12/5/16

Maig



Passar un cap de setmana amb amigues que fa temps que no veus.
El neguit de com anirà un cap de setmana amb gent amb qui has conviscut poc. Totes amb la parella i nens petits. Adonar-te que, per molt que pensis, hi ha tòpics que es compleixen: només parlen de criatures.
Desconnectar-te.
No desconnectar. Dels problemes de la família, l’agenda de la setmana següent, el munt d’esdeveniments desbordants en tots els sentits.
Tristesa per qui no ha vingut. Solitud a l’única habitació sense dutxa.
Matxacar-se per prendre malament les decisions, en rampells, quan sé que així, mostro la meva pitjor versió de mi mateixa. Malament. Fent mal, fent-me mal.
Espiral de malentesos amb diversa gent, retrets que em fan, dolor que se’m clava a l’estómac. Pensava, em deia, que jo retreia als altres. I en canvi, he d’entomar els retrets sense més?
Estar massa capficada en mi, en mi, en mi.
Sentir el xiuxiueig de la pluja que cau suau, el fresca que t’acaricia els pòmuls i l’escalfor del coll tapat pel fulard.
Escoltar el cant dels ocells en la primavera.
Arrencar farigola florida. L’aroma del camp que tant estimo.
Acabar el llibre de lectura del club amb un batibull d’emocions a la panxa que no sé digerir.
Sopar truita de patates deliciosa.
Escollir bé els vins.
Descobrir per molt que passin els anys, vint, hi ha amistats que ho sobreviuen tot.
Hi ha caps de setmana que simplement són. El reflex dels dies que visc. Que visc.
ps. Potser podria semblar una versió reduïda dels bocins. Ja gairebé no els recordo.

5 comentaris:

Sergi ha dit...

Veient el títol del post m'has fet pensar en un de meu de fa molt, molt temps. I en la meva aversió al maig, que al final es va fondre. No pinta gens bé tot el que expliques al principi, tot i que el cap de setmana, a priori, era prometedor. Emmm... i el senyor E...?

No em repetiré amb el que sempre et solc dir. Anava a destacar-te una frase que ho resumeix, però em quedo amb una altra, amb el 'Que visc'. Doncs viu dona, viu!

Sergi ha dit...

No voldria posar-me a donar consells de duro però sí que et diré que és bastant habitual capficar-se en un mateix. De vegades ens costa obrir la finestra i deixar que entri la frescor de la vida. I de vegades, senzillament, no sabem o no podem obrir-la.

Fa dos o tres dies parlava amb el meu oncle i comentàvem que la intel·ligència més útil és aquella que ens permet saber què és important i com aconseguir-ho o mantenir-ho. Tan fàcil i tan difícil com això.

sa lluna ha dit...

Crec que aquest maig tombarà la balança positivament molt aviat, diguem que en una setmana? Espero i desitjo que síiiiii!
Aferradetes, ninona!

Garbí24 ha dit...

Al maig cada dia un raig, de coses, bones i dolentes, però intenta només viure amb les bones que sempre n'hi han, encara que només ens quedi la truita de patata.

rits ha dit...

XeXu, si ja ho sé. xò.... em perdo. Massa sovint, em perdo. Com a capricorn, t'he de dir que els capricorn del meu voltant estan desesperats amb mi. xò,..... bé, ja arribarà temps millor. O no.
Celebro que el maig ja no sigui trist per a tu.

Moltes gràcies pel teu comentari, Sergi. Ha estat ben reconfortant. Crec que no puc obrir-la. Però ho intento, de debò que ho intento. Jo, aquesta intel·ligència crec que no la he desenvolupat. Espero aconseguir-ho algun dia, si és que la intel·ligència es pogués desenvolupar, esclar.

Sa lluna, moltes gràcies! tu saps alguna cosa més, eh! pillina. Si, just ara me n'he adonat i per això he volgut fer un post molt més positiu. Serà genial! us ho explicaré!

Joan Gasull, van haver-hi coses bones. Però aquella truita de patates!!!!! oh! i mira que no li donava dos duros!!!

Afferradetes a tots!!!!