"Rita, quan t'enfadis, pensa que sempre et quedarà Paris...jejejeje"
ps. si algú té ganes de brega, només cal que ho digui. Porto uns dies que m'enfado amb tothom... i si, ja ho sé, millor canviï d'estratègia, que enfadada no em porta enlloc. Per això, aquest comentari que m'han dit avui per correu electrònic és el millor en dies. I així, pensant en Paris, ja torna el somriure.
14 comentaris:
I quan no t'enfadis també.
(ara per ara no se'm acut res que faci que et posis els guants de boxa, però ja aniré rumiant)
:)
A mi també m'has fet venir ganes de burxar-te per discutir una estona, però em penso que no hi ha prou confiança... Així que em quedaré amb els raconets de París que ens has deixat. Quina manera de fer-nos dentetes!
Va, no t'enfadis... posa't una cançó que t'agradi a tot volum i canta-la ben fort fins espantar tots els veïns (i el gat que crec que tens). Envia a la merda tot el que et faci nosa, i fes la teva! (quins consells que dono... em prendran per boja!)
Bona estratègia!
http://youtu.be/WF_yN1R2b5M
So great!!!!!!!!!! :))
Bon consell.És maquíssim aquest lip dub que tens penjat dels treballadors acomiadats de Telefònica.Llàstima que sigui per una causa tan injusta.Tot és un caos.
Paris la ville de l'amour....a bocins
Paris!! Mmmmm quins records!! Quina ciutat tan preciosa!!
Jo hi vaig anar de viatge de nuvis! :-))
Una de les coses que recordo -ja em diràs quina ximpleria- és haver menjat en un restaurant grec, en un italià i en un xinès (l'únic xinès que he anat a la meva vida i és que els d'aquí em feien mania, però aquell de Paris era una passada de maco i net) ;-))
Que oportuna a cançó, sabies que avui era l'aniversari de l'Alanis?
Ja ho saps, a pensar en París, que amb el detallàs que et van fer, t'ha de tornar el somriure segur. Jo, per si de cas, miraré de no fer-te enfadar...
No t'enfadis, dona, que les enfadades fan sortir canes i arrugues ;)
Jo tinc setmana de "tovitis aguda", i em faltava veure Bicicleta Cullera Poma ahir per acabar-me d'estovar ben estovada.
Aquest cap de setmana, escapada rural, que ja tocava.
Dimarts vaig anar a veure Midnight in Paris i em van venir unes ganes boojes d'haver estat acompanyant-te aquell finde!!!!! M'hi has de portar i passejar-m'hi (per cert, jo també sabia que t'hi portarien de sorpresa). AH, i com no...sempre ens quedarà Paris!!! Com et diuen, enfadant-se s'arruga la pell i la ment. No s'ho val!!!!
PETONÀS.
No ho vaig dir ahir, però ho dic ara. La majoria de fotos son d'un amic, el R, un crack de la fotografia!
ÒSCAR, tens raó. Intentaré recordar Paris més sovint!! no cal que busquis raons per posar-me els guants, darrerament me'ls poso jo soleta
YÁIZA, pots burxar el que vulguis!!!
si, oi, no és la meva intenció, xò van ser uns grans dies.
Ara mateix no puc enviar a la merda masses coses. He de canviar d'actitud jo. I passar del què em fa mal. Però moltes gràcies!
FANAL BLAU, i la que em vas recomenar tb!!!
FERRAN, mooolt ben trobada!! Paris és fantàstica tot l'any!
No l'havia sentit, ai en Frank!!!!
moltes gràcies!
MARIA, si que és bonic. M'he proposat anar posant alguna reindivicació indignant cada setmana. A veure si així convenço més ànimes de la revolució!
GARBI24, a mi em xifla, aquesta ciutat!!
ASSUMPTA, jejeje, i et porta bons records, oi? Si és que és fantàstica!!
XEXU, feia temps que no comentaves les cançons. No, no sabia que era el seu aniversari, xò ara m'has fet veure que és bessons!!! si és que ja ho tenim els bessons, som fantàstics!!!
No només és un detallàs, és algo increïble que encara no sé quin nom posar.
CA L'OTIS, espero que el cap de setmana rural et faci recargar piles!!! molts ànims!!
AIRUN, tu també?! Carai, com de bé ho heu portat!!
Oi que és xula la pel·li? A mi em va agradar moltíssim!!!!
Un petó molt gran per a tots i totes!!!
París, què maca i quins records. Com Londres, és allà perquè sempre hi tornem... no sé ben bé per què t'enganxes amb tothom però jo estic igual, és com si tingués una electricitat estàtica que provoca que saltin espurnes cada cop que algú se m'acosta...a veure si fa una bona tempesta i renovem energies doncs!! Ànims!
Això és per la primavera l'aire està electrificat i el temps és variable..això treu de polleguera...ànims canviaràs d'ànims!
MARTULINA, si, jo tampoc ho sé del tot. Suposo que és cosa dels temps que vivim, xò crec que he de canviar una mica d'actitud. No m'agrada estar en conflicte. Sempre he defugit i ara em trobo enmig de masses fronts.
ELFREELANG, diuen que torna a venir canvi de temps... ais!
Publica un comentari a l'entrada