Bocins de masia

Que pensis en dos dies de relax, dos dies de fer coses per casa, de descansar sense fer res, però que sàpigues que és que no vols fer res.
Que no et deixin triar i et facin apuntar-te a un pla amb molt de fred fred i incomoditat possible.
Que, malgrat l’arribada triomfal amb la bota de muntanya mig (gairebé tota) trencada, es solucioni per mil vies i gràcies a molta ajuda.
Que t’hagis de relacionar amb gent nova, conèixer noves maneres de fer, noves realitats (no sempre millors).
Que mengis calent, a l’antiga, cuinant a foc lent, a foc de brasa i llenya, amb els embotits de la terra i les verdures més fresques i et tractin com una reina.
Que vora la llar de foc es coneguin amistats, es teixeixin complicitats, es passin bones estones.
Que es cobreixin catifes de fulles i es barregin els colors de la tardor per collir castanyes i cireretes d’arboç.
Que tothom es vagi adaptant a les diferents maneres de ser, sense mals rotllos i amb moltes ganes d'estar bé i passar-ho bé.
Que juguis a jocs ja coneguts o de nous i riguis sense mesura.
Que, amb totes les inseguretats a flor de pell, repassant les moltes cagades i les vegades que et poses vermella, ser capaç de ser una mateixa.
Que te n’adonis que quedar-se a casa no era una bona opció, només hagués servit per donar voltes i voltes, i donar els gràcies pel segrest.



ps. Dos dies a una masia al bell mig del Montseny, enmig de castanyers, roures i fagedes. Dos dies d'incomunicació total, desconnexió del món per deleitar-se de la vida més senzilla.