29/3/08

Perquè?

Perquè no pot sortir el sol durant una bona temporada?
Perquè no puc descansar una simple estació?
Perquè no puc ser més decidida?
Perquè no sé pensar en mi mateixa i despreocupar-me del què pensaran els altres?
Perquè el què més em mortifica son les propies incoherències?
Perquè tinc tanta por?

I sobretot,

Perquè no et puc deixar d'estimar?

Doncs, per més trist que sembli, si no t'estimés no em costaria tan tot plegat.

pd. sabia perfectament que l'eufòria i força dels darrers dies punxaria, però no esperava que fos tan aviat. Maleïda revolució, no podriem descansar uns mesets....

4 comentaris:

Anònim ha dit...

no sempre trobem respostes per tot, millor no capficar-s'hi.

I això de l'eufòria, que puja i de cop baixa em sona molt... Molts ànims!!

Unknown ha dit...

Ànims, noia! No sé ben bé què dir-te perquè, també, estic una mica trista i per un motiu semblant al teu. Però jo sé que ja no me l'estimo que, de fet, ni tan sols m'agrada, però em fa mal que n'hagi triat a una altra i que jo estigui sola. Res, el p... orgull! :-( Perdona, el rotllo, és que en aquest bloc puc parlar més obertament que al meu (almenys per ara). Una abraçada! Espero que algun dia, aviat, deixem de fer posts d'aquest estil per parlar de coses ben diferents.

rits ha dit...

Moltes gràcies!

La veritat és que avui el dia s'ha llevat molt més clar.

Francesc, la cançó realment dóna moltíssima energia i fa tirar endavant. molt bona. Moltes gràcies!

Tirai, escriu tot el què vulguis! I de ben segur que algun dia -esperem que ben aviat- s'esvaeixin aquests maldecaps xq n'apareguin d'altres més emocionants.

Anònim ha dit...

El sol sembla que començi a sortir aquests dies, els altres sempre pensaran i diran, mira d'estar bé amb tu mateixa perquè ningú ha de dir-te res sino és pel teu bé. Deixar d'estimar és molt dur, mica en mica... tot va molt lent.