If I ever feel better, Phoenix.
Les relacions laborals són d'allò més complicades. La vida laboral és complicada. I sé que sóc afortunada per tenir-ne.
Tenia un post a mitges escrit, arrel d'una reunió que em va deixar bocabadada. Reconfortada. Contenta perquè malgrat el tema era difícil, dolorós d'abordar i ple de complexitat i responsabilitat, tothom va donar el millor per intentar trobar la solució per la part empresarial però també la més justa, pensant en les persones. I aquella reunió em va inspirar. Em va reconfortar, sobretot perquè malgrat tots els malgrats, malgrat la vida política, malgrat el què es digui de nosaltres, els treballadors públics, sovint, treballem molt i ho fem bé.
Però avui he viscut l'altra cara. L'amarga. Aquella que sols et poden aportar les persones dolentes i de qui has de desconfiar. He acompanyat una auditoria i ha anat de conya, molt bé. Però, en tornar, he viscut d'aquelles desconfiances que no entens. No calia que tornés per horari i el meu cap sap precisament que no cal que em fiscalitzi les hores perquè treballo el què calgui. Però per un tema que havia deixat pendent i que ahir tarda no vaig poder acabar, he tornat a l'oficina, no ho he volgut deixar per demà. Doncs, la meva sorpresa ha estat quan he rebut una trucada, fora d'horari, i simplement per preguntar què m'havia semblat la reunió. Potser sóc molt primmirada. Potser veig fantasmes. Però la meva companya de seguida ha pensat igual que jo. Trucava simplement per saber si després de la reunió havia anat a l'oficina o no. Molt trist, no?
Per què la gent ha de ser tan rebuscada? Per què de vegades, pensem tant i ens mirem els altres? I m'hi poso perquè n'estic segura que alguna vegada ho he fet, per molt que poc m'agradi i ho eviti. Per mi, sols hi ha tres termes que ho defineixen: enveja, rancúnia, amargor.
Sols espero poder continuar emmirallar-me en exemples com els de dijous passat o la persona que m'acompanyava avui, positivisme pur. I l'amargor, treballar per allunyar-la el més possible.
ps. La foto,.... instant del matí per fer-lo rutllar del tot, xq si no.......
8 comentaris:
Jo sempre he anat a la feina a fer una feina i no a passar unes hores. Després quan veus que ets criticat si t'ha sobrat temps o gens recompensat si te'n ha faltat...entens que d'alguna manera ho has de fer venir que s'ajusti amb l'horari. És molt trist que si un dia et sobre mitja hora no puguis fotre el camp a casa perquè fa mal d'ulls i si un dia pringues ni gràcies et donen.
I així es fan malbé els bons treballadors.....Paciència i fer la viu viu...
Ai, filla meva, m'has fet pensar en ma germana, que fa més hores que un rellotge i els caps donen per segur que ha de ser així i prou, sense agrair res, sense valorar la quantitat de dies que es queda més tard del que li toca o les vegades que ha de dinar a la cafeteria del costat (pagant-ho ella de la seva butxaca, clar) per no anar i tornar a dinar a casa i poder, així, treballar encara més...
Però no facis cas!! Tu fes el que creguis que has de fer, el que a tu et sembli bé i just i no donis voltes al que facin els altres... Ell sabrà per què et va trucar. El més possible és que tinguis raó i que volgués saber si havies tornat però... i si no? Potser no és així i, en canvi, tu ja has passat una mala estona. No val la pena :-)
I no podia ser que realment només volgués saber què t'havia semblat la reunió?
Si realment et molesta que et truquin fora d'horari simplement no agafis el telèfon. En el contracte posa que ho has de fer?
És ben normal fer la feia i mirar de reüll el que fan els altres. Si ens sembla que tenen tracte especial, ens enfadem. I probablement només ens ho sembla. Si ens fiscalitzen massa, també ens sentim ofesos, perquè cadascú se sent el millor treballador que ha tingut mai l'empresa, o la secció, o on sigui que es treballi. Realment hauríem de saber les motivacions que té cadascú per fer algunes coses, com la trucada que vas rebre. Molts cops ens guia el feeling, i si sospites que els motius eren uns, segurament no t'equivoques, però estaria bé valorar altres possibilitats.
jo també faig més hores que un rellotge .....mira jo per si de cas em quedaria amb la primera part , la positiva i el teu cap que s'ho faci mirar .....el cap que es miri el cap i també el cor perquè alguna cosa no rutlla prou bé
Les relacions, laborals o no, sempre són complexes. Sovint simplement es tracta d'una qüestió de percepcions però aquestes són molt importants per treballar a gust i no sentir-se ni fiscalitzat ni sobre-explotat. Fas bé de quedar-te amb la part possitiva de la jornada laboral. Ens hi passem moltes hores i cal que ens hi trobem a gust...
JOAN, a la feina on treballo son especialistes en espatllar els bons treballadors. Per molt que ho intentin, les injustícies acaben fent mal a tots. Com dius, jo tp penso en anar a passar unes hores, de fet passo força del cotilleo i saraus, per això m'indigna certes actituds fiscalistes. Un rotllo.
ASSUMPTA, tenir feina ara és un luxe, ho sé, i a sobre, s¡han d'acceptar coses que no són pas acceptables. Això crec que afecta a la productivitat i casos com els de la teva germana, afecten molt. Ànims!
Ho vaig parlar amb el meu cap, no me'n vaig poder estar. I per la seva resposta, no li va sorprendre el meu plantejament. Però el que ha aconseguit és que ara no el tingui com un bon professional o bon company. I això, en el fons és el que pitjor li pot passar.
PONS007, de debó? apa, no et pensava tan innocent. No sé si no tinc perquè agafar el telèfon, però potser son altres companys que si que necessiten quelcom important.
XEXU, valorar altres possibilitats quan en canvi per temes importants i urgents no ha trucat, doncs no sé, encara em fa sospitar més en el meu plantejament. Però tan s'hi val aquest cas, ara ja. EL problema és quan coses d'aquestes es van multiplicant. I si, va passant sovint, darrerament.
ELFREELANG, si, ens hem de quedar amb els bons professionals, aquells de qui val la pena seguir i tenir com exemple.
MIREIA, moltíssimes hores. I he estat pitjor, per tant, doncs si, millor em quedo amb els bons moments i bons professionals. I mira, els altres ja s'ho faran.
Petonets a tots i totes!!!
Millor que no li donis més voltes, no malgastis el teu temps. Has fet el que creies i si no hagués estat al gust de l'altre, que t'ho hagués fet saber i li haguessis rebatut. Com tu dius, res rebuscat. Petons carinyu
Publica un comentari a l'entrada