"I just came across some angel,
out among the danger somewhere
In the stranger's eye."
Recòrrer carreteres. Oblidades. Buides. Misterioses. Amb corbes, línies rectes, ports, baixades. Revolts tancats, creuar un pont, descobrint paisatges mai vistos. Boscos densos, prats amb el blat sembrat. Terres argiloses, terres calcàries, que dibuixen les nostres arrels.
Recòrrer pobles fantasma, despoblats, amb un llarg ahir oblidat. Una torre de guaita i un rierol que es pot desbordar en qualsevol moment. Viles comtals. Història dels nostres avantpassats.
Recòrrer verds, grocs, ocres, marrons, vermells. Fulles de mil i una tonalitats. Bellesa en estat pur, a tocar de les mans. La tardor que et dóna la benvinguda quan el fred no es vol presentar.
La senzillesa de tot el que tenim. Del que ens envolta. Del que som, que no ens cal gaire més. Dies que s'incrusten a la memòria dels dies viscuts. Sense necessitat de gaires fotografies, records que perduraran en nosaltres.
ps. Fa cosa d'un any, o potser una mica més, vaig agafar una por absurda. I que em preocupava. Por a anar en cotxe. Em sentia molt insegura anant en cotxe, i això que a mi sempre m'havia agradat molt. Però anant amb algunes persones, encara que me les estimi com pot ser mon pare, havia agafat por. Ahir,la vaig superar. Em vaig tornar a sentir segura dins del cotxe, i ni la velocitat, ni la conversa em va fer sentir en cap moment por. M'encanta.
I com que no vaig fer gaires fotos, un diumenge musical, amb una cançó que em toca el cor. Com diria en Ferran, diumenge musical.
8 comentaris:
Fa poques setmanes el cotxe em va deixar tirat just al moment d'anar cap a una actuació de castells, res greu, però em vaig quedar sense transport. Vaig demanar a un company de la tècnica si em podia recollir, la meva participació era força necessària aquell dia. La mitjana de velocitat que porta aquell home és de 160 km/h i vaig veure el comptaquilòmetres a uns 190. Sé què és la por...
Solc anar a una velocitat molt moderada, però els altres no sempre. No m'agrada córrer gaire, em fa molt respecte tot plegat. Si la por és desproporcionada s'ha de combatre, però a la carretera sempre més val anar amb quatre ulls, pel que pugui ser.
Doncs a mi no m'agrada anar amb cotxe. Només hi vaig quan és necessari, no hem fa por però m'estimo més anar a peu, en bici o tren.
Qualsevol por vençuda és un triomf.
O sigui que una enhorabona ben grossa!!!
I una abraçada!!!
Jo també m'he sentit insegura a la carretera anant amb altra gent, o per exemple quan em vaig treure el carnet al meu poble i no volia anar a Barcelona amb cotxe. Però m'hi van "forçar", em van animar a provar-ho i a sentir-me segura, a saber-me moure i fer-ho amb prudència. Si ets tu qui condueixes gairebé has de vigilar més als altres que no pas a tu mateix (si ets prudent), però ja sabem que hi ha massa bojos al volant que no saben compartir la carretera amb els altres.
En resum, que estic amb la Carme: vèncer qualsevol por que es tingui ja és una bona notícia, per tant, felicitats! A més, tenir cotxe i conduir et permet tenir molta autonomia... A veure si tens més diumenges com aquest.
Un text preciós, de tardor...
Jo vaig agafar molta por després d'un accident als 16 anys, érem dues parelles i vam fer una o dues voltes de campana, no ho sé, durant uns anys només anava segura amb mon pare, després va anar passant però no m'agrada la velocitat, ni el terra relliscós. M'alegro que hagis superat aquesta por, però prudència, sempre!
es que n'hi ha cada un que condueix d'una manera... jo el primer xD
Un bon road relat movie, gaudint del paisatge.
XEXU, estàs de pega amb el cotxe, eh! Quina por, només explicar-ho ja fa por. La meva por era desproporcionada,ho sé, xò no sabia com combatre-la. Suposo que és el de sempre, exposant-hi. Encara que si, amb prudència.
LORETO GIRALT TURÓN, si et serveix, jo no condueixo. A la bici també hi tinc por. i aquesta, encara no l'he superat.
CARME ROSANAS, doncs si. M'hi estava encaparrant massa.
LAIA, bé, jo ni condueixo. Però havia agafat por anant de copilot, ves quines coses. Si, espero tenir més diumenges així!
GEMMA SARA, me n'alegro molt que tot i l'ensurt (gran ensurt) tot quedés en una història per recordar. Entenc que et faci por, i tot i així, l'encares. Ets molt valenta.
PONS007, ais...... un perill al volant,si és que amb els cotxarros que portes... 007...
RAFEL, moltes gràcies. Si, i recordar-ho, m'hi torna.
Un petonet a tots i totes!!!
Publica un comentari a l'entrada