I és que es pot saber com se t'ha fet aquesta melena impossible de pentinar?
Em tens el cor robat i cada matí, després de despertar-me, et faig quatre mimitos cantant-te la cançó del rei lleó (i això que no he vist la peli).
M'has enamorat amb les teves piruetes, les teves curses, atacs mig suicïdes sense por. Amb el teu saber estar, la teva gràcia i espontanietat.
Ets divertit i fas riure, ets molt sociable quan hi ha gent a casa, escoltant atentament les converses a taula, buscant jugar.
Ets guapo i ho saps. Et poses bé davant la càmera i fins i tot et volen penjar a les webs.
Ets carinyós a més no poder, t'agraden els mimitos a la panxa i ets el primer que sap quan estic trista i em fas carícies a la cara (això si, alguna vegada se t'escapa l'ungla sense voler).
Et quedes mirant tot allò que faig, sigui cuina, teclejant l'ordinador o fins i tot estenent la roba.
Tens el paladar fi, no t'agrada el pernil dolç o el fuet, però si el gall d'indi, els cigrons i el pebrot escalivat. I les olives són per jugar!
Ets el més important de la casa i si algun dia arribo, no em véns a rebre i no et trobo, em fas patir de valent.
Fins i tot t'enyoro quan passo uns dies sense veure't.
Si fóssis home, per mi, series perfecte. Mai més en buscaria un altre.
ps. Ja sé que em faig pesada, crec que és el tema/personatge amb més posts. Però que n'és de guapo! Mai havia entés l'amor cap als animals fins que va arribar a casa. Ara, qualsevol animaló, fins i tot de la jungla de la feina, és ben important.
Tant aquesta foto com la de la barra lateral les va fer un amic dissabte a la nit enmig d'un sopar. Va ser l'atracció del sopar.
Em tens el cor robat i cada matí, després de despertar-me, et faig quatre mimitos cantant-te la cançó del rei lleó (i això que no he vist la peli).
M'has enamorat amb les teves piruetes, les teves curses, atacs mig suicïdes sense por. Amb el teu saber estar, la teva gràcia i espontanietat.
Ets divertit i fas riure, ets molt sociable quan hi ha gent a casa, escoltant atentament les converses a taula, buscant jugar.
Ets guapo i ho saps. Et poses bé davant la càmera i fins i tot et volen penjar a les webs.
Ets carinyós a més no poder, t'agraden els mimitos a la panxa i ets el primer que sap quan estic trista i em fas carícies a la cara (això si, alguna vegada se t'escapa l'ungla sense voler).
Et quedes mirant tot allò que faig, sigui cuina, teclejant l'ordinador o fins i tot estenent la roba.
Tens el paladar fi, no t'agrada el pernil dolç o el fuet, però si el gall d'indi, els cigrons i el pebrot escalivat. I les olives són per jugar!
Ets el més important de la casa i si algun dia arribo, no em véns a rebre i no et trobo, em fas patir de valent.
Fins i tot t'enyoro quan passo uns dies sense veure't.
Si fóssis home, per mi, series perfecte. Mai més en buscaria un altre.
ps. Ja sé que em faig pesada, crec que és el tema/personatge amb més posts. Però que n'és de guapo! Mai havia entés l'amor cap als animals fins que va arribar a casa. Ara, qualsevol animaló, fins i tot de la jungla de la feina, és ben important.
Tant aquesta foto com la de la barra lateral les va fer un amic dissabte a la nit enmig d'un sopar. Va ser l'atracció del sopar.
