.
Per no agradar-me els parcs d’atraccions, trobo que visc massa fort les emocions, que no pas vol dir viure emocions fortes.
Ps. Sóc una cagada i mai em veuran en una muntanya russa o coses d’aquestes, jo com si fos un nen petit, com a molt, les d'aigua (i ja tinc prou).Però en canvi, sóc especialista de muntanyes russes emocionals.
15 comentaris:
Mira, avui és d'aquells dies (d'aquells posts) que penses que, per més que t'ho miris del dret o del revés, no trobes que sigui només empatia, que sigui només portar-ho al nostre terreny. Avui no hi ha confusió i estàs parlant de coses diferents i jo me les faig meves. Almenys en essència. Això de les muntanyes russes emocionals m'ho conec molt bé. I així com tu, sóc poc valent per algunes atraccions de fira, tinc un límit de valor. Però en muntanyes russes d'aquestes sóc el rei!
Jo tampoc sóc valenta en les atraccions de fira. De fet no només no em fan cap gràcia, sinó que ni tant sols m'interessen gens com per fer l'esforç de perdre la por.
Pel que fa a les emocions, jo també sóc de les que les visc intensament... però d'aquí a muntanyes russes, no sé, no m'hi acabo d'identificar... tampoc m'agraden massa, aquestes.
A mi les muntanyes m'agraden les catalanes Montseny, Montserrat, Núria....les russes no gaire que maregen i parlen en estranger....no m'han atret pas mai les atraccions aquestes wue et fan anar amb el fetge a la gola....
De vegades mirant els núvols podem posar ales als problemes terrenals. I enviar-los als núvols, si cal.
Les emocions, també, ens fan viure.
a les atraccions de fires pots estalviar de pujar-hi, a les de la vida real de vegades no, però cal tenir en compte que en tot el circuit sempre hi ha una part bona, la que hem de gaudir i recordar.
Agafa ticket, torna a pujar.
coïncidim força tant amb les muntanyes russes emocionals com en pensar en els núvols...:)
En ma vida he pujat a una muntanya russa ni ho penso fer... preferiria morir d'una altre forma ;-))
Ara bé, muntanyes russes en l'estat d'ànim les tinc constantment, a cada minut de la meva vida puuuuuuuujooooooo i baaaaaaaaaixooooooo i puuuuuuuuujooooooo...
La gràcia està en que arriba un moment que t'hi acostumes tant que arriba el dia en que, quan ets a la part baixa, ets capaç de fer l'esforç mental de dir "si, ara estic malament, però ja sé que després estaré millor" i això sol ja ajuda :-) (evidentment, no és definitiu, clar) però es relativitza una mica :-)
Ei, quina cançó tan xula!! No la coneixia i m'ha agradat aquest so que té :-)
Em quedo amb la frase del Garbi24 " Agafa ticket, torna a pujar."
Potser tens masses emocions. Jo de vegades em sento una mica cadaver...
je je DooMMaster, m'has fet riure.. sentir-se cadaver per contrast..:)
Buf, els Dragon Kans de la ment poden arribar a ser molt i molt més vertiginosos que el de la costa tarragonina.
A vegades, però, crec que ens escalfem massa el cap i potser seria més senzill tirar pel dret.... fàcil de dir oi?
com t'entenc...
ja fa temps que devia comprar un tiquet indefinit i vaig donant voltes...
i encara no m'hi he acostumat del tot...
de fet, deu ser que ja m'està bé i per això no acabo de baixar-ne del tot...
ens ho prendrem amb calma per viure-ho de la millor manera possible...
petons guapa!
(El porquet... tens la fórmula secreta?)
Jo a l'enginyer que va tenir l'idea aquesta de les Muntanyes Russes li posava com a condemna la cadena perpètua d'estar-s'hi muntat tota la santa vida. Per "listillu"
A les altres, les del dia a dia, fins i tot m'hi he anat acostumant.
XEXU, bé, del què parlava ho he guardat a l'arxiu dur. I què vols que et digui, vols fer una competició de muntanyes russes?
No crec que el fet que t'agradi o no les atraccions de fira sigui una qüestió de límit de valor. Crec que hi ha coses per les quals serem més valents i tenen més valor.
CARME, és ben veritat, arriba un moment que te n'adones que l'esforç per vèncer aquesta por és completament absurd. Millor concentrar-se en d'altres pors.
M'alegra que no tinguis muntanyes russes emocionals, la veritat és que no les recomano a ningú.
ELFREELANG, mmm, aquestes muntanyes tb m'agraden, sobretot Montserrat... ai, potser el Montseny,.... mmm, cadascuna té el seu encant!
P-CFACSBC2V, m'agradaria poder engegar aquests problemes terrenals ben amunt, però no hi ha manera!
GARBI24, si, la bona s'ha de gaudir i recordar, xò sempre tendim a recordar les dolentes. No sé si puc tornar a pujar, ara mateix no m'hi veig gaire en cor.
LOLITA, pensar en els núvols està bé, però no evita les muntanyes russes, oi?
ASSUMPTA, jo tampoc hi he pujat mai. Sempre m'han fet molt de respecte. El màxim que he pujat ha estat a la barca i al tutuki splash aquest cap de setmana passat. I ja n'he tingut prou.
Crec que m'havia acostumat, però aquesta primavera, està sent de moltes baixades.
És molt maca la cançó, convida a moures! Si t'agrada el so, segur que tb t'agradaran altres cançons. Son molt divertits.
DOOMMASTER, ho intento però em sembla que la maqinària tb està aturada. Ara no sé si això de cadàver és bo o dolent. Però t'asseguro que això de les muntanyes russes emocionals no ho recomano a ningú.
PORQUET, al de la costa no hi he pujat ni crec que ho faci mai, no puc comparar, però el vertígen que sento de vegades és ben gran.
Com et pregunta la mar, com ho podem fer per tirar pel dret? No sé refredar gaire el cap, la veritat!
MAR, crec que si que m'havia acostumat i vivia dolçament, però darrerament torna a no estar gaire fina aquesta maquinària. Però si, el millor prendre calma! Ànims!!
ÒSCAR, quin remei ens queda no? Acostumar-nos i no pensar-hi gaire. A veure si m'ho aplico
un petó per a tots i totes!!!
Rits i Mar, doncs tirar pel dret en alguns casos és ben senzill, ja que potser és l'opció més fàcil, que la tenim al davant, però és la que ens fa més por.
En d'altres ocasions tirar pel dret és una simple utopia.
Com tot, depèn de la situació i del moment personal (reconec que he fet una simplificació una mica barroera, però és que quan escrivia pensava en la típica situació que dono voltes i més voltes a una cosa quan veig el què he de fer, però fa més basarda fer-la)
PORQUET, el que dius és ben cert, sovint no volem tirar pel dret quan és el més fàcil. Que dones voltes i voltes pensant solucions quan de fet, ja la saps.
Però aquestes utopies de senzillesa, crec que aquí és on donem al clau, que aquestes muntanyes no tenen solució.
Però la continuarem buscant. Segur
Publica un comentari a l'entrada