9/9/09

El dentista

Gairebé a ningú li agrada anar al metge. A mi, tampoc. I encara menys al dentista. Un pànic i mal humor s’instal·la les hores prèvies de la visita, sense poder-hi fer res.

Potser perquè de petita en vaig visitar uns quants. Em van sortir totes les dents de llet corcades. Va ser una mica un trauma familiar més que no pas personal, ni me n’adonava ni em feien mal.
Em van portar a molts dentistes, uns deien que m’havien d’empastar totes les dents, d’altres que ja caurien i no em fessin res. Fins que vaig anar a Sant Joan de Déu i amb tres anys em van treure el meu primer ullal. A partir d’aquell moment els dentistes es van convertir en el meu pitjor enemic. Plorava i no em deixava fer res.

Van decidir empastar-me totes les dents i em van portar a molts dentistes, fins que el vaig trobar a ell. Ningú entenia perquè, si per la seva veu o perquè era l’únic dentista a qui li deixava ensenyar les dents. La mare, de vegades, diu que va ser el segon home de qui em vaig enamorar (el primer, el pare, es clar).

I així anava jo, cada dos per tres al dentista, mig somrient cada vegada menys, doncs cada vegada em feia més vergonya ensenyar-les, fins que van començar a caure, i de cop i volta tots els mal de caps van desaparèixer. Les dents van deixar de ser negres i les visites al dentista van esfumar-se del calendari.

Vaig trigar moltíssim a tornar a anar al dentista, doncs per sort tampoc vaig haver de portar ferros i amb les tandes de fluor que ens feien a l’escola, semblava tot sota control. Tant vaig trigar que quan vaig tornar, amb gairebé 25 anys el meu estimat dentista ja no hi era, però en vaig saber trobar un altre qui abans de començar sempre em somriu i em diu que no passarà res.

Potser l’edat, potser la por del mal, aquest estiu em va començar a fer mal un queixal i abans que el mal fos insuportable vaig anar. M’ha de matar el nervi. I jo, ja pateixo pel dolor, físic i econòmic! Tot passa, però em sembla que cada vegada que penso en el sorollet dels instruments, m'entren tots els mals. Potser retornen tots els fantasmes de la infància, potser ja tenia raó quan em negava a somriure-li a un dentista.



22 comentaris:

Sergi ha dit...

Jo de petit també me'n vaig fer un fart de dentista, perquè les dents no em queien i les altres ja anaven sortint per sota. Poques em van caure de manera natural, crec que de les de davant, 3 de 8 només, així que ja veus. Després d'això, tot i no tenir les dents massa ben posades, no hi he anat gaire més.

Rita ha dit...

A mi el dentista em fa mal, sobretot, a la butxaca... :P

JJMiracle ha dit...

Jo també vaig estar molt de temps sense anar-hi… i és millor anar-hi sovint (bé, amb un cop l'any n'hi ha prou, que cada vegada que hi vas et xuclen el sou).

Andrea. ha dit...

Jo de petita, encara me'n vaig salvar bastant, però farà cosa de tres anys que em vaig xafar les pales, evitant que un nen es fes mal, i durant uns mesos, les visites van ser setmanals, o sigui que he complert amb el dentista per una bona temporada.

Ànims, i espero que no sigui res.

Jesús M. Tibau ha dit...

un dels pitjors sorolls del món, sense dubte

Striper ha dit...

A mi em fan juju i mira que ultimament m'han tocat dentistas molt guapas i a la noia de recepcio em deia el que tenia que pagar amb un somriure.

Anònim ha dit...

com menys hi pensis, menys mal et farà, t'ho dic jo!!!

kweilan ha dit...

A mi em fa molta mandra anar al dentista però quin remei...hi vaig.

Pasifae ha dit...

A la meva germana li va passar el mateix que a tu i s'ho va passar fatal pobreta. Li va costar força somriure amb naturalitat :( Ara, però, tot solucionat. A mi, a part de la butxaca, no em fa res, hi vaig cada 6 mesos. Això sí, tinc un dentista encantador, de fa 30 anys :)

francesc ha dit...

jejejeje els que tenim tradició dentistaire entenem moolt bé aquestes sensacions!! no serà res...

Salutacions!

Assumpta ha dit...

Ostres, pobreta... si els vas agafar por de petita és normal que encara els hi guardis una mica de "respecte"... quina llàstima que aquell que t'agradava ja no hi sigui :-))

Però no pateixis, jo també havia passat molt males estones al dentista de petitona i des de fa uns 10 anys han millorat moltíssim, les tècniques, els aparells, tot.

