No passareu! I si passeu,
serà damunt d'un clap de cendra:
les nostres vides les prendreu,
nostre esperit no l'heu de prendre.
Mes no serà! Per més que feu,
no passareu!
No passareu! I si passeu
quan tots haurem deixat de viure,
sabreu de sobres a quin preu
s'abat un poble digne i lliure.
Mes no serà! Per més que feu,
no passareu!
No passareu! I si passeu
decidirà un cop més la història,
entre el sayó que clava en creu
i el just que hi mor, de qui és la glòria.
Mes no serà! Per més que feu,
no passareu!
A sang i a foch avançareu
de fortalesa en fortalesa,
però, què hi fa? si queda en peu
quelcom més fort: nostra fermesa!
Per'xò cantem: ”Per més que feu,
no passareu!”
Apel·les Mestres (1854-1936)
4 comentaris:
Comparteixo l'admiració per en Jordi Cuixart. I l'orgull de ser soci d'Òmnium. I del RACC...
Orgull de sòcia, per descomptat...
Quina dignitat en Cuixart. Per ell, en gran part, també em vaig fer soci.
Perdre hores de vida, malgastant-la entre barrots d'acer, per un convenciment compartit amb el poble, que es pateix en primera persona i que només en treuràs la gratitud de la gent és un preu molt elevat. Per això s'ha de ser una gran persona i amb dignitat a cabassos.
Publica un comentari a l'entrada