2008. L'any del vuit.

El número 8, ves per on, mai m'ha suposat gran cosa, però ara comença a tenir un caire ben especial.

8è 8ena serà la meva casa, virtual a partir d'avui; física a partir del maig.

I el 2008 un any ple de canvis. N'estic segura. Crec que ja n'hi ha prou de mirar-me tant al melic, crec que ja n'hi ha prou de plorar pel què no pot ser. I crec que he d'apendre, d'una "punyetera" vegada, a somriure a la vida.

Que coses boniques, n'hi ha a patades, i semblo especialitsa en veure-les del revés. I de coses amargues, també n'hi ha, però millor endolçir-les tan com poguem, no?

No diré que, a la mínima que se m'escapi, renegaré d'aquesta energia sobtada i m'endinaré en el costat fosc (per no anar més lluny, avui mateix ha estat un dia ben pensit entre malentesos per mail i respostes no gaire encertades...), però la voluntat de somriure hi serà present.

Vull parlar de fets i de gent. De cinema i fisn i tot una mica de política. Vull parlar de sentiments, d'aventures i desventures. Vull parlar, vull explicar sense embuts el què em mou.

No espereu grans reflexions profundes (sovint em quedo a mitges), no espereu grans discursos ni grans relats. Simplement el que em vagi passant.

Perquè simplement com déiem amb la k aquest matí... una noieta que intenta passar-s'ho el millor possible.

Un petó i fins aviat!!