A mi em van haver de treure un queixal del seny i el del costat (perquè l'un, que sortia tort, havia fet malbé l'altre) el mateix dia, amb cirugia maxil·lofacial i t'asseguro que no em van fer gens ni mica de mal... i em van haver de posar punts i tot, clar... doncs res de res.

Matar el nervi (també m'ho han fet vàries vegades) tampoc fa mal, de veritat... és una mica pesat perquè és més estona amb la boca oberta, però de mal gens. Ves tranquil·la :-))

_MeiA_ ha dit...

Uffff.... t'entenc perfectament! Abans de l'estiu també em van haber de matar el nervi (era la primera vegada)... la veritat és que com que t'ho adormen tot tant bé no t'enteres. Passes dues hores bones que et cau la baba i no pots parlar, ja que tens la cara desfigurada (tot un costat penjant)... i el què et pots anar preparant és la butxaca! això si que fa mal!!

Ferran Porta ha dit...

Rits, convence't que, en realitat, tot està controlat. La sensació de dolor és més psíquica que real, t'ho diu un que per poc munta una segona residència a cal dentista: tots els queixals del seny fora, ferros de nano, revisions cada dos per tres...

He après a seure'm còmodament a la butaca, obrir la boca, tancar els ulls i deixar que vagin fent (ep, parlàvem de dentistes, no??? ;-)

(això d'aquí dalt, aquesta broma... pensa-hi quan siguis a la butaca, i a somriure! :-)

Salut.

Jordicine ha dit...

Jo tinc tots els queixals empastats. No m'agrada gens anar al dentista. T'entenc perfectament.

Josep ha dit...

el meu dentista era logosòfic

rits ha dit...

Sabeu, reconforta una mica saber que és un mal de molts, no et sents incomprès....

XeXu, veus, a mi les de davant són les que no em van caure de manera natural, un cop de cap del meu cosí em va fer anar "mellada" tot un estiu!

Rita, buf!!! i tant que fa mal!!!!

P-CFACSBC2V, buf, doncs si puc evitar que sigui més d'un any, molt millor,.....i tant que xuclen!!

Uix, Luthien, quin mal! espero que estiguis recuperada!


Ais, si, Jesús M. tibau, aquell soroll que es fica al cap!

Striper, pagar amb un somriure?? què els hi dones!!!!!??

I com fas per no pensar-hi, Cesc?

Kweilan, és d'aquelles visites que si poguéssis evitar,....

Pasifae, moltes gràcies per la teva visita. Ostres, és la primera persona que conec que tb li va passar.Crec que per això encara em costa somriure a les fotos, tb!!!!

francesc, així que tradició dentistaire, uix..... ha de ser difícil de portar, eh!

Vols dir, Assumpta? a mi em fa una mica de por, eh! tb em van treure un queixal del seny.... preferixo no recordar-ho!!

_MeiA_ doncs a mi, només posar-me la injecció de l'anestèsia ja em fa mal.

Ferran, això de que el dolor és psíquic,...no sé jo...això si, me n'alegro que a tu no et faci mal!

jordicine, és un pal anar-hi, què hi farem!

Josep, què és un logosòfic?

limon ha dit...

Tu no pateixis!!!
crec k ser dentista ha de ser molt dur, ningú vol veure't en la teva feina...
jo tb vaig anar durant molts anys al dentista, era una consulta bestial. tenia com 10 cadires una al costat de l'altra i allà anava passant la dentista amb el tamburet de rodes. bru tal!!
Després et fas gran i canvies... i vas a un k t'agrada i bingo!! l'encertes. i les visites es van fent cada vegada més espaiades.

l'unica por k has de tenir és al preu k et posaran. Quants més nervis portis a sobre.. més mal fa.
petons
limon

Assumpta ha dit...

De veritat, de veritat :-)) Ja veuràs com no et faran gens ni mica de mal!! ;-)

Bé... com diuen per aquí, l'única por... a la factura!! jejeje

rhanya2 ha dit...

Aviat tocarà anar-hi... A la tardor, sens falta, per prevenir. El meu és dolç i sap que li tinc pànic. Té molta paciència i després de 15 anys coneix prou bé les meves pors.
;)

Garbí24 ha dit...

Crec que ja ens haurien de adormir a la sala d'espera i no despertar fins que hagues acabat.....quin mal rato .Tot i que sigui simpatic

Josep ha dit...

La Logosofia és una secta:
http://es.wikipedia.org/wiki/Logosof%C3%ADa i el meu ex-dentista un perill públic.

DooMMasteR ha dit...

Ànims, ja no és el que era. No farà mal :P