Bé, a unes hores de la jornada de reflexió, tot es mou.
Ho hem fet el millor que hem pogut i sabut.
I hem jugat net.
Ara, passi el que passi, ja no depèn només de nosaltres.
I alhora, passi el què passi, tindrem més responsabilitat.
Hi ha dies que veig un raig de llum, que a partir de dijous, ens hauran de sentir i no ens “arrugarem”. Tindrem força i credibilitat.
D’altres dies, penso que tenim poc a fer.
Per uns som una amenaça, per altres una esperança.
I amb tot, cada vegada que hi penso, em faig riure. Qui em diria que m’implicaria en un sindicat.
Ho hem fet el millor que hem pogut i sabut.
I hem jugat net.
Ara, passi el que passi, ja no depèn només de nosaltres.
I alhora, passi el què passi, tindrem més responsabilitat.
Hi ha dies que veig un raig de llum, que a partir de dijous, ens hauran de sentir i no ens “arrugarem”. Tindrem força i credibilitat.
D’altres dies, penso que tenim poc a fer.
Per uns som una amenaça, per altres una esperança.
I amb tot, cada vegada que hi penso, em faig riure. Qui em diria que m’implicaria en un sindicat.
2 comentaris:
De vegades és necessari implicar-se, tot dóna força :)
Si, i tant! sobretot quan és força compartida!!!
ha estat molt dur, xò molt gratificant!
gràcies!
Publica un comentari a l'entrada