De vegades cal que et donin un copet a l’esquena, una petita empenta per arriscar-se i tirar-se a l'aigua. Aquelles situacions que necessites els ànims suficients per allò que costa decidir-te o tirar endavant.
Això si, a mi, m’han de tirar de daltabaix o posar-me contra les cordes perquè sinó, sempre acabo trobant una escletxa per fugir.
La gràcia és tenir qui et pugui fer l'empenteta. Per sort, en saben molt de posar-me entre l’espasa i la paret, perquè m’estimen massa i tenen molta paciència amb mi.
I així acabes fent allò que ni et veies en cor pensar, tot i que en aquell moment maleeixis per complert el qui et vol el millor. I després, ho veus completament diferent i l'endemà la tertúlia sempre és molt més divertida, recordant detalls inversemblants, parides vàries i situacions de lo més còmiques.
13 comentaris:
Una empenteta va sempre perfecte, que t'hi animin, que t'esperonin, però hi ha passos que només pot fer un mateix, ja que quan estàs posat en la situació, et trobaràs sola, i allà no hi ha empentes que valguin.
Fantàstic que algú et doni una empenteta... quan la necessites.
Glubs... si en una situació com la de la foto algú em dóna una empenteta, em mata... perquè m'ofego segur... que jo no sé nadar!! :-P
Bromes a part... està bé que et donin empentetes... però ho ha de fer gent que et conegui molt bé i saber amb quina força exacta poden empènyer, altrament et pots sentir pressionat i això no és bo.
En el teu cas sembla ser que els que et donen empentetes ho fan molt bé!! :-DD
Si és una empeteta per a fer alguna cosa que no acabes de decidir-te a fer, d'acord...ara que si l'empenta es fa caure aleshores val més que no...deus tenir uns bons amics rits estigués ben cofoia d'ells!
Sempre és bo, en aquells moments en que dubtem, tenir algú ben a prop que t'animi, t'aconselli i, si cal, et doni aquesta empenteta per a saltar ben amunt!
es d'agrair que algú et doni una empenta....però sempre en la seva justa mesura
Sí les empentetes van molt bé... Jo no tinc gaire ningú que me'n doni... Va anar bé l'empenta doncs?!
Estic d'acord amb en Xexu que hi ha coses que només pot fer un mateix, però tinc la sensació de que l'empenteta de la qual parles no és d'aquesta mena sinó més aviat potser alguna situació en la qual vau fer alguna bogeria, o alguna cosa així en la qual potser tu no haguessis actuat igual, però que amb l'empenteta ha estat possible :) Ai no sé, hipòtesis!
Saps que m'encanta la foto?
Ara ja és tant tard que em sabria greu despertar-te, però demà de matí, si vols...
Sweet dreams!
Penso que hi ha coses que sols nosaltres podem fer, les empentetes ens ajuden a decidir, ens enseyen i són tan d'agraïr, però el pas és nostre!.
Abraçada!
Sempre va bé l'ajuda d'algú, i més si nosaltres no som del tot conscient que la necessitem.
Ptns.
moltes gràcies. No era un post gaire entenedor, en sóc conscient, xò tp volia posar molts detalls de l'empenteta en qüestió, aquesta queda per les tres presents. Un acte d'amistat.
XeXu, tens raó, en el fons després estàs sola davant el perill, xò sense l'empemta, en molts casos no seria capaç de tirar endavant. I de vegades és el que cal fer, ho saps, xò jo necessito petites ajudes, me n'he adonat darrerament. Què hi farem!
CARME, doncs si, sóc molt afortunada en aquest sentit. I la necessitava. No sé si el resultat va ser l'esperat, xò com a mínim va ser un pas endavant.
ASSUMPTA, tens tota la raó. Les empemtes només les pot donar qui les pot donar, persones amb molta complicitat i que saben quines son les meves pors. A l'endemà, una d'elles em va confessar el que dius, que es pensava que s'havia passat i que m'havia pressionat. I té raó, potser es va passar, xò bé, necessitava una mica de pressió. I això que amb pressió no funciono gens. Només el fet que fos ella qui em pressionés va ser positiu.
I si, ja ho he dit en moltes ocasions, tinc uns amics que no em mereixo.
ELFREELANG, tens tota la raó. Suposo que com en aquest fet era per acabar-me de decidir i tirar-me a la piscina, necessitava l'empenteta. Si he de caure? Potser tb he caigut, xò la sort és que els mateixos que m'han empés, em rescataran. I només provant i arriscant-me, en el cas que ens ocupaa és com puc acabar tirant endavant.
Tinc uns amics que no em mereixo!
EL PORQUET, doncs si, espero que tu tb els tinguis. Jo sóc molt afortunada.
GARBI24, si, si, en la mesura exacta. És qüestió d'anar fent petites empentes.
FINESTRETA, doncs quan en necessitis una, xiula! Intentaré ajufar-te! Si, va anar bé. Podria haver estat millor, xò això ja era cosa meva.
LAIA, l'encertes de plé! La bogeria era meva i jo estava força creuada com per tirar-me a la piscinai si no hagués estat per l'empenta, doncs segurament no hagués passat res de res.
La foto és genial. Fa molt temps que la vaig trobar i mai trobava l'ocasió. Aquesta era molt adequada.
FANAL BLAU, quan la necessiti et reclamo!! sweet dreams tb per a tu!
AUDREY, de fet tb tens raó, si nosaltres no acabem actuant, doncs res de res, xò sé que sense l'empenta, no hagués fet res de res.
ARIADNA, no jo no en sóc gens de conscient, xò sóc molt afortunada per tenir els amics que tinc.
Un petó per a tots i totes!
Està bé tenir persones al costat que t'animin. Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada