27/5/08

Eleccions

Bé, a unes hores de la jornada de reflexió, tot es mou.
Ho hem fet el millor que hem pogut i sabut.
I hem jugat net.
Ara, passi el que passi, ja no depèn només de nosaltres.
I alhora, passi el què passi, tindrem més responsabilitat.

Hi ha dies que veig un raig de llum, que a partir de dijous, ens hauran de sentir i no ens “arrugarem”. Tindrem força i credibilitat.
D’altres dies, penso que tenim poc a fer.

Per uns som una amenaça, per altres una esperança.

I amb tot, cada vegada que hi penso, em faig riure. Qui em diria que m’implicaria en un sindicat.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

De vegades és necessari implicar-se, tot dóna força :)

rits ha dit...

Si, i tant! sobretot quan és força compartida!!!
ha estat molt dur, xò molt gratificant!
gràcies!