I un vespre, quan ja no pots més, esgotada de tot i més, agònica de pensaments i cansada de fer camins sense destí concret; quan estàs tirada al sofà, mirant (no, més ben dit, vaguejant) el mòbil amb la tele de fons sense mirar-la, va i escoltes una melodia. No és l'original, de fet és una versió com de fil musical, sense veu i amb les notes distorsionades. T'és coneguda, còmplice. Però no la reconeixes. La repeteixes, fins i tot pots cantar la lletra, però quina cançó és? I de cop, quan les notes ja a passat per tots els racons del cervell, te'n recordes. Primer, el grup; després, el nom de la cançó. I escoltes la cançó original.
I, de cop, tot al teu voltant és plàcid, amable, fins i tot, diví.
Ps. I llavors, llegeixes la lletra, la tradueixes, i encara agafa més sentit. És com si tota ella hagués estat creada per a tu i per a aquest moment que vius.
I aconsegueixes dormir de tirada sis hores, com feia massa dies que no passava.
Sé que m’odieu, però no penso posar la cançó en aquest post. Cadascú, que tingui la seva. Segur que us ha passat. Bé, mentida. Si que està posada. Aviam si algú la troba.
Ps 2. Editat després del comentari del XeXu. Tenia remordiments.
I, de cop, tot al teu voltant és plàcid, amable, fins i tot, diví.
Ps. I llavors, llegeixes la lletra, la tradueixes, i encara agafa més sentit. És com si tota ella hagués estat creada per a tu i per a aquest moment que vius.
I aconsegueixes dormir de tirada sis hores, com feia massa dies que no passava.
Sé que m’odieu, però no penso posar la cançó en aquest post. Cadascú, que tingui la seva. Segur que us ha passat. Bé, mentida. Si que està posada. Aviam si algú la troba.
Ps 2. Editat després del comentari del XeXu. Tenia remordiments.
6 comentaris:
Homeeeee, això no es fa. Reconec la sensació de que una cançó et salvi el cul, i de vegades no té per què ser tan reveladora. Però sense saber de què es tracta... mira, sense buscar res, m'ha vingut una cançó al cap, i com que no crec en revelacions i sí en percepcions, la dic, a veure si encerto, encara que no sé per què m'ha vingut i les probabilitats són molt baixes: Bittersweet Symphony.
queda demostrat doncs que amb poca cosa el nostre cor pot bategar diferent i seguir estan on fire en aquesta vida. No val la pena estar trist i decaigut quan sabem que unes notes ens pot canviar l'ànim. No és fàcil de fer, però és factible, intentem-ho.
Salvats per a música o per les paraules... a mi sovint em salven les paraules que llegeixo. Més que la música. Quina sort!!!
la música, les cançons tenen un gran poder seductor, evocador, nostàlgic que ens transporta a llocs hipnòtics.......és com viatjar .....bàlsam pel cor atribulat
Ja ho diuen que la música amansa les feres.
Petonets! cantem i ballem, doncs!!!!
Publica un comentari a l'entrada