La mosca de la son

És com si m'hagués picat la mosca de la son. Però el fet és que tot i la calor d'aquesta setmana, encara no hi ha mosques (si algun mosquit, que per sort el Puck caça), i malauradament tampoc he pogut viatjar a algun dels països exòtics on hi hagi mosques de la son (n'hi ha de veritat o sols és una dita?).

Peró sí, és talment com si m'hagués picat una mosca de la son. M'adormo a cada moment. Els darrers tres dies crec que he dormit més hores que els darrers tres mesos. He anat a dormir ben d'hora, m'he adormit als matins (bé, això em passa molt sovint, els matins no és el meu millor moment). He fet migdiades quan no en faig mai i just ara tornava de Girona adormint-me al cotxe.

Diuen que el cos és savi i sort que és així, doncs la veritat és que no el cuido massa. I, esclar, de tant en tant, diu prou. Sobretot quan em passo amb massa activitat.

Normalment el que fa és aguantar mentre tinc moltes coses a fer i quan em relaxo, doncs llavors em poso malalta. Que si una gastrointeritis o algun constipat o angines.

Però aquesta vegada ha estat d'una forma ben curiosa, entrant-me una passió de son immensa. Hi ha qui diu que el cansament no es recupera però el cos necessita descans per continuar tirant endavant. I ara, em demana dormir com una marmota. Potser fa massa temps que gasto massa energia inutilment. Potser, simplement és la primavera, que ja té aquestes coses.

ps. avui he estat al Temps de flors de Girona, que he descobert gràcies als blogs. M'ha decepcionat una miqueta, però ara, revisant les fotos, començo a canviar d'idea. El més bonic, per mi, els banys àrabs. Just abans del diluvi universal.