Conversa entre 5 dones a l’hora de l’esmorzar en un bar ben caspós.
Dona número 1, altrament coneguda com la divina: “jo no sé ben bé què passa. No pot ser veritat que ara costi tanttrobar un home que t’estimi. I que valgui la pena. D’homes n’hi ha moltíssims, només has de sortir”.
Dona número 2, altrament coneguda com la follonera: “és veritat. Connec molts homes solters divins. No entenc què passa. Quan nosaltres erem joves no hi havia tantes complicacions. Ara tot sembla un drama.”
Dona número 3, la soltera: “els homes solters interessants no surten tant. No te’ls trobes en un bar de copes, ballant, quan surten ho fan amb els amics i no van a conèixer noies. I els que van a lligar, van a lo que van”
Dona número 4, altrament coneguda com a la bessona arxivera: “si, si que costa, perquè a més ara tot és més ràpid. Quan surts de nit, no aconsegueixes conèixer algú, simplement un rotllo d’una nit. Un polvo d’una nit”.
Divina i follonera” Siiiiii home!!!!!!!!!!!!!”
Divina: “ah, això ja no m’agrada tant. Ni una mica de jugueteo ni de jocs per conèixer?”.
Dona número 5, altrament coneguda com a follonera número 2: “No, no,… es va a lo que se va. Per això ara hi ha altres sistemes per conèixer gent, i per això funciona tant, com les pàgines d’internet. A més, us recordo que estem daant de la flor i nata de la secretaria, que aquí la divina i la follonera tenen molt de glamour.”
La divina encara en estat de xoc. “no pot ser no pot ser. Tots els homes no són iguals. A mi em perseguien i el meu Jordi el portava jo per on volia.”
La bessona arxivera afegeix” si. Ara ja no són ells qui van a per algú, ara hem de ser nosaltres que fem el primer pas”
La divina, amb el seu to de mami “Si, si, encara que jo marqués qui va començar i es va llençar va ser ell. I és que en això si que hem perdut.”
A lo que la follonera número 2 sentencia “Però si tu vols una cosa, siguis home o dona has d’anar-hi, ho has de provar. Qui no arrisca, no pisca. I el que si que no ha canviat és que les dones tenim moltes més cartes i les hem de saber jugar.”
Després, la conversa va pujant de to –tan en contingut com en volum de veu- de tal manera que l’amo del bar, un home seriós i respectuós gairebé li agafa un infart en veure 5 dones exaltades parlant – cridant- sobre sexe a les 11 del matí. Quan marxen tot esbalotades per la conversa, l’amo respira alleugerit.
El fet, a més d’un esmorzar ben divertit, és adonar-se que potser en deu anys el joc de seducció, les formes,… han canviat. En alguns aspectes hem millorat, en d’altres s’ha perdut. Això si, el joc de la seducció, la màgia d’agradar-se, de conèixer’s, les papallones a la panxa, el neguit és igual ara que fa 10 o 15 anys enrera.
Pd. Les converses no són exactamente literals, falta molta chicha però és impossible reproduir-la.
Pd2. Entre la més gran i la més petita no hi ha més de 15 anys de diferència.
Pd3. Sense voler-ho ha estat la conversa que porta dies i dies rondant-me pel cap. I la sentència de la follonera númer 2, buf!! Una gran veritat.
