7/10/13

Cróniques gatunes II.



Dia 1872. 

Estimats camarades, el que he viscut aquests dies m'ha facilitat grans revelacions, de les més importants des de que vam iniciar la nostra tasca. Han estat dies de gran sofriment, nits d'insomni i grans dosis de renúncia dels drets adquirits, però tinc entre les meves mans una de les grans característiques i febleses dels humans. Descobrir-ho ha estat una mica traumàtic però ha valgut la pena per als nostres propòsits conqueridors.

Fa ja un mes va tornar a instal·lar-se al pis la pèlroja menjadora compulsiva d'all. Això ja no és nou i després de rebre aquell subjecte de peus grans i hàbits quadrats, ja m'he acostumat als canvis constants d'habitants. El fet, però, és que fa dues setmanes, de cop i volta, un artefacte de soroll infernal va omplir mig menjador per convertir-se en un llit, l'espai on dormen els humans. I a mitjanit, quan tot descansava en una calma tensa, va arribar un tercer subjecte. La dona més estranya del món. Des del primer moment, l'instint em va dir que no era gaire receptiva. I em vaig allunyar. Vaig utilitzar el protocol de seguretat. Res de sortir de l'espai de territori propi, l'habitació de la subjecte 1; res d'aproximació visual ni molt menys marques als peus. El fet, però, és que tot va complicar-se. La subjecte número 1 va desaparèixer i la pèlroja va instal·lar-se a l'espai de seguretat. Tots els meus radars estaven al descobert! l'emergència es va disparar i em vaig amagar sota el llit sense sortir-ne. Ni per menjar ni beure i amb alguns vòmits inclosos.

Com podia el subjecte número 1 marxar? Allò em va descol·locar moltíssim. Al cap d'uns dies va tornar. I com si res. S'havia fumat a casa sense permís i moltes altres coses, però ella com si res.

Tot semblava tornar a lloc quan va desaparèixer aquesta noieta però el cert és que en una nova nit de canvis, van tornar a aparèixer dues noves subjectes!!! Això sembla allò de la multiplicació dels pans i els peixos, em vaig dir. No obstant, en aquest punt he de dir que el canvi va ser substancial. El radar no va mostrar perill i vaig establir contacte, em vaig deixar fer carantonyes i fins i tot fotos.

Ara ja han marxat. Tornen a ser dues, i jo, torno al meu regnat.

I quina és la conclusió, us preguntareu. Doncs està clar, els humans confien. Tenen confiança en qui tenen al costat. Han perdut el seu instint, o fins i tot es veuen amb necessitat d'ignorar-lo. En qui creuen que coneixen els ho donen i ho deixen tot. Potser pot semblar que els costa, però ho fan. I sovint no veuen els perills. Sovint el seu radar d'instint els falla, deu tenir les piles caducades. Ens podem preguntar mil i una vegades perquè ho fan, però ho fan. I per molt que el perill de perdre seguretat els envolti, sovint, es deixen. Per confiança en els altres subjectes. Nosaltres no confiem mai, un gat sempre ens pot ensenyar les urpes.

Esperant que els episodis no es tornin a repetir, es despedeix el camarada que us miola cada nit de lluna plena,

Puck.

ps. segona entrega de les cróniques gatunes.
Fa uns dies vaig llegir un reportatge on deia que un estudi havia dit que els humans distingim sis classes d'olor, incloent àmbits com la por. Segur que els animals en distingeixen molts més. L'instint d'aquests dies del puck ha estat fulminant, per un gat tan sociable com ell, havia de veure alguna cosa molt important en aquella noieta que no li va agradar per comportar-se com ho va fer. Encara em fa pensar. Per sort me n'alegro que ja se li hagi passat l'estrés i torni a estar normal, vaig tenir molts remordiments d'haver marxat i veure'l tan agobiat en tornar. 

9 comentaris:

Sergi ha dit...

Vaig fer un post molt similar amb l'ensurt que es va endur en Blog amb el meu germà. A mi també em va sorprendre que s'espantés tant. No sé si és perquè els gats tenen un sentit especial per aquestes coses, o detecten la reacció dels amos, no ho tinc clar. Però jo no hauria d'estar tan incòmode en presència del meu germà, oi? En tot cas, els gats són especials, les seves reaccions sempre són sorprenents.

