L'exèrcit que vindrà. Els Pets
No tinc gaires paraules. No sé ben bé què dir. Totes les paraules se'm bloquegen a la gola, apreto els llavis perquè em sortirien crits de ràbia i dolor. Me'ls reservo per cada acció pacífica de reindivicació d'aquesta injustícia. Em cauen les llàgrimes quan empatitzo amb les famílies, quan la humanitat em desborda.
Intento verbalitzar poc a les xarxes. Per respecte als qui pensen diferent. Això sí, em posiciono i raono davant la injustícia d'una democràcia que és de tot menys democràcia. De la banalització de les paraules. De la perillositat de la superficialitat de la política. D'un Estat que es desmunta a trossos i alguns només volen salvar la seva cadira arrossegant, matant als enemics.
I em refaig. I em sento forta de fer valer uns pilars que sento justos. I em poso el llaç, que molts cops em fa por portar, però que sento que he de portar. I camino, treballo, perquè la vida és molta vida i molt difícil, a cops. Perquè hi ha molt patiment i jo vull somriures, i la vida no s'atura sols per un judici que és una farsa. I cal caminar.
ps. Ahir va començar el judici. Però també es va exculpar la cúpula de Catalunya Caixa que no haurà de tornar ni un cèntim de tots els diners que es van embutxacar. Diners de persones com tu i com jo. I una vispa diu el què tothom sabia, que hi ha incendis, com el del Windsor, que són provocats.
I ahir nit, un documental sobre la violència policial impune.
Potser alguna cosa està canviant. Però hi ha molt a canviar.
Hi ha tants fronts.
La imatge, una de les parets de la presó model. Malauradament, no vaig poder fer aquesta foto quan la vaig veure. Ja estava modificada, una esvàstica a la galta. I fa pocs dies, encara més tunejada, uns barrots la intenten tapar. Però no se n'adonen que mai es pot empresonar.
6 comentaris:
Jo tampoc no parlo gaire a les xarxes, d'això. No pas per respecte a ningú, ja que crec que expressar el que pensem no vol pas dir faltar al respecte. No en parlo perquè em fa massa mal i no sé què dir ni com dir-ho. I perquè digui el que digui tampoc no canviaré res.
Estiguem junts, units, cuidem-nos i no defallim. No podem fer gran cosa més.
Passo sovint per davant de la Model i he vist, i he sofert, la degradació d'aquest mural. L'odi i el feixisme son molt grans, però l'amor i la democràcia ho han de ser més.
Veient com van les coses en funció de qui seu al banc dels acusats, només es pot dir una cosa: li diuen justícia per dir-li d'alguna manera.
Em sento igual que tu, Rits, igual que vosaltres. Crec que és una bona idea el que proposa la Carme: estiguem junts, units, cuidem-nos i no defallim.
Una abraçada, Rits!
En diuen Justícia perquè "màquina de jutjar heretges" ja estava agafat per la Inquisició, que també era un tribunal i, de fet, segons com, sembla que traça paral·lelismes amb la situació actual.
compartim totes les teves sensacions i sentiments i també la indignació per una "justícia" que no en fa vist el vist i el que encara hem de veure...corruptes i violadors campen lliures i la bona gent empresonada i ara jutjada
Publica un comentari a l'entrada