Anònim ha dit...

Mira que marxar sense en Puck! ell mai no ho faria...

Assumpta ha dit...

Ostres... hahaha ¡és boníssim!

Ho reconec m'has deixat totalment intrigada, plena de curiositat... Qui era el tercer subjecte? (la "noia sospitosa") era algú en qui tu confies veritablement? :-DDD

PUCK! No defalleixis i endavant. Ja veus, has de protegir a la Subjecte Principal, ella sola no s'adona de res :-DDDDDD

Carme Rosanas ha dit...

Pobre Puck!!! Jo que no he tingut mai gats i no els conec gaire de prop, flipo amb aquestes coses que expliqueu. ;)

Et cuida bé, eh? I es preocupa per tu, rits, quina sort!

Garbí24 ha dit...

de vegades molt més humans que nosaltres mateixos...

cantireta ha dit...

El petit de casa dorm als peus del Lluc. Si li dic que li digui "hola", li passa la pota sense les urpes ;-)

Ah! i me vénen a dir bondia als peus del llit... sense cafè, llàstima.

Petons, maca. Celebro veure't en companyia ;-)

MaryMoon ha dit...

Benvolgut Puck,

T'envio la crònica des de la localització número 2: des de fa mesos ha arribat un nou inquilí, no convidat al territori felí. La qüestió m'estressa. Inicialment no va semblar problemàtic però els humans han deixat d'atendre'm com és degut. Per tant, he decidit autolesionar-me perquè em facin cas. He aconseguit fer-me una clapa pelada al llom i ja m'han dut al veterinari. Em fan més cas, sí, però ara pretenen que em prengui unes pastilles i se les inventen totes per fer-me-les empassar... però jo sóc més llest que ells. L'oloro, la rebutjo i si me la volen fer empassar, la vomito.
Des de l'últim incident amb la pastilla, el petit invasor ha deixat d'estar tot el dia a casa. Ells en diuen "portar el nen a la llar d'infants". Ara la mestressa m'atén millor durant les hores que estem sols. Objectiu mig aconseguit.
Seguirem informant.

rits ha dit...

És veritat, XEXU, no recordava el post del teu germà i la reacció del blog. Potser si que noten la reacció de l'amo xò crec que els animals, i pel que conec, en especial els gats, mantenen molt més els instints. I el de seguretat deu ser molt important. El puck només s'havia comportat així una altra vegada, quan van venir tres nois del grup jove a dinar, tres adolescents aixalabrats. En aquell cas no em va sorprendre pas la seva reacció.

PONS007, ja.... encara m'ho fa pagar ara....

ASSUMPTA, certament el Puck em cuida molt més que jo a ell. La tercera és una amiga que va venir a veure l'eslovaca a casa. Em va demanar permís i és clar, no li podia dir que no. Xò certament, era una noia ben estranya.

CARME, si que em cuida. Més que jo a ell. M'encanta tenir-lo. Ara que he estat dos dies força fora de casa, s'ha estat una bona estona a la falda i volia mimitos, no li he pogut dir que no!
És molt curiós el món animal, a mi m'agrada cada cop més, son molt autèntics. Celebro que t'agradin les nostres històries.

JOAN GASULL, humans i racionals!

ooooh!!! quian cuacada, CANTIRETA!! de dbó li passa la poteta? ooooh!!! Tot arribarà i algun dia sabran posar la cafetera! no en dubtis!!

OTIS, xò com et deixes intimidar per un nap-buf!!!! tio, sigues més valent!!! què és això de depilar-te, amb el mal que fa!!!
Va, sigues més mascle i deixa't de romansos, res d'autolesionar-se, que no et faran més cas.
I el tema pastilles,... doncs si és xungo, xò a mi me les donaven amb llauneta, al ditet, a troçets petits. Passaven millor.
Me n'alegro que hagis aconseguit els teus objectius!!!


petons a tots,

puck i rits!!

Gemma Sara ha dit...

Hahaha, m'ha encantat, llàstima que el Puck no pugui llegir les seves pròpies cròniques, fliparia! Confiem, confiem, cada espècie és com